Pingüí de Humboldt

Pingüí de Humboldt

Spheniscus humboldti
(Zoo de Copenhaguen)
Estat de conservació
UICN	vulnerable
Dades
Cicle diürn	diürnalitat
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Sphenisciformes
Família	Spheniscidae
Gènere	Spheniscus
Espècie	Spheniscus humboldti Meyen, 1834 Spheniscus humboldti
Nomenclatura
Epònim	Alexander von Humboldt
Enregistrament
Distribució

El pingüí de Humboldt (Spheniscus humboldti) és un ocell marí de la família dels esfeníscids (Spheniscidae) que habita prop de la costa occidental d'Amèrica del Sud.

Morfologia

• Pingüí de mitjana grandària que fa 65 – 70 cm de llargària i un pes de 3600 – 5900 grams.
• Parts superiors de color gris pissarra. Cap negre. Parts inferiors blanques.
• Una fina banda blanca surt de la base del bec, passa per sobre dels ulls, continua cap arrere corbant-se cap a baix fins a arribar a la part anterior del coll.
• Una franja negra en forma d'U invertida rodeja el pit arribant pels costats fins a la cua.
• Bec fort, negrenc, amb una zona rosa a la base. Potes negrenques.
• Els joves no tenen la marca en U invertida del pit i la gola i costats del coll són grisos.

Hàbitat i distribució

D'hàbits pelàgics, cria a les costes occidentals d'Amèrica del sud i illes properes, des del nord del Perú cap al sud, fins a la zona de Santiago, a Xile.

Reproducció

Com altres pingüins ponen dos ous de diferent grandària, que són covats durant aproximadament 35 dies. Generalment només un pollet sobreviu i és protegit al niu fins als 20 dies d'edat. Més tard s'uneix amb altres companys de la mateixa edat formant grans guarderies, mentre els pares van a la mar per alimentar-se i continuar alimentant la cria, durant almenys 60 dies.

Alimentació

Mengen petits peixos. També calamars i crustacis.