Vés al contingut

Martín Carrera Sabat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Martín Carrera)
Plantilla:Infotaula personaMartín Carrera Sabat

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1806 Modifica el valor a Wikidata
Puebla de Zaragoza (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1871 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
  23è President de Mèxic
15 d'agost de 1855 – 12 de setembre de 1855
Dades personals
NacionalitatMexicà
Activitat
OcupacióMilitar
PartitConservador
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeÁngeles Lardizábal Modifica el valor a Wikidata
Llista
23è President de Mèxic
9 agost 1855 – 12 setembre 1855
← Antonio López de Santa AnnaRómulo Díaz de la Vega → Modifica el valor a Wikidata

Martín Carrera Sabat (n. a Puebla el 20 de desembre de 1806; m. a la ciutat de Mèxic el 22 d'abril de 1871) fou un polític i militar de Mèxic, i president interí de Mèxic per vint-i-nou dies el 1855.

Des de molt petit s'incorporà a l'Exèrcit Reialista espanyol contra els insurgents independentistes. S'adherí al Pla d'Iguala, amb el qual els reialistes i els insurgents s'unien per proclamar la independència de Mèxic. Ocupà diversos càrrecs militars durant les primeres dècades de la nova nació. Publicà el 1831 un manual militar: Uso y prácticas de maniobra de artillería ligera de montaña. Fou general de divisió el 1853. Políticament, era conservador. Fou membre de la Junta Nacional Legislativa de 1843 i senador el 1844 i 1845. Combaté contra en la Guerra Estats Units - Mèxic el 1847. Fou governador del Districte Federal Mexicà de 1853 a 1855, any en què triomfà la Revolució d'Ayutla que deposà el dictador Antonio López de Santa Anna de la seva última gestió presidencial. Rómulo Díaz de la Vega, comandant militar de la plaça de la ciutat de Mèxic, reuní una junta perquè el designara president, però aquesta designà Carrera Sabat. Durant el seu breu mandat, provà de ser conciliador i prudent com a conservador.

Carrera Sabat no tenia cap ambició política. En ser designat president, volgué renunciar al càrrec, però la junta apel·là al seu patriotisme i acceptà. Provà de conciliar els interessos dels conservadors que encara no es refeien de la fugida de Santa Anna i els liberals, que esperaven fora de la capital; però ambdues faccions s'oposaren al diàleg, el desconegueren, per la qual cosa Carrera Sabat renuncià. Morí a la ciutat de Mèxic el 22 d'abril de 1871.