Central nuclear de Zaporíjia

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Central nuclear de Zaporíjia
Imatge
Nom en la llengua original(uk) Запорізька АЕС Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCentral nuclear Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
batalla de la central nuclear de Zaporíjia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsin partial operation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEnerhodar (Ucraïna) i província de Zaporíjia (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEnerhodar Modifica el valor a Wikidata
Map
 47° 30′ 30″ N, 34° 35′ 30″ E / 47.5083°N,34.5917°E / 47.5083; 34.5917
Activitat
Utilitzaciódesembre 1984 Modifica el valor a Wikidata –
Propietat deIenergoatom (1996–) Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorIenergoatom Modifica el valor a Wikidata
Potència5.700 MW Modifica el valor a Wikidata
Producció anual d'energia29.299 GWh (2016) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnpp.zp.ua Modifica el valor a Wikidata
Facebook: utc.znpp Instagram: znpp.atom Youtube: UC9QspOLktRNfmXZ4t7gX4Pw Modifica el valor a Wikidata

La central nuclear de Zaporíjia (ucraïnès: Запорізька АЕС, Zaporizska AES) a Ucraïna és la central nuclear més gran d'Europa i la tercera del món, darrere de la central nuclear de Kashiwazaki-Kariwa i la central nuclear Bruce.

Està ubicada a Ucraïna central, a Enerhodar, prop de la ciutat de Zaporíjia, a la riba de l'embassament de Kajovka, al riu Dnièper. Té sis reactors d'aigua pressuritzada VVER-1000 cadascun amb un rang de potència de 950 MWe amb una sortida d'energia total de 5.700 MWe. Els primers cinc van ser posats en línia reeixidament entre 1985 i 1989, i el sisè va ser afegit el 1995. La central genera al voltant de la meitat de l'energia elèctrica nuclear del país i més d'una cinquena part del total d'energia generada a Ucraïna.

En el marc de la Invasió russa d'Ucraïna de 2022, el 2 de març, la central va caure en poder de les tropes russes. En aquest mateix marc, tropes russes van prendre control de la planta i per conseqüència del foc creuat va haver-hi un focus d'incendi.[1]

El 6 de juny de 2023, la presa de Nova Kakhovka a Ucraïna va cedir, provocant grans inundacions curs avall del riu. La presa estava situada al riu Dniéper a l'oblast de Kherson. Les autoritats russes i ucraïneses es van culpar mútuament de la destrucció. Malgrat que amb l'aigua de l'embassament es refrigeraven els reactors de la central nuclear, l'Agència Internacional de l’Energia Atòmica no hi va veure un risc immediat d'entrada.[2]

Referències[modifica]