Salconduit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaSalconduit
Salconduit. (82 Brigada de Montaña).jpg
Salconduit lliurat a Ismael Latorre Mendoza durant la guerra civil espanyola.
Modifica les dades a Wikidata

Un salconduit és un document concedit a una persona per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera.[1]

Un salconduit (sovint anomenat laissez-passer en altres idiomes) és un document expedit per un estat sobirà a una persona o persones que hi han obtingut asil i que els permet sortir-ne lliurement. Acostuma a ser un permís de sentit únic: d'anada, però no de tornada.

Els governs arriben a expedir salconduits als propis nacionals com a passaports d'emergència.També poden expedir salconduits a persones apàtrides que no poden obtenir un passaport del  propi govern o perquè aquest no és reconegut per l'estat de destinació.[cal citació]

Salconduits internacionals[modifica]

Organitzacions internacionals com Nacions Unides o algunes ONG acostumen a expedir també salconduits als seus empleats, i llurs familiars, per motius laborals o humanitaris. El salconduit de les Nacions Unides que està exempt de l'exigència de visat,[2] força acceptat arreu del món però considerat insuficient per entrar en alguns països, no implica immunitat diplomàtica tot i comportar certs privilegis.[cal citació]

Salconduits de guerra[modifica]

Expedits per autoritats militars, els salconduits també s'han utilitzat històricament en temps de guerra per a permetre el pas d'uns sectors a uns altres, dins les zones de guerra o més allunyats del front. Els salconduits de guerra es donaven a enemics, soldats i oficials, agents diplomàtics, representants polítics o a ciutadans de països tercers; els ajudaven a passar els controls militars i garantien així una certa llibertat de moviment, tot i que limitada.[3]

Història[modifica]

Està documentat que el poble gitano a l'occident europeu, l'any 1423 transitava amb un salconduit per l'imperi alemany, i que dos anys més tard podien circular per la península Ibèrica en direcció a Santiago de Compostel·la.[4]

Referències[modifica]

  1. «salconduit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Salconduit de les Nacions Unides
  3. BELLO, Andrés (1832): De las convenciones relativas al estado de guerra. Capítol IX-4; pp 229 i ss. Del llibre Principios de derecho de jentes
  4. Arxiu de la Corona d'Aragó, Guiatge per a un romaní (1425)

Bibliografia[modifica]

  • BELLO, Andrés (1832): De las convenciones relativas al estado de guerra. Capítol IX-4; pp 229 i ss. Del llibre Principios de derecho de jentes. [1]
Vegeu Salconduit en el Viccionari, el diccionari lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Salconduit