Vés al contingut

Tenzin Gyatso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTenzin Gyatso
Imatge
(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(bo) ལྷ་མོ་དོན་འགྲུབ། Modifica el valor a Wikidata
6 juliol 1935 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Taktser (República de la Xina) Modifica el valor a Wikidata
14è Dalai-lama
22 febrer 1940 
 Thubten Gyatso
Membre de l'Assemblea Popular Nacional

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaMcLeod Ganj (1960–)
palau de Potala (1940–1959)
Norbulingka (1940–1959) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicTibetans Modifica el valor a Wikidata
ReligióBudisme tibetà i Rimé Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Melbourne
Monestir Sera
Universitat de la Colúmbia Britànica
Drepung Monastery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbhikkhu, polític, Lama, clergue Modifica el valor a Wikidata
MovimentPacifisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHeinrich Harrer, Ngawang Sungrab Thutob (en) Tradueix, Thubten Lungtog Tenzin Trinley (en) Tradueix, Lobzang Yeshe Tenzin Gyatso (en) Tradueix, Dilgo Khyentse Tashi Peljor (en) Tradueix, Trulshik Rinpoche (en) Tradueix, Khunu Lama Tenzin Gyaltsen (en) Tradueix i Chogye Trichen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLozang Samten (en) Tradueix, Lozang Tenpa (en) Tradueix, Ga Shar Khen Zur Geshé Tamdrin Gyatso (en) Tradueix, Geshé Tenpa Tendzin (en) Tradueix, Thubten Nyima Lungtok Tenzin Norbu, Tendzin Chökyi Gyatso (en) Tradueix, khetsun sangpo (en) Tradueix, Ngawang Kunga (en) Tradueix, Ngawang Nyima (en) Tradueix, dagyab loden sherab (en) Tradueix, His Holiness the 17th Gyalwang Karmapa Orgyen Trinley Dorje (en) Tradueix, Lobsang Tenzin, Lozang Chöying (en) Tradueix, Tenzin Loungtog Thrinlè Chöpa i Tré Khen Zur Lozang Wangchuk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósGelug Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaFamília del 14è Dalai Lama Modifica el valor a Wikidata
ParesChoekyong Tsering Modifica el valor a Wikidata  i Gyalyum Chenmo Modifica el valor a Wikidata
GermansTsering Dolma
Jetsun Pema
Gyalo Dhondup
Tubten Jigme Norbu
Lobsang Samten
Tendzin Choegyal Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
22 febrer 1940cerimònia d'entronització del 14è dalai-lama Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdalaiLama.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0482730 TMDB (persona): 67315 Spotify: 2E7VnsrQ0mPnFoLz2q7nmd Last.fm: Dalai+Lama Musicbrainz: 4f3dea40-1b06-4ace-9e19-8844392fa1b0 Discogs: 147935 Allmusic: mn0003255277 Goodreads (autor): 570218
Facebook: DalaiLama X: DalaiLama Instagram: dalailama Threads: dalailama Modifica el valor a Wikidata

Jetsun Jamphel Ngawang Lobsang Yeshe Tenzin Gyatso (en tibetà, བསྟན་འཛིན་རྒྱ་མཚོ), més conegut com a Tenzin Gyatso, (Taktser, Amdo, Tibet, 6 de juliol del 1935) és el 14è dalai-lama del Tibet, i com a tal, líder religiós de l'escola Gelug del budisme tibetà. Va néixer en una família de camperols, en un petit poblat del nord-est del Tibet, amb el nom de Lhamo Dondrub. Als dos anys, fou reconegut com la reencarnació del seu predecessor, el 13è dalai-lama

Quan el 13è dalai-lama va morir el 1933, el govern tibetà hauria de trobar el nen en el qual s'hagués de reencarnar. Com en altres ocasions, van presentar-se signes d'on anar a cercar-lo. Quan el cos del 13è dalai-lama fou dipositat en l'altar amb el rostre mirant cap al sud, la seva cara va girar cap a l'est dos cops, i cap a l'est de l'altar un gran fong va sorgir al costat est d'una columna de fusta.

El regent del Tibet va viatjar al llac sagrat de Lhamoe Lhatso, en el qual els tibetans havien tingut visions de futur. Allà, entre altres coses, van veure un monestir amb teulades de color verd i or, i una casa amb rajoles de color turquesa. Una descripció detallada de la visió fou escrita i mantinguda en estricte secret.

El 1938, importants lames i dignataris van ser enviats per tot el Tibet amb la intenció de trobar el lloc de la visió. Els que van dirigir-se cap a l'est, van ser guiats pel lama Kewtsang Rinpoché del monestir de Sera. A Takster, van trobar l'indret de les visions i van anar a la casa en qüestió. Kewtsang Rinpoché es va disfressar de servent i el monjo de menor rang va vestit com si fos el líder. Rinpoché portava penjat un mala del 13è dalai-lama i el nen, en veure'l, el va reconèixer i va demanar que li donés. Ell va prometre donar-li sempre que endevinés qui era ell. El nen va respondre: "Sera aga", que en el dialecte local significava "un monjo de Sera". El nen fou també capaç de dir qui era el veritable líder i qui era el servent. Més endavant, també va superar nombroses proves que van portar a la ratificació de la seva persona i, d'aquesta manera, a l'edat de quatre anys i mig, va ser formalment reconegut com el 14è dalai-lama, líder espiritual i temporal del Tibet.

El 1950, tot i la seva minoria d'edat i encara havent d'estudiar nou anys més d'intensa educació religiosa, es va veure obligat a assumir el ple poder polític del seu país quan la Xina va envair el Tibet, fins aleshores dominat per una aristocràcia feudal, en al qual els camperols estaven sotmesos a la servitud de la terra i forts abusos, al capdamunt de la qual hi havia la jerarquia budista i la figura del Dalai Lama.[1] Un Tibet sovint immers en conflictes religiosos.[2] El març del 1959, durant l'aixecament de grups tibetans, armats i amb suport dels Estats Units, en contra de l'ocupació xinesa, va haver d'anar a l'Índia per tal d'exiliar-s'hi, ja que la seva vida estava en perill.[3] S'establí una comunitat d'exiliats conjuntament amb gran part de les elits socials i religioses de l'antic règim al Tibet.

Des d'aleshores, ha viscut a Dharamsala, l'Índia, la base del Govern tibetà a l'exili, que es proclama una democràcia constitucional des del 1963, amb una constitució escrita i una assemblea representativa de la comunitat d'exiliats, i ha fet nombrosos viatges per tot Occident.

Durant el mig segle que ha viscut al món occidental, ha adoptat conceptes com els drets humans i la llibertat religiosa, idees desconegudes a l'antic Tibet del feudalisme religiós abans que en fossin expulsats.

És vegetarià i promou que la gent ho sigui, inspirat pel missatge de "gran compassió" (mahakaruna).[4] Entre algunes de les campanyes que ha fet per a promoure-ho, hi ha el fet de sol·licitar als restaurants de Dharamsala que es tornessin vegetarians, amb resultats positius, o que una cadena de menjar ràpid basat en pollastre no obrís establiments al Tibet.[5]

El Dalai Lama va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1989. La revista Time va nomenar el Dalai Lama un dels «Fills de Gandhi» i l'hereu espiritual de la no-violència de Gandhi.[6][7] Ha criticat algunes guerres, però ha defensat que altres estaven justificades, com les de Corea i Afganistan[8] o 'eren complicades' com la invasió d'Irak. Més endavant va afirmar que havia estat un fracàs[9]

El 1999, el Dalai Lama va intercedir a favor del dictador feixista xilè Augusto Pinochet, reclamant que no fos extradit des del Regne Unit per ser jutjat pels crims contra la humanitat comesos durant el seu règim militar, petició conjunta amb figures de la dreta internacional com Margaret Thatcher, Henry Kissinger o George Bush[10] i va demanar que fos perdonat,[11] tot i que el responsable de milers de morts, desaparicions i incomptables tortures i repressió contra el poble de Xile mai va mostrar cap penediment.

En un discurs pronunciat el 10 de març del 2011 a Dharamsala, va presentar formalment al Parlament tibetà a l'exili la seva renúncia com a líder polític i va proposar que, a partir d'aleshores, aquest fos elegit democràticament.

Per a molts budistes tibetans, és considerat amb respecte com una figura religiosa i espiritual, però pocs defensen que tingui un paper legítim com a autoritat política.[1]

Altres budistes critiquen el fet que hagi estat erigit per determinats mitjans i cercles occidentals com a figura mundial del budisme quan estrictament, Tenzin Gyatso representa només una de les 4 tradicions o escoles del budisme tibetà, la gelugpa o dels barrets grocs, que té alguns seguidors al Bhutan i Nepal però no té cap relació amb la gran majoria de budistes del món a l'Índia, Japó, Xina i tot el sud-est asiàtic.[12] Crítics també han qualificat el seu govern Tibetà a l'exili de teocràcia[13] pel fet de mantenir un líder religiós com a cap d'estat, mentre els seus defensors parlen d'una 'democràcia en evolució'.[14]

La seva successió, que segons el dogma religiós es fruit de la reencarnació, ha suscitat un conflicte entre diferents candidats i grups de poder al si del budisme tibetà[15] per les seves implicacions per a diferents països i interessos geopolítics.[12]

Publicacions

[modifica]

Discografia

[modifica]

Àlbums d'estudi

[modifica]
Títol Detalls de l'àlbum Posició a les llistes d'èxits
GER
[16]
SWI
[17]
US
World

[18]
Inner World
  • Editat: 6 juliol 2020
  • Segell: Khandro
  • Format: LP, descàrrega digital, streaming
88 18 8

Senzills

[modifica]
Títol Any Àlbum
"Compassion"[19] 2020 Inner World

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Curren, Erik D. Buddha's Not Smiling: Uncovering Corruption at the Heart of Tibetan Buddhism Today (en anglès), 2014. ISBN 8120834208.
  2. Gelder, Stuart and Roma. The Timely Rain: Travels in New Tibet (en anglès). Edició online publciada per Cambridge University Press el febrer de 2009. Londres: Hutchinson, 1964, p. 6-16.
  3. Jabois, Noemí. «¿El último Dalai Lama?» (en castellà). Diario de León, 05-11-2017. [Consulta: 5 març 2025].
  4. «Vegetarian Awakening in the Himalayas». Arxivat de l'original el 2009-09-03. [Consulta: 26 desembre 2017].
  5. «KFC Asked To Stay Out Of Tibet» (en anglès). cbsnews. Arxivat de l'original el 2011-03-18 [Consulta: 22 gener 2009].
  6. «The Children of Gandhi» (excerpt). , 31-12-1999. Arxivat 26 de desembre 2018 a Wayback Machine.
  7. «Congressional Gold Medal Recipients». history.house.gov. United States House of Representatives. Arxivat de l'original el 12 March 2021. [Consulta: 22 octubre 2019].
  8. «Dalai Lama Assesses Afghan, Iraq Wars» (en anglès). Phayul, 11-09-2003.
  9. «Dalai Lama calls wars in Afghanistan, Iraq failures» (en anglès). CBC, 01-10-2009.
  10. «Pinochet to face extradition court» (en anglès). The Guardian, 12-04-1999.
  11. «Forgive Pinochet, says Dalai Lama» (en anglès). CBC, 12-04-1999.
  12. 1 2 «The Dalai Lama’s succession and the geopolitics of faith» (en anglès). Think China, 11-08-2025.
  13. «Tibetan "government-in-exile" still a theocratic power» (en anglès). China Daily, 30-04-2008.
  14. «Tibet: An Evolving Democracy in Exile» (en anglès). International Campaign for Tibet, 11-12-2001.
  15. «Dalai Lama Succession Dispute» (en anglès). Times of india, 03-07-2025.
  16. «Offiziellecharts.de – Dalai Lama – Inner World». GfK Entertainment Charts. Arxivat de l'original el 4 de juny 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
  17. «Swisscharts.com – Dalai Lama – Inner World». Hung Meiden. Arxivat de l'original el 4 de juny 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
  18. «Dalai Lama Makes Billboard Chart Debut With 'Inner World' Album». Billboard.
  19. «Compassion - Single by Dalai Lama on Apple Music». Apple Music. Arxivat de l'original el 4 de juny 2023. [Consulta: 3 juny 2023].

Enllaços externs

[modifica]