Vés al contingut

Felipe Calderón Hinojosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFelipe Calderón Hinojosa
Imatge
(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Felipe de Jesús Calderón Hinojosa Modifica el valor a Wikidata
18 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Morelia (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
63è President de Mèxic
1r desembre 2006 – 1r desembre 2012
← Vicente Fox – Enrique Peña Nieto →
Secretari de l'Energia de Mèxic
2 setembre 2003 – 1r juny 2004
← Ernesto Martens – Fernando Elizondo Barragán →
Diputat a la Cambra de Diputats de Mèxic
1r setembre 2000 – 12 febrer 2003 – Nohelia Linares González →

Circumscripció electoral: fifth plurinominal electoral region of Mexico (en) Tradueix
President del Partit Acció Nacional
9 març 1996 – 9 març 1999
← Carlos Castillo Peraza – Luis Felipe Bravo Mena →
Diputat a la Cambra de Diputats de Mèxic
1r novembre 1991 – 31 octubre 1994

Circumscripció electoral: fifth plurinominal electoral region of Mexico (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscuela Libre de Derecho (en) Tradueix
Escola de Govern John F. Kennedy
Institut Tecnològic Autònom de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, economista Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Ciutadà
Partit Acció Nacional Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2016World Government Summit 2016
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
23 gener 2013Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMargarita Zavala Gómez del Campo Modifica el valor a Wikidata
PareLuis Calderón Vega Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfelipe.org.mx Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1787658 TMDB (persona): 1023660
X: FelipeCalderon Modifica el valor a Wikidata

Felipe Calderón Hinojosa Felipe Calderón Hinojosa (castellà: Felipe Calderón) (Morelia, 18 d'agost de 1962), El Comandante Borolas, és un advocat i polític mexicà que es va exercir com a president de Mèxic des de l'1 de desembre de 2006 fins al 30 de novembre de 2012.[1] Va ser membre del Partit Acció Nacional (PA) durant trenta anys abans d'abandonar-ho al novembre de 2018. Al febrer de 2022, va ser nomenat president de la Comissió de Medi Ambient i Sustentabilitat en la Federació Internacional d'Automobilisme.[2][3][4][5]

Biografia

[modifica]

Calderón va néixer a Morelia, Michoacán, el 18 d'agost de 1962; fill de Luis Calderón Vega i Carmen Hinojosa Calderón. Té 4 germans: Luisa María (senadora de la República), Luis Gabriel (metge), Juan Luis (diputat federal LV Legislatura) i María del Carmen. A més, té ascendència purépecha per part de la seva besàvia.[6]

Calderón és advocat diplomat de l'Escola Lliure de Dret (1987). Va obtenir el mestratge en economia en l'Institut Tecnològic Autònom de Mèxic (ITAM), així com el mestratge en administració pública (MPA) per l'Escola de Govern John F. Kennedy de la Universitat Harvard als Estats Units.[7][8]

Trajectòria política com a militant del PAN

[modifica]

Fou un dels fundadors del Partit Acció Nacional (PAN) el 1939, va llicenciar-se en dret de l'Escola de Lliure Dret de la ciutat de Mèxic. També va obtenir un màster en economia de l'Institut Tecnològic Autònom de Mèxic (ITAM) i en administració pública de la Universitat Harvard. Va ser secretari nacional del comitè d'Acció Juvenil, secretari d'estudis i secretari general del PAN. Va ser candidat a governador de l'estat de Michoacán el 1995.

Entre 1996 i 1999 va ser president del partit. Durant la seva gestió, el PAN va guanyar les eleccions a governador dels estats de Nuevo León, Querétaro de Arteaga i Aguascalientes i 14 capitals d'estat, entre elles Monterrey. Va ser representant uninominal de l'Assemblea Legislativa del Districte Federal i diputat federal plurinominal del Congrés de la Unió.

El 2005 va ser seleccionat com a candidat del PAN per a les eleccions presidencials i parlamentàries del 2 de juliol del 2006. Les eleccions presidencials serien les més competides de la història del país, i Calderón va obtenir la victòria per només el 0,58% dels vots. El candidat del Partit de la Revolució Democràtica, Andrés Manuel López Obrador va impugnar el resultat, acusant al govern de frau. No obstant això, en no mostrar prou evidència, el Tribunal Federal Electoral va declarar la victòria de Calderón.[9] El PAN també va aconseguir majoria al Senat i a la Cambra de Diputats del Congrés de la Unió, encara que no pas absoluta.

En el període previ a les eleccions presidencials de 2006, Calderón va trencar l'acord entre els partits polítics de no promocionar als candidats presidencials durant les festes de cap d'any (2005); així, durant la Treva nadalenca decretada per l'Institut Federal Electoral mexicà (IFE), Calderón va efectuar actes públics i va enviar missatges nadalencs, almenys en dues ocasions, abans que comencessin formalment les campanyes a la Presidència.[10][11]

De visió conservadora, concorde a la seva filiació partidista, Calderón s'oposa a la despenalització de l'avortament, a l'eutanàsia, i al matrimoni homosexual. A més va proposar, entre altres coses, policies fiscals, millorament de la recaptació i un ampli programa d'ocupació, sent aquesta la seva principal bandera.[12][13][14]

Presidència de Mèxic

[modifica]

Felipe Calderón va guanyar les eleccions presidencials de 2006 en una de les conteses més tancades i disputades de la història de Mèxic. Durant el seu mandat fins el 2012, Calderón va impulsar la guerra contra el narcotràfic mobilitzant l'exèrcit per combatre els càrtels de la droga canviant profundament la seguretat, la política i la societat mexicana durant aquella dècada.

Al final de l'administració de Calderón, en 2012 la xifra oficial de morts de la Guerra contra el narcotràfic a Mèxic va ser d'almenys 60 mil.[15] Les estimacions fixen la xifra de morts per sobre de 120 mil el 2013, sense incloure els 27 mil desapareguts.[16][17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Felipe Calderón Hinojosa». GEC. [Consulta: 15 novembre 2020].
  2. ↑ presidencia.gob.mx. «Presidente Felipe Calderón Hinojosa». Arxivat de l'original el 16 de marzo de 2012. [Consulta: 12 març 2012].
  3. ↑ «Felipe Calderón renuncia al PAN». Excélsior, 11-11-2018. [Consulta: 6 juliol 2019].
  4. ↑ Villalpando, José Manuel. Historia de México a través de sus gobernantes. Segunda. México: Planeta, diciembre de 2010, p. 222-225. ISBN 978-970-37-0770-6.
  5. ↑ .
  6. ↑ «Felipe Calderón se dice orgulloso de sus raíces indígenas y españolas». Forbes México, 01-10-2021. [Consulta: 4 gener 2026].
  7. ↑ presidencia.gob.mx. «Título de Maestría en Economía - Presidente Calderón». Arxivat de l'original el 3 de marzo de 2013. [Consulta: 16 novembre 2012].
  8. ↑ “Alum is Apparent Winner of Presidential Election in Mexico” Arxivat 2017-07-10 a Wayback Machine., 7 de julio de 2006. Noticia de la Harvard Kennedy School.
  9. ↑ https://web.archive.org/web/20060927065516/http://www.trife.gob.mx/acuerdo/dictamen.pdf Dictamen relativo al cómputo final de la elección de presidente de los Estados Unidos Mexicanos, declaración de validez de la elección y de presidente electo.
  10. ↑ “Fox, CCE y Televisa violaron la ley del IFE en las elecciones del 2006” Arxivat 2009-02-10 a Wayback Machine., 15 de mayo de 2008, Vanguardia.
  11. ↑ “Establece IFE tregua navideña en campañas”, 10 de noviembre de 2005, www.esmas.com.
  12. ↑ «Principios dek PAN». Arxivat de l'original el 4 de marzo de 2016. [Consulta: 11 deEnero 2016].
  13. ↑ Oposición al aborto en elección presidencial mexicana (en inglés), 6 de julio de 2006, These Last Days Ministries.
  14. ↑ «Anuncia Calderón el Programa por la Generación del Primer Empleo - Proceso», 16 enero 2007. Arxivat de l'original el 5 de julio de 2019. [Consulta: 5 juliol 2019].
  15. ↑ ; Booth, William «Mexico's drug war is at a stalemate as Calderon's presidency ends». The Washington Post, 26 novembre 2011 [Consulta: 1 desembre 2012].
  16. ↑ Booth, William «Mexico's crime wave has left about 25,000 missing, government documents show». The Washington Post, 30 novembre 2012 [Consulta: 1 desembre 2012].
  17. ↑ Counting Mexico's drug victims is a murky business Arxivat 2016-05-28 a Wayback Machine. National Catholic Reporter, by Claire Schaeffer-Duffy, Mar. 1, 2014

Enllaços externs

[modifica]