Zaporíjia
 |
No s'ha de confondre amb la regió històrica de Zaporòjia. |
Запоріжжя (uk)  | ||||||
| ||||||
| Tipus | gran ciutat i ciutat d'importància regional d'Ucraïna | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Zaporójjia | |||||
| Lloc | ||||||
| ||||||
| Estat | Ucraïna | |||||
| Óblast | óblast de Zaporíjia | |||||
| Raion | raion de Zaporíjia | |||||
| Hromada | Zaporíjia | |||||
| Capital de | ||||||
| Conté la subdivisió | ||||||
| Població humana | ||||||
| Població | 710.052 (2022) (2.145,17 hab./km²) | |||||
| Idioma oficial | ucraïnès | |||||
| Geografia | ||||||
| Superfície | 331 km² | |||||
| Banyat per | Dniéper | |||||
| Altitud | 86 m | |||||
| Creació | 952 | |||||
| Organització política | ||||||
| Òrgan legislatiu | Consell Urbà de Zaporíjjia , | |||||
| • Alcaldessa | Rehina Kharchenko (2024–) | |||||
| Membre de | Unió de Ciutats Bàltiques (2023–) | |||||
| Identificadors descriptius | ||||||
| Codi postal | 69001–69124 | |||||
| Fus horari | ||||||
| Prefix telefònic | 61 | |||||
| Identificador KOATUU | 2310100000 | |||||
| Altres | ||||||
| Agermanament amb | Lahti (1953–) Belfort (1967–) Birmingham (1973–) Linz (1983–) Oberhausen (1986–) Yichang (1997–) Magdeburg (2008–) Asdod (2011–) | |||||
| Lloc web | zp.gov.ua | |||||
 | ||||||
.svg)
_08.jpg?lang=ca)
Zaporíjia[1][2] (en ucraïnès: Запоріжжя, en rus: Запорожье, Zaporoje) és una ciutat industrial d'Ucraïna i la capital administrativa de l'óblast de Zaporíjia. La seva població s'elevava a 776.535 habitants el 2011. Zaporíjia és regada pel Dnièper i es troba a 445 km al sud-est de Kíiv.
Història
[modifica]El fort d'Alexandrovsk, fundat el 1770 a les ribes del Dnièper, formava part de la línia de fortificació de la vall del Dniéper, a la desembocadura del Berda, per protegir Ucraïna contra les incursions tàtares i turques; l'illa de Khòrtitsia, inclosa en els límits de la ciutat, protegia llavors el campament militar dels cosacs zaporoges, la Sitx de Zaporíjia. Situada a mig camí entre les mines d'hulla del Donbas i el jaciment de ferro de Kriví Rih (en rus: Krivoi Rog), Zaporíjia va esdevenir al segle xx un centre industrial de primera magnitud, les activitats del qual les activitats van ser estimulades per la construcció a la seva rodalia de la cèlebre central hidràulica del Dnièper (DnieproGuES), que va entrar en funcionament el 1932. Ocupada pels alemanys de 1941 a 1943, la ciutat va patir bona part de la guerra.
Zaporíjia es va anomenar, durant molt de temps, Aleksandrovsk. En 1921, va ser rebatejada com a Zaporijia, que significa darrere les cascades, en referència als salts d'aigua del Dnièper, prop de l'illa Khòrtitsia.
Població
[modifica]Zaporíjia, la població de la qual ha descendit de manera important després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, és la sisena ciutat ucraïnesa per nombre de població.
Padrons (*) o estimacions de població:[3]
| 1897 | 1910 | 1920 | 1926* | 1939* | 1943 | 1959* | 1970* |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28400 | 43000 | 49700 | 55300 | 289200 | 120000 | 434538 | 657890 |
| 1979 | 1989* | 2001* | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 |
| 780745 | 883809 | 815256 | 790085 | 785128 | 784265 | 780733 | 776535 |
Economia
[modifica]Zaporíjia esdevingué un important centre industrial a partir de 1932, després de l'entrada en servei de la central elèctrica del Dnièper. Les seves principals indústries són:
- Central nuclear de Zaporíjia
- Les empreses siderúrgiques Zaporizhstal i Dneprospetsstal;
- ZAZ: principal fabricant d'automòbils d'Ucraïna;
- Motor-Sitch Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine. : principal constructor de motors d'avions, helicòpters i turbines a gas industrials d'Ucraïna (propietari també de l'aerolínia ucraïnesa Motor Sich Airlines).
Agermanaments
[modifica]- Belfort
França (1967) - Lahti
Finlàndia (1953) - Linz
Àustria (1983) - Magdeburg
Alemanya (2008) - Oberhausen Alemanya (1986)
- Birmingham
Regne Unit (1973) - Yichang
R.P. de la Xina (1997) - Novokuznetsk
Rússia
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Topònims > Topònims del món > Europa > Ucraïna > Zaporíjia», ésAdir, llibre d'estil de la CCMA. [Consulta: 1-05-2022].
- ↑ «Zaporíjia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Per a l'any 1943, el nombre d'habitants prové de l'administració d'ocupació alemanya, el Reichskommissariat Ukraine, amb data d'1 de gener de 1943, citat a (anglès) Karel Cornelis Berkhoff, Harvest of Despair. Life and Death in Ukraine Under Nazi Rule, Harvard University Press, 2004, pàg 318. — (rus) Padrons de 1959, 1970 i 1979 consultats a www.webgeo.ru Arxivat 2011-09-09 a Wayback Machine. — (anglès) City Population — (ucraïnès) Oficina d'estadístiques d'Ucraïna: Статистичний збірник «Чисельність наявного населення України на 1 січня 2008 року» Anuari estadístic «Nombre d'habitants d'Ucraïna l'1 de gener de 2008». Arxivat 2012-04-25 a Wayback Machine.; Статистичний збірник «Чисельність наявного населення України на 1 січня 2010 року» Anuari estadístic « Nombre d'habitants d'Ucraïna l'1 de gener del 2010». Arxivat 2012-03-05 a Wayback Machine.; Статистичний збірник «Чисельність наявного населення України на 1 січня 2011 року» Anuari estadístic «Nombre d'habitants d'Ucraïna l'1 de gener del 2011». Arxivat 2009-04-04 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]
- Informacions ofcials (ucraïnès)
- Portal central de la ciutat de Zaporijia (rus)
- Mapes topogràfics (rus)
- Mapa de carreteres Arxivat 2013-05-04 a Wayback Machine. (rus)
- Heràldica ucraïnesa (anglès)
Ciutats de l'óblast de Zaporíjia | ||
|---|---|---|
Berdiansk · Dniprorúdne · Enerhodar · Huliaipole · Kàmianka-Dnipróvska · Melitòpol · Molotxansk · Oríkhiv · Pologui · Primorsk · Tokmak · Vassílivka · Vilniansk · Zaporíjia |  | |
