Guadalupe Victoria
  | |||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 29 setembre 1786 Tamazula de Victoria (Mèxic) | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 21 març 1845 (58 anys) San Carlos Fortress (Mèxic) (en)  | ||||||||||||||||||||||
| Causa de mort | Epilèpsia | ||||||||||||||||||||||
| Sepultura | Ciutat de Mèxic | ||||||||||||||||||||||
 1r President de Mèxic | |||||||||||||||||||||||
| 10 d'octubre de 1824 – 31 de març de 1829 | |||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat | Mexicà | ||||||||||||||||||||||
| Religió | Catolicisme | ||||||||||||||||||||||
| Formació | San Ildefonso College (en) | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Ocupació | militar | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | 1812 – | ||||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Liberal | ||||||||||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||||||||||
| Rang militar | any | ||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||
| Cònjuge | María Antonieta Bretón (1841–1843), mort | ||||||||||||||||||||||
Signatura  | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Guadalupe Victoria (Villa de Tamazula, Durango, 29 de setembre, 1786 - Tenancingo, estat de Mèxic, 21 de març, 1843), fou part de l'equip del govern provisional després de la caiguda del Primer Imperi Mexicà.[1] Es va consolidar com una important figura a la fase de resistència de la Guerra d'Independència de Mèxic. Es reconeix com a primer president de Mèxic; abans havia estat diputat per Durango i membre del Suprem Poder Executiu.[2]
En promulgar-se la Constitució Federal dels Estats Units Mexicans, que creà la federació mexicana com a república democràtica, fou elegit com el primer president de Mèxic, del 10 d'octubre, 1824 a l'31 de març, 1829. El vicepresident era Nicolás Bravo. Guadalupe Victoria era el seu pseudònim; el seu nom veritable era José Miguel Ramón Adaucto Fernández y Félix. Es canvià el nom en honor de la verge de Guadalupe i als insurgents mexicans, en travessar el riu Jalatalco i prendre la plaça de l'Església de Guadalupe a la ciutat d'Oaxaca.
Durant el seu període com a president va establir relacions diplomàtiques amb el Regne Unit, els Estats Units, la República Federal de Centre Amèrica i la Gran Colòmbia.[3] Tanmateix, durant la seva gestió va ser derrotat l'últim bastió espanyol al castell de San Juan de Ulúa.[4] Va abolir l'esclavatge,[5] va fundar el Museu Nacional, va promoure l'educació,[6] decretà la llei d'expulsió dels espanyols [7] i va ratificar la frontera amb els Estats Units d'Amèrica.[8][9] Victoria va ser l'únic president que va completar el seu període constitucional en els primers trenta-cinc anys de Mèxic com a nació independent.[10]
Després del seu període presidencial es va retirar de la vida pública durant uns quants anys. Encara que en els últims anys de vida va tenir alguns càrrecs públics diplomàtics, militars i polítics, entre ells governador de Puebla, al qual va haver de renunciar per problemes de salut. Va morir el 1843 als cinquanta-sis anys d'epilèpsia a la fortalesa de Perote, mentre rebia tractament mèdic.[11][12]
El 8 d'abril del mateix any, es va decretar que el seu nom fos escrit en lletres d'or al Mur d'Honor de la Cambra de Diputats de Mèxic, llavors situada al saló parlamentari de Palau Nacional Les seves restes es troben al Monument a la Independència, juntament amb els de Miguel Hidalgo, José María Morelos, Vicente Guerrero, Nicolás Bravo, entre altres personalitats. És considerat Benemèrit de la Pàtria.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Guadalupe Victoria». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ «Coahuila y Durango también forjaron la patria mexicana» (en castellà). El Siglo de Torrejon, 14-09-2010. [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ Fernández Ampié, Guillermo «La República Federal de Centro-América. Territorio, nación y diplomacia. 1883-1838». Revista Humanismo y Cambio Social: revista electrónica de humanidades y ciencias sociales, 5, 2015, pàg. 19. ISSN: 2412-2572.
- ↑ Broseta, Salvador. Las ciudades y la guerra, 1750-1898 (en castellà). Publicacions de la Universitat Jaume I, 2002, p. 179. ISBN 978-84-8021-389-9.
- ↑ García Trejo, Cora Naghely «El cabecilla Guadalupe Victoria resulta herido, 1817» (en castellà). Boletín del Archivo General de la Nación, 6, 15, 01-11-2006, pàg. 138–157. ISSN: 2448-8798.
- ↑ Carpy, Clara Isabel. Miradas históricas de las educación y la pedagogía (en castellà). Ediciones Díaz de Santos, 2013-04-22, p. 136. ISBN 978-84-9969-606-5.
- ↑ Flores Caballero, Romeo «Neocolonialismo, nacionalismo y expulsión de los españoles». Diálogos: Artes, Letras, Ciencias humanas, 5, 2 (26), 1969, pàg. 5–7. ISSN: 0185-0113.
- ↑ López Toxqui, María Guadalupe «Las redes sociales y migratorias, un acercamiento al fenómeno migratorio de Perote, Veracruz y Guadalupe Victoria, Puebla». Estrategias para el Desarrollo Agrícola Regional Tesis MC, MT, MP y DC - Universidad de Puebla, 2010.
- ↑ García, Carlos Bosch «Discusiones Previas Al Primer Tratado De Comercio Entre Mexico Y Estados Unidos: 1822-1838». El Trimestre Económico, 13, 50(2), 1946, pàg. 329–345. ISSN: 0041-3011.
- ↑ 10,0 10,1 González-Polo, Ignacio «De cómo tomó posesión de su cargo el primer presidente de los Estados Unidos Mexicanos» (en castellà). Boletín del Instituto de Investigaciones Bibliográficas, 12, 1-2, 13-11-2012. ISSN: 0006-1719.
- ↑ Soto Pérez de Celis, Enrique «La epilepsia de Guadalupe Victoria». Revista de investigación clínica, 60, 4 (JUL-AGS), 2008, pàg. 332–336. ISSN: 0034-8376.
- ↑ Murillo-Godínez, Guillermo «Las enfermedades mortales de los presidentes de México» (en castellà). Medicina interna de México, 35, 3, 2019-06, pàg. 406–424. DOI: 10.24245/mim.v35i3.2372. ISSN: 0186-4866.
