Fridtjof Nansen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFridtjof Nansen
FridtjofNansen.jpg
Retrat de Fridtjof Nansen
Biografia
Naixement (nb) Fridtjof Wedel-Jarlsberg Nansen
10 d'octubre de 1861
Cristiania (actual Oslo)
Mort 13 de maig de 1930(1930-05-13) (als 68 anys)
Polhøgda
Causa de mort Causes naturals (Infart miocardíac)
  Alt comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats 

1922 – 1927
  Ambaixador 

1906 – 1908
Dades personals
Nacionalitat Noruega Noruega
Religió Ateisme
Formació Universitat d'Oslo
Es coneix per Passaport Nansen
Activitat
Tesi doctoral The Structure and Combination of Histological Elements of the Central Nervous System Tradueix
Camp de treball Oceanografia
Ocupació Explorador, científic i diplomàtic
Ocupador Bergen Museum Tradueix
Universitat d'Oslo
Participà en
Nansen's Fram expedition Tradueix
Família
Cònjuge Eva Nansen
Fills Odd Nansen
Irmelin Revold
Germans Alexander Nansen Tradueix i Sigrid Bølling
Parents Hans Nansen (ancestre)
Hans Leierdahl Nansen (avi)
Cronologia
10 octubre 2017 Doodle de Google
Signatura

IMDB: nm0620940 Musicbrainz: 860ad66d-c58f-4334-b8c1-d1fac9aed350
Modifica les dades a Wikidata

Fridtjof Nansen (Cristiania, 10 d'octubre de 1861- Polhøgda, 13 de maig de 1930) fou un científic, explorador polar, polític noruec guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1922.

Biografia[modifica]

Expedicions Polars i Recerca[modifica]

Nansen es graduà en zoologia a la Royal Frederick University de Cristiania (la ciutat recuperà el nom d'Oslo el 1925). Més tard treballà com a director del Bergen Museum on va obtenir el doctorat per la seva recerca sobre el sistema nerviós central dels àgnats.

Durant la carrera, el 1882, s'embarcà en un balener que el portà per primera vegada a l'Àrtic. Aquest viatge li va donar l'oportunitat d'estudiar tant la fauna com els fenòmens naturals de l'àrtic (meteorologia, corrents marins, aurores, etc.).

El 1888, ell i cinc persones més, formaren la primera expedició que creuà Grenlàndia amb èxit. Les experiències d'aquesta expedició es van publicar el 1890 a First Crossing of Greenland.

Del 1895 al 1896, dirigí la primera expedició a l'àrtic a bord del Fram (endavant en noruec), capitanejat per Otto Sverdrup. D'aquesta expedició n'escrigué dos llibres, L'Expedició Noruega al Pol Nord, on hi apareix la vessant més científica de l'expedició, i Nord Llunyà, on s'explica el viatge de manera més divulgativa de cara al públic en general.

Vida política[modifica]

Va néixer el 10 d'octubre de 1861 a la ciutat de Cristiania, nom pel qual es coneixia en aquells moments l'actual ciutat d'Oslo. En l'esfera política, després d'haver propugnat la separació pacífica de Noruega i Suècia el 1905, va ser el primer ambaixador noruec al Regne Unit (1906-1908). Va renunciar al nomenament de professor d'oceanografia a la Universitat de Cristiana i entre 1910 i 1914 va participar en diverses expedicions a l'Atlàntic Nord, l'Àrtic i Sibèria.

El 1918 va ser delegat del seu país en la Societat de Nacions i fou l'encarregat per aquest organisme d'investigar el problema dels presoners de guerra, aconseguint reintegrar a les seves llars a 450.000 presoners, al mateix temps que, en la seva qualitat d'alt comissari, va organitzar l'ajuda als refugiats de Rússia, Armènia i Grècia. Va crear un certificat especial d'identitat utilitzable pels refugiats com a passaport internacional, anomenat el Passaport Nansen.

En reconeixement per haver dirigit els treballs de la Creu Roja per a remeiar la fam a la vall del riu Volga i a la regió meridional d'Ucraïna, entre el 1921 i 1923, li fou concedit el Premi Nobel de la Pau l'any 1922. El 1927 fou el representant de Noruega al Comitè per al Desarmament de la Societat de Nacions.

Morí d'una embòlia cerebral el 13 de maig de 1930 a Polhøgda, prop d'Oslo.

Honors pòstums[modifica]

Enllaços externs[modifica]