Miguel Hidalgo y Costilla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiguel Hidalgo y Costilla
Mexico.DF.Coyoacan.MiguelHidalgo.Statue.01.jpg
Estàtua d'Hidalgo a Coyoacan
Biografia
Naixement(es) Miguel Gregorio Antonio Ignacio Idalgo y Costilla Gallaga Mandarte Villaseñor Modifica el valor a Wikidata
8 maig 1753 Modifica el valor a Wikidata
Corralejo de Hidalgo (Mèxic) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 1811 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Chihuahua (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Afusellament Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentAngel of Independence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLíder de la Guerra d'independència de Mèxic
Activitat1810 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
LleialtatMèxic Modifica el valor a Wikidata
Rang militarGeneralíssim Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra d'independència de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Família
PareCristóbal Hidalgo y Costilla (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Firma de Miguel Hidalgo.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 14711809 Modifica els identificadors a Wikidata

Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta novohispana a favor de la igualtat de totes les ètnies del virregnat i la redistribució de la terra, a més del suport a Ferran VII contra les forces invasores de Napoleó.[1] És considerat l'home que va iniciar la independència de Mèxic, encara que en realitat només buscava una autonomia més gran per Nova Espanya.

Era vicari de l'església de Dolores de Guanajuato, on inicià l'educació popular, raó per la qual fou considerat com a intel·lectual perillós i heretge per la Inquisició. Hidalgo parlava castellà, mexicà, francès, llatí, otomí i tarasco.

El 16 de setembre de 1810, va fer la proclama coneguda com a Grito de Dolores ("¡Viva la religión!, ¡viva nuestra madre santísima de Guadalupe!, ¡viva Fernando VII!, ¡viva la América y muera el mal gobierno!"), amb suport de 300 partidaris, entre ells molts indis nahua i otomí. L'objectiu era prendre el control de la Nova Espanya fins que els francesos deixessin d'ocupar el territori espanyol i Ferran VII tornés a el poder.[2]

Va vèncer als reialistes a San Miguel el Grande, Celaya (20 de setembre), Valladolid (avui dia Morelia) (17 d'octubre) i Guanajuato (29 de setembre), però fou vençut per Calleja a Aculco (7 de novembre) quan marxava sobre la ciutat de Mèxic. Fou capturat a Norias de Baján quan fugia als Estats Units, i afusellat poc després. Un indi tarahumara li va tallar el cap després de mort per a cobrar una bonificació de vint pesos.

Atès que va començar la revolta per la independència de Mèxic, ha estat considerat pels mexicans com el Pare de la Pàtria. En honor seu, un estat de Mèxic porta el seu nom (Hidalgo).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Hidalgo y Costilla

Referències[modifica]

  1. Vianey. «Por qué Hidalgo aclamaba al rey de España en pleno grito de Dolores» (en castellà), 15-09-2019. [Consulta: 19 octubre 2020].
  2. «¿Cuál es el verdadero origen del grito de la independencia?» (en castellà), 15-09-2017. [Consulta: 18 octubre 2020].