Hassidisme

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Hassidim)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El hassidisme (de l'hebreu hassidim, pietós), és el terme utilitzat pels rabins per descriure els jueus que mantenien el nivell més alt d'observança religiosa i acció moral. El terme s'ha aplicat a moviments de tres èpoques diferents.

Història del moviment[modifica | modifica el codi]

Els primers hassids, també anomenats assidis o hassidis, eren una secta jueva antiga que es desenvolupà entre 300 aC i 175 aC i que eren els partidaris més rígids del judaisme en contraposició d'aquells jueus que estaven començant a estar afectats per influències hel·lenístiques. Els hassids van portar la resistència a la campanya hel·lenitzadora d'Antíoc IV de Síria, i també figuraven en gran part en les primeres fases de la rebel·lió dels Macabeus.

Durant els segles XII i XIII, sorgia a Alemanya un grup específic conegut com l'Hassidei Aixkenaz. Influïts per Ben Saadia Joseph i amb elements messiànics i místics, consideraven la seva ideologia central la unitat de Déu. L'obra ètica principal que es derivava del grup era el Séfer Hassidim ('llibre del Pietós').

El tercer moviment amb el terme hassidisme és el fundat en el segle XVIII per Israel Ben Eliezer (1698-1760), conegut com a Baal Xem Tov, a Podíl·lia, Ucraïna, en aquell temps part de Polònia.

El moviment, conegut com a hassidisme, es va anar expandint principalment als territoris de Bielorússia, Ucraïna, Lituània, Polònia, Rússia, Imperi Austrohongarès, Romania i Alemanya.

El hassidisme avui[modifica | modifica el codi]

El Hassidisme és un moviment molt important dins del judaisme ortodox, les congregacions hassídiques principals són les següents:

Jabad-Lubavitx[modifica | modifica el codi]

Jabad Lubavitx, (en hebreu: חבד ליובאוויטש) va ser fundada a la localitat de Lubavitx, a Rússia, és una organització jueva jasídica la seva seu central es troba al barri de Crown Heights, a Brooklyn, a la ciutat de Nova York. Va ser fundada pel rabí Schneur Zalman de Liadí (1745-1812). Actualment l'escola s'adhereix als ensenyaments del rabí Menachem Mendel Schneerson, i afirma tenir més de 200,000 adeptes a tot el món. El nom Jabad prové d'un acròstic hebreu, que correspon a prendre la primera lletra de les paraules Jojmà, Binà i Daat, que respectivament volen dir Inspiració, Enteniment i Consciència, i que dins d'aquesta filosofia representen les parts de l'intelecto de l'ésser humà. La paraula Lubavitx és el nom d'una població en Rússia (Любавiчы o Lyubavichi), la qual va ser central del moviment per més d'un segle després que el fill del rabí Schneur Zalman de Liadí s'establís allà. Si bé el nom de la ciutat va ser relacionat amb el moviment, el significat de Lyubavichi a bielorús és "Ciutat de l'Amor" el que va impregnar d'un simbolisme especial al nom del moviment.

Breslev[modifica | modifica el codi]

Breslev (en hebreu: ברסלב) va ser fundada a la vila de Bratslav, a la Província de Txerkassi, a Ucraïna.[1] Els seguidors del Rabí Najman de Breslev es reuneixen cada any a Uman, Ucraïna, durant la festa de Roix ha-Xanà.[2]

El Rabí (Rebbe) Najman de Breslov (petita ciutat d'Ucraïna coneguda també com a Breslev) va néixer el primer dia del mes de Nissan (4 d'abril de 1772). La seva Hilula (aniversari) es celebra el 18 de Tixrí, el dia 4 de Sukkot data que va coincidir en el calendari solar amb el 16 d'octubre de 1810. El Rebbe, com se'l coneix al seu cercle de seguidors, fou un gran tzadik. Continuador i pilar del moviment jasídic, és besnét del Rabí Baal Xem Tov, fundador del moviment jasídic (que va néixer a Medzeboz, Ucraïna). Alguns autors fan notar que la seva contribució principal és la combinació de la Càbala amb l'estudi profund de la Torà. Un punt central dels seus ensenyaments rau en l'alegria. El seu consell continu és alegria i l'oració com a eina principal del seu mètode espiritual. És un important canal que aporta tot un nou sistema de pensament jueu. Com a gran tzadik, va facilitar i simplificar el llenguatge del sistema judaic i amb el seu coneixement el va fer accessible a més persones. Va tenir centenars de seguidors a la seva vida, i el seu moviment continua fins avui dia amb desenes de milers de membres de la seva Jasidut. És costum anar a visitar la seva tomba a Umán, sobretot durant la festivitat de Roix ha-Xanà, Any Nou del calendari jueu.

Satmar[modifica | modifica el codi]

Satmar (en hebreu: סאטמר ), és un moviment que s'adhereix al judaisme jasídic originari del poble de Szatmárnémeti (ara anomenat Satu Mare, Romania), ubicat en el seu moment al Regne d'Hongria.

La major part de la comunitat viu a Williamsburg, Brooklyn a Nova York, així com en la comunitat de Kiryas Joel, Monroe Township, Nova York i també a Boro Park, Brooklyn, Monsey, Nova York i altres centres de jueus haredim a l'Amèrica del Nord, Europa, Israel i l'Argentina. Durant molt de temps i en forma tradicional, el Rebbe de Satmar, Yoel Teitelbaum, va ser el president de l'Edah Haredit de Jerusalem, encara que cap dels anteriors Rebbes va viure permanentment en aquesta ciutat. Aquesta tradició va acabar en l'any 2006, amb la mort de l'anterior Rebbe, Moshe Teitelbaum.

Satmar és actualment un dels moviments hassídics més grans, encara no hi ha disponibles comparacions demogràfiques amb altres grups hassídics. S'estima en 120,000 el nombre dels seus adherents, sense incloure a un cert nombre de moviments jasídics hongaresos que s'adhereixen a l'antisionisme, i que s'identifiquen amb Satmar.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hassidisme Modifica l'enllaç a Wikidata