Valentín Canalizo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaValentín Canalizo
Valentín Canalizo.jpg
Nom original (es) José Valentín Raimundo Canalizo Bocadillo
Biografia
Naixement 14 de gener de 1794
Monterrey, Nuevo León
Mort 20 de febrer de 1850
Ciutat de Mèxic
Coat of arms of Mexico.svg  14è President de Mèxic
4 d'octubre de 1843 – 4 de juny de 1844

21 de setembre de 1844 – 6 de desembre de 1844
Nacionalitat Mexicà
Activitat
Ocupació Militar
Partit polític Conservador
Rang militar general
Modifica les dades a Wikidata

José Valentín Raimundo Canalizo Bocadillo fou un general i polític conservador mexicà. Donà el seu suport al govern centralista i fou seguidor i confident del general Antonio López de Santa Anna. Canalizo fou president de Mèxic en dues ocasions, per un total de deu mesos entre 1834 i 1844.

Entre 1835 i 1841 lluità intensament contra els liberals i donà el seu suport al govern dictatorial d'Antonio López de Santa Anna. Quan Santa Anna volgué descansar el féu president interí el 4 d'octubre de 1843, amb l'aprovació del Congrés. El seu primer període acabà el 4 de juny de 1844. Renuncià a la presidència el 1844 per anar-se'n a San Luis Potosí per prendre el control de l'Exèrcit del Nord i preparar-se per a la campanya a Texas. Tornà a la capital el setembre de 1844 i succeí José Joaquín Herrera. Durant la seva segona gestió estigué en conflicte obert amb el Congrés atesa l'oposició parlamentària a Santa Anna. Canalizo rebé instruccions de Santa Anna per dissoldre el Congrés.

He returned to the capital in September 1844 to replace José Joaquín de Herrera in the presidency. Again, he was a proxy for Santa Anna. This time he served from September 21, 1844 to December 6, 1844. El 30 d'octubre les autoritats de Guadalajara es revoltaren; el 30 de novembre el guàrdia del palau impedí que els diputats i senadors entressin al Congrés. El 6 de desembre, la disconformitat s'havia tornat en una revolució. Molts soldats s'hi afegiren, i empresonaren Canalizo; José Joaquín Herrera assumí la presidència. Es preparava un judici contra Canalizo, però el govern declarà amnistia general. Canalizo fou traslladat a San Juan de Ulúa i partí cap a Cadis el 25 d'octubre de 1845. Tornà a Mèxic el 1846, i fou Ministre de Guerra del gabinet de Valentín Gómez Farías. Durant la Guerra Estats Units - Mèxic encapçalà la divisió oriental i defengué la ciutat de Veracruz. Tot i això pels desacords amb Santa Anna renuncià. Morí el 1850.

Vegeu també[modifica]