Vés al contingut

Valentín Canalizo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaValentín Canalizo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Valentín Raimundo Canalizo Bocadillo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1794 Modifica el valor a Wikidata
Tabasco (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1850 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
  14è President de Mèxic
4 d'octubre de 1843 – 4 de juny de 1844

21 de setembre de 1844 – 6 de desembre de 1844
Dades personals
NacionalitatMexicà
Activitat
OcupacióMilitar
PartitConservador
Carrera militar
Rang militarsuperior general Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosefa Dávila Modifica el valor a Wikidata
Llista
President de Mèxic
21 setembre 1844 – 6 desembre 1844
← José Joaquín de HerreraJosé Joaquín de Herrera →
14è President de Mèxic
7 setembre 1843 – 4 juny 1844
← Antonio López de Santa AnnaAntonio López de Santa Anna → Modifica el valor a Wikidata

Valentín Canalizo (castellà: José Valentín Raimundo Canalizo Bocadillo) (Tabasco, 14 de gener de 1794 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer de 1850) fou un general i polític conservador mexicà. Donà el seu suport al govern centralista i fou seguidor i confident del general Antonio López de Santa Anna. Canalizo fou president de Mèxic en dues ocasions, per un total de deu mesos entre 1834 i 1844.[1]

Entre 1835 i 1841 lluità intensament contra els liberals i donà el seu suport al govern dictatorial d'Antonio López de Santa Anna. Quan Santa Anna volgué descansar el feu president interí el 4 d'octubre de 1843, amb l'aprovació del Congrés.[2] El seu primer període acabà el 4 de juny de 1844. Renuncià a la presidència el 1844 per anar-se'n a San Luis Potosí per prendre el control de l'Exèrcit del Nord i preparar-se per a la campanya a Texas. Tornà a la capital el setembre de 1844 i succeí José Joaquín Herrera a la presidència. Durant el seu segon mandat va ser en conflicte obert amb el Congrés i va subir l'oposició parlamentària a Santa Anna. Canalizo va rebre instruccions de López Santa Anna per dissoldre el Congrés.

El 30 d'octubre les autoritats de Guadalajara es revoltaren; el 30 de novembre el guàrdia del palau impedí que els diputats i senadors entressin al Congrés. El 6 de desembre, la disconformitat s'havia tornat en una revolució. Molts soldats s'hi afegiren, i empresonaren Canalizo; José Joaquín Herrera assumí la presidència. Es preparava un judici contra Canalizo, però el govern declarà amnistia general. Canalizo fou traslladat a San Juan de Ulúa i partí cap a Cadis el 25 d'octubre de 1845. Tornà a Mèxic el 1846, i fou Ministre de Guerra del gabinet de Valentín Gómez Farías. Durant la Guerra Estats Units - Mèxic encapçalà la divisió oriental i defengué la ciutat de Veracruz. Tot i això pels desacords amb Santa Anna va renunciar. Morí el 1850.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Carmona, Doralicia. «Valentín Canalizo». A: Memoria Política de México, 2024. 
  2. Carmona, Doralicia. «Valentín Canalizo asume la presidencia de la República como sustituto de Santa Anna.». A: Memoria Política de México, 2024.