Reencarnació
La reencarnació és la creença en el procés pel que una ànima, en morir el cos al que està lligada, reneix en un altre cos, ja sigui de persona, animal, vegetal o mineral. És una creença especialment vivent a Orient, tot i que no solament.
Filosofia índia[modifica]
Pel budisme, el jainisme o l'hinduisme, entre d'altres, aquest procés s'anomena samsara (del sànscrit "deambular"). Samsara designa el cicle de vides, morts i renaixements que cada ésser experimenta a conseqüència del seu karma (del sànscrit, "accions"). Cada ésser viatja per aquesta roda, que abasta des dels déus fins als insectes, i el sentit de la seva trajectòria el marca el contingut dels seus actes.
Aquestes filosofies s'esforcen a transcendir aquest procés mitjançant l'alliberament definitiu que suposa l'accés al nirvana, o sigui, l'estat ideal i suprem que consisteix en l'absència de tot sentit d'individualitat.
La creença en la transmigració apareix escrita per primera vegada en forma doctrinal en la recopilació religiosa i filosòfica índia dels Upanixads, traduïda al persa pel príncep Dara Sukoh durant el segle xvii, i des de llavors el samsara ha estat un dels principals dogmes d'aquestes filosofies orientals.
Samsara, karma i dharma[modifica]
La qualitat de la reencarnació ve determinada pel karma i el dharma ("qualitat" de l'individu, determinada per l'aproximació o l'allunyament envers les lleis de la natura) que hagi acumulat cada persona com a resultat dels seus actes, d'allò que l'ànima hagi realitzat en la vida present i les vides passades.
Els budistes, els jainistes i els hinduistes també pensen que aquest procés es pot contrarestar amb la pràctica d'expiacions i de rituals (exercitant-se a través del dharma-mèrit o el karma-demèrit), aconseguint així disminuir o fer més fàcil (mokxa) tot el procés del samsara, prèvia renúncia de tots els desitjos terrenals.
Així, per aquestes filosofies, el karma és el conjunt d'accions personals, bones o dolentes, que van lligades a l'ànima mentre aquesta transmigra, i cada nova encarnació queda determinada pel karma anterior. L'alliberament del samsara i del karma s'aconsegueix després de l'expiació de les males accions i quan s'obté el coneixement de què l'ànima individual, l'atman, i l'ànima universal, el braman, són la mateixa cosa.
Segons l'hinduisme popular modern, l'estat en el qual reneix l'ànima està predeterminat per les bones (dharma) o males accions (karma) comeses en anteriors encarnacions, i les ànimes dels qui fan el "mal", per exemple, reneixen en estats inferiors, com animals, insectes, i esperit dels arbres.
Judaisme[modifica]
La reencarnació no és un principi essencial del judaisme tradicional. No s'esmenta en el Tanakh (o Bíblia hebrea), ni en les obres rabíniques clàssiques (Mixnà i Talmud), ni en els 13 Principis de Fe de Maimonides, encara que la història dels deu màrtirs a la litúrgia Yom Kippur, que foren assassinats pels romans per expiar per les ànimes dels deu germans de Josep, és una lectura present en totes les comunitats jueves ortodoxes. Però textos místics jueus com la càbala sí que parlen del guilgul (metempsicosi de les ànimes) i per tant és una creença comuna en el judaisme hassidim, que fa de la càbala quelcom de sagrat i amb autoritat. Altres grups jueus ortodoxos no hassídics no posen un fort èmfasi en la reencarnació, i no ho reconeixen com un ensenyament vàlid.[1]
Referències[modifica]
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reencarnació |
- Enterrament celestial, pràctica funerària antigament comuna al Tibet