Pingüí de Humboldt
Spheniscus humboldti  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 22697817 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Sphenisciformes |
| Família | Spheniscidae |
| Gènere | Spheniscus |
| Espècie | Spheniscus humboldti Meyen, 1834 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Alexander von Humboldt |
| Distribució | |
 | |
El pingüí de Humboldt (Spheniscus humboldti) és un ocell marí de la família dels esfeníscids (Spheniscidae) que habita prop de la costa occidental d'Amèrica del Sud.
Morfologia[modifica]
- Pingüí de mitjana grandària que fa 65 – 70 cm de llargària i un pes de 3600 – 5900 grams.
- Parts superiors de color gris pissarra. Cap negre. Parts inferiors blanques.
- Una fina banda blanca surt de la base del bec, passa per sobre dels ulls, continua cap arrere corbant-se cap a baix fins a arribar a la part anterior del coll.
- Una franja negra en forma d'U invertida rodeja el pit arribant pels costats fins a la cua.
- Bec fort, negrenc, amb una zona rosa a la base. Potes negrenques.
- Els joves no tenen la marca en U invertida del pit i la gola i costats del coll són grisos.
Hàbitat i distribució[modifica]
D'hàbits pelàgics, cria a les costes occidentals d'Amèrica del sud i illes properes, des del nord del Perú cap al sud, fins a la zona de Santiago, a Xile.
Reproducció[modifica]
Com altres pingüins ponen dos ous de diferent grandària, que són covats durant aproximadament 35 dies. Generalment només un pollet sobreviu i és protegit al niu fins als 20 dies d'edat. Més tard s'uneix amb altres companys de la mateixa edat formant grans guarderies, mentre els pares van a la mar per alimentar-se i continuar alimentant la cria, durant almenys 60 dies.
Alimentació[modifica]
Mengen petits peixos. També calamars i crustacis.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pingüí de Humboldt |