Moisès Mendelssohn

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMoisès Mendelssohn
MosesMendelssohn-von-AntonGraff-Kupferstich.gif
Nom original (de) Moses Mendelssohn
Biografia
Naixement 26 de setembre de 1729
Dessau
Mort 4 de gener de 1786
Berlín
Lloc d'enterrament Weißensee Cemetery Tradueix
Religió Judaisme
Activitat
Ocupació Filòsof, traductor, escriptor, traductor de la Bíblia i rabí
Era Il·lustració
Regió geogràfica Filosofia occidental
Influències en L'anomenat Cercle de Mendelssohn, format per David Friedländer, Eichel, Naftali-Herz Weisel entre d'altres
Família
Família Mendelssohn family Tradueix
Cònjuge Fromet Gugenheim Tradueix
Fills Dorothea Veit
Abraham Mendelssohn Bartholdy
Recha Meyer Tradueix
Henriette Mendelssohn Tradueix
Joseph Mendelssohn
Nathan Mendelssohn Tradueix
Pare Mendel Heymann Tradueix
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Moisès Mendelssohn (Dessau, 26 de setembre de 1729Berlín, 4 de gener de 1786) va ser un filòsof alemany considerat com la veu més important de la Il·lustració jueva (en hebreu anomenada haskalà), i figura fonamental del judaisme.[1][2] Adversari destacat de Kant[3] i amic de Lessing,[4][5] acabà sent un filòsof de gran influència entre jueus i gentils.[5]

Biografia[modifica]

Fill d'un escriba (סופר סת”ם en hebreu, sofer stam) de cognom Mendel,[6] va néixer en una llar humil de Dessau. Des de la joventut va mostrar un interès molt fort per l'estudi dels textos sagrats del judaismei pels temes seculars i humanístics; el pare el va dirigir en l'estudi de la llengua hebrea i la Torà[5] alhora que el rabí berlinès David Fränkel el va dirigir a l'estudi del Talmud.[5]

Quan el seu mestre va tornar a la seva ciutat, el va acompanyar, i hi va haver d'entrar d'amagat a causa de les lleis racials de l'època de Frederic el Gran que, tot i que el monarca es vanava de la llibertat de culte que hi havia a Prússia durant el seu regnat, prohibien l'entrada de jueus no nascuts a Berlín a la ciutat, on deixaven residir només els jueus rics que podien pagar elevats imposts per aquest dret.[5] Mendelssohn tenia 14 anys.[5]

Va destacar a l'estudi de la Torà, el Talmud i l'obra de Maimònides. L'obsessió per l'estudi, raó per la qual des de petit passava infinitat d'hores assegut, i la mala alimentació li van causar malalties físiques, i se li va deformar la columna fins a acabar amb un gep.[5]

A més dels interessos religiosos, també va escometre l'estudi de diferents llengües, tant clàssiques com modernes.

Apassionat de l'estudi de les llengües i especialment de l'hebreu, va ser autor d'una traducció amb comentaris de la Torà a l'alemany, la qual cosa el va enemistar amb els rabins, que van veure aquesta traducció de la llengua sagrada com una heretgia.[5]

L'aportació més important de Moisès Mendelssohn va ser tant la seva lluita pels drets civils i religiosos dels jueus, com el diàleg interreligiós (fonamentalment amb els cristians).

Obra[modifica]

Entre les seves obres més destacades s'hi troben:[7]

  • Cartes sobre els sentimients (Zuric, 1770).
  • Carta al diaca Lavater (Zuric, 1770, responent el llibre Proves de la veracitat del cristianisme del diaca Johann Kaspar Lavater, amb el qual, dedicant-se'l, el diaca l'exigia que, si no podia refutar la tesi, abrasés el cristianisme. Mendelssohn, declarant-se orgullós de les seves arrels, respon que no és honest canviar de religió o demanar a algú que ho faci).[5]
  • Fedó o la immortalitat de l'ànima, en tres diàlegs (1778).
  • Codis de les lleis i dels ritus jueus (1778).
  • Jerusalem o tractat sobre el poder religiós i el judaisme (1783).

Referències[modifica]

  1. Los judíos, p. 107.
  2. Perednik, Gustavo. «Els arrels del sionisme i Moisès Mendelssohn» (en castellà). El Catoblepas, revista del presente, abril 2004.
  3. Jerusalem, o Acerca de poder religioso y judaísmo, Parte 4, p. VII.
  4. Salamovich de Rosenberg, Andrea. «El Sócrates judío» (en castellà). Shalom p. 7/8. Santiago de Xile: Comunidad judía de Chile.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Manual de Historia Judía, pp 555/562.
  6. Mendelssohn significa, literalment, "fill de Mendel", i és equivalent a l'ús típic al judaisme d'anomenar els fills com "fill de" i, normalment, el nom del pare, com ara, Moixé ben Maymon (Moixé, fill de Maymon) o David Ben-Gurion (David, fill d'un lleó, etc.
  7. «Biografia» (en castellà). Filosofia.org. [Consulta: 19 desembre 2008].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moisès Mendelssohn Modifica l'enllaç a Wikidata

Llibres de Moisès Mendelssohn[modifica]

  • Mendelssohn, Moisés. Phädon (en alemany), 1776. 
  • «Obres» (en alemany). Obres. Zeno.org. [Consulta: 19 desembre 2008].

Altres[modifica]