Valentín Canalizo
  | |||||||||||||||
| Nom original | (es) José Valentín Raimundo Canalizo Bocadillo | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||
| Naixement | 14 gener 1794 Tabasco (Mèxic) | ||||||||||||||
| Mort | 20 febrer 1850 (56 anys) Ciutat de Mèxic | ||||||||||||||
 14è President de Mèxic | |||||||||||||||
| 4 d'octubre de 1843 – 4 de juny de 1844 | |||||||||||||||
| 21 de setembre de 1844 – 6 de desembre de 1844 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Nacionalitat | Mexicà | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | Militar | ||||||||||||||
| Partit | Conservador | ||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||
| Rang militar | superior general | ||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||
| Cònjuge | Josefa Dávila | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
Valentín Canalizo (castellà: José Valentín Raimundo Canalizo Bocadillo) (Tabasco, 14 de gener de 1794 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer de 1850) fou un general i polític conservador mexicà. Donà el seu suport al govern centralista i fou seguidor i confident del general Antonio López de Santa Anna. Canalizo fou president de Mèxic en dues ocasions, per un total de deu mesos entre 1834 i 1844.[1]
Entre 1835 i 1841 lluità intensament contra els liberals i donà el seu suport al govern dictatorial d'Antonio López de Santa Anna. Quan Santa Anna volgué descansar el feu president interí el 4 d'octubre de 1843, amb l'aprovació del Congrés.[2] El seu primer període acabà el 4 de juny de 1844. Renuncià a la presidència el 1844 per anar-se'n a San Luis Potosí per prendre el control de l'Exèrcit del Nord i preparar-se per a la campanya a Texas. Tornà a la capital el setembre de 1844 i succeí José Joaquín Herrera a la presidència. Durant el seu segon mandat va ser en conflicte obert amb el Congrés i va subir l'oposició parlamentària a Santa Anna. Canalizo va rebre instruccions de López Santa Anna per dissoldre el Congrés.
El 30 d'octubre les autoritats de Guadalajara es revoltaren; el 30 de novembre el guàrdia del palau impedí que els diputats i senadors entressin al Congrés. El 6 de desembre, la disconformitat s'havia tornat en una revolució. Molts soldats s'hi afegiren, i empresonaren Canalizo; José Joaquín Herrera assumí la presidència. Es preparava un judici contra Canalizo, però el govern declarà amnistia general. Canalizo fou traslladat a San Juan de Ulúa i partí cap a Cadis el 25 d'octubre de 1845. Tornà a Mèxic el 1846, i fou Ministre de Guerra del gabinet de Valentín Gómez Farías. Durant la Guerra Estats Units - Mèxic encapçalà la divisió oriental i defengué la ciutat de Veracruz. Tot i això pels desacords amb Santa Anna va renunciar. Morí el 1850.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Carmona, Doralicia. «Valentín Canalizo». A: Memoria Política de México, 2024.
- ↑ Carmona, Doralicia. «Valentín Canalizo asume la presidencia de la República como sustituto de Santa Anna.». A: Memoria Política de México, 2024.
