Asdod

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAsdod
אשדוד (hebreu) اسدود (àrab)
Aixdod / ʾIsdūd
Bandera d'Asdod Escut d'Asdod
Ashdod Marina Aerial View.jpg

Localització
Localització d'Asdod.png
31° 47′ 52″ N, 34° 39′ 01″ E / 31.797777777778°N,34.650277777778°E / 31.797777777778; 34.650277777778
País Israel
Organització territorial Districte del Sud
Subdistricte Subdistricte d'Ascaló
Població
Total 220.174 (2015)
• Densitat 4.660,56 hab/km²
Geografia
Superfície 47,242 km²
Altitud 27 m
Història
Fundació 1956
Organització i govern
• Cap de govern Yehiel Lasri (2008)
Indicatius
Codi postal 77041, 77042, 77043, 77044, 77046, 77050, 77051, 77060, 77100, 77101, 77102, 77103, 77104, 77105, 77106, 77107, 77109, 77110, 77112, 77113, 77115, 77116, 77117, 77120, 77121, 77122, 77123, 77124, 77126, 77130, 77131, 77132, 77133, 77134, 77136, 77140, 77141, 77150, 77151, 77153, 77154, 77160, 77161, 77162, 77163, 77164, 77166, 77167, 77168, 77170, 77180, 77181, 77182, 77183 i 77185
Fus horari UTC+02:00
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Asdod (en hebreu: אשדוד) (transliterat: Aixdod) és la cinquena ciutat més gran d'Israel, amb una població d'uns 210.000 habitants.[1] El port d'Asdod és el més gran del país, pel qual entren en 60% de les importacions.

Història[modifica | modifica el codi]

Història antiga[modifica | modifica el codi]

Asdod va pertànyer als cananeus, que la van perdre després del 1200 aC i va passar als filisteus, sota els quals fou una de les cinc ciutats de la seva Pentàpolis, disputada per la tribu de Judà. Segons la Bíblia, l'Arca de l'Aliança va ser portada a aquesta ciutat via Ascaló pels filisteus, que l'havien robada als israelites, i la van col·locar al temple del déu Dagon.

Fou ocupada pel general Tartan al servei de Senaquerib d'Assíria el 713 aC. Segons Heròdot va patir un setge de 29 anys per part del faraó Psametic. Va pertànyer després a perses, macedonis i selèucides. Judes Macabeu i el seu gernà Jonatan se'n va apoderar. Sota domini romà fou restaurada per Gabinius. August la va donar a Salomé.

Història contemporània[modifica | modifica el codi]

Imatge d'Asdod

Durant la Guerra araboisraeliana de 1948, les tropes egípcies van aconseguir avançar fins al poblat àrab d'Isdud, predecessor de l'Asdod actual, fins que s'hi rendiren el 28 d'octubre de 1948 i tots els habitants de la ciutat van ser expulsats juntament amb els soldats egipcis.

La ciutat moderna fou fundada el 1956 com a camp de refugiats per 22 famílies del Marroc i posteriorment s'hi van sumar algunes famílies d'Egipte. A partir d'abril de 1961 es decidí de construir-hi un port, i així aconseguí l'estatus de "ciutat a desenvolupar". L'objectiu d'aquest port, inaugurat el novembre de 1963 i que entrà en funcionament el novembre de 1965, era substituir el de la conflictiva Jafa. Actualment és el segon port de mercaderies més important del país després del de Haifa. A partir de 1991 va arribar a Asdod una onada migratòria de jueus de l'URSS.

L'economia de la ciutat es basa en la producció energètica, el refinat de petroli, la indústria petroquímica, la fabricació d'automòbils i el poliment de diamants. També s'hi troba l'empresa Elta, del sector aeronàutic.

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Table 3 - Population of Localities Numbering Above 1,000 Residents and Other Rural Population Oficina Central d'Estadística d'Israel. [Consulta: 5 juny 2010]