Obi

Aquest article tracta sobre un riu. Si cerqueu altres significats, vegeu «Obi (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaObi
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaKhàntia-Mànsia (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMuntanyes de l'Altai
Final
LocalitzacióOceà Àrtic
Desembocaduramar de Kara Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 25′ 56″ N, 84° 59′ 07″ E / 52.4322°N,84.9853°E / 52.4322; 84.9853
66° 22′ 49″ N, 71° 46′ 43″ E / 66.3802°N,71.7787°E / 66.3802; 71.7787
Afluent
227
Conca hidrogràficaconca de l'Obi Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida3.650 (longitud) km
TravessaRússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia
Superfície de conca hidrogràfica2.990.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal12.492 m³/s Modifica el valor a Wikidata

L'Obi (del rus Обь), també anomenat Ob, és un dels rius més grans de la Sibèria occidental i el quart més llarg de Rússia. La seva conca ocupa uns tres milions de km² i s'estén, a banda de Rússia, per Kazakhstan, Xina i Mongòlia. És el més occidentals dels tres grans cursos d'aigua de Sibèria. Com el Ienissei i el Lena, l'Obi, que neix al massís de l'Altai i desemboca en un golf al mar de Kara, discorre en direcció sud-nord i drena una gran regió caracteritzada per les seves baixes altures.

Junt amb el seu llarg afluent, l'Irtix, constitueix una de les més llargues artèries fluvials del món, amb un curs de més de 5.400 km. L'Obi i els seus principals tributaris ofereixen possibilitats de navegació estacional, representant una via de comunicació molt important per un espai amb un fort potencial de desenvolupament, i també un eix de poblament dominat per alguns grans centres industrials com Novossibirsk, Iekaterinburg i Omsk. Durant les darreres dècades la seva conca s'ha convertit en el principal lloc d'extracció d'hidrocarburs de la Federació Russa.

Noms[modifica]

El riu Obi és conegut pels khantis amb els noms d'As, Iag, Kolta i Iema; per als nenets es tracta del Kolta o del Kuai, i pels tàtars de Sibèria l'anomenen Umar o Omass.

Geografia[modifica]

Cabal mensual de l'Obi a Barnaül.

L'Obi es forma a uns 26 km al sud-oest de Biïsk, al krai de l'Altai, per la confluència del Bia i el Katun. Ambdós rius neixen a les muntanyes de l'Altai: el Bia al llac Telètskoie i el Katun, d'uns 700 km de llargada, a la glacera del Belukha.

El riu es divideix en més d'una branca, especialment després d'unir-se al seu gran afluent, l'Irtix a uns 69° E. Amb origen a la Xina, l'Irtix és en realitat més llarg que l'Obi, ja que fa 4.248 km. Si comptem doncs, des de les fonts de l'Irtix fins a la desembocadura de l'Obi a l'Àrtic, el conjunt fluvial Obi-Irtix és el més llarg de Rússia, amb 5.410 quilòmetres. Altres afluents importants són: per l'est, el Tom, Txulim, Ket, Tim i Vakh, i per l'oest i sud el Vasiugan, l'Irtix (amb els seus tributaris Tobol i Ixim), i el Sosva.

L'Obi zigzagueja cap a l'oest i al nord fins que arriba als 55° N, latitud a partir de la qual vira cap al nord-oest i després al nord un altre cop, acabant en direcció est fins al golf de l'Obi, un llarg entrant de 965 km del mar de Kara, que separa les penínsules de Iamal i de Guida.

La conca de l'Obi recorre principalment zones d'estepes, taigàs, aiguamolls i tundra. Les planes d'inundació de l'Obi es caracteritzen per nombrosos afluents i llacs. L'Obi queda gelat des del sud de Barnaul des de principis de novembre fins a finals d'abril, i al nord de Salekhard, a 160 km de la seva desembocadura, a partir de finals d'octubre fins a principis de juny. El riu Obi creua diverses zones climàtiques. La vall de l'Obi superior, al sud, veu el conreu de la vinya, melons i síndries, mentre que la part baixa de l'Obi és de tundra àrtica.


Curs del riu[modifica]

Conca del riu Ob

L'Obi és un dels rius més llargs del continent asiàtic i del món, però les dades estadístiques sobre la seva longitud total poden variar molt segons la font considerada. El curs principal de l'Ob, mesurat aigües avall de Biïsk als contraforts de les muntanyes d'Altai a la confluència dels rius Katun i Bia fins a la capçalera del seu estuari aigües avall de Salekhard, arriba als 3.650 km als quals cal afegir els 800 km de el seu estuari, o 4.450 km. Si, en canvi, la font del seu principal afluent, l'Irtix, es considera el punt de partida d'una artèria fluvial Obi-Irtix, la longitud total arriba als 5.410 km (6.210 km amb l'estuari).[1]

L'Obi superior[modifica]

La part alta del curs principal del riu s'estén des de la confluència del Katun i el Bia fins a la reunió de l'Obi i el seu afluent, el Tom, a uns cinquanta quilòmetres al nord-oest de Tomsk.

La reunió de dos rius originats a les muntanyes d'Altai, el Katun (amb aigua de la neu que es fon dels alts cims), a l'oest, i el Bia (descendent del llac Teletskoye), a l'est, donen lloc a l'Obi., aigües avall de Biysk. Aquests dos rius, amb una longitud de 688 km respectivament, de cabal constant, porten 626 mPlantilla:Exp/s al riu naixent. L'Obadopta, en la primera part del seu curs, una direcció oest, i rep, a la riba esquerra, molts afluents de curta longitud (en comparació amb les aigües avall) entre ells el Peschanaya, l'Anuy i el Charysh. El riu encara té un pendent mitjà relativament pronunciat de 2,5 ‰, però el seu llit ja està ple de bancs de sorra i illes. Després de la seva reunió amb el riu Charysh,[2] gira cap al nord, agafant la direcció de Barnaül, la vall i el llit menor s'eixampla, l'Obpren definitivament el seu aspecte de curs d'aigua plana, després d'haver rebut l'aportació de l'Alei, un afluent del marge esquerre. A Barnaül, l'Obi reprèn una orientació occidental, la seva vall s'eixampla encara més, mesura entre 5 i 10 quilòmetres d'ample amb un marge esquerre més pronunciat que el dret. ; el seu llit es fa més complex (molts braços, presència de llacs) mentre augmenta la seva profunditat mitjana. El riu torna a canviar de direcció a Kamen-na-Obí, reprenent un curs orientat al nord-est, la vall s'estreny 3 km d'amplada abans que el rierol entri a l'enorme embassament de Novossibirsk. Des d'aquesta darrera població, encara fluint cap a l'Àrtic, l'Obi s'endinsa en una regió forestal dominada pels bedolls i els trèmols, la seva velocitat de flux disminueix, la seva vall fa prop 20 km d'amplada de mitjana. El seu curs superior acaba quan el riu es troba amb el seu poderós afluent de la riba dreta, el Riu Tom, prop de la ciutat de Tomsk.[1]

L'Obi mitjà[modifica]

Aquesta part del riu s'estén des de la confluència amb el Tom fins a la del principal afluent, l'Irtix, durant la qual l'Obi flueix en direcció nord-oest, després francament oest.

Més enllà de l'aportació del Tom, el curs d'aigua siberià canvia d'orientació nord-est a una orientació nord-oest i rep tota una sèrie d'afluents. Al marge esquerre, els afluents apareixen de curta longitud (Chaya, Parabel), amb l'excepció del Vassiugan, a causa de la presència meridional de la zona de drenatge d'Irtix. Al marge dret, al contrari, els rius tenen la possibilitat de desenvolupar conques hidrogràfiques més importants, l'Obi rep successivament les aportacions del Txulim, el Ket, el Tim, el Vakh i l'Agan; el primer d'ells desenvolupa un curs de 1.800 km i porta prop de 800 m3/s al riu. Des de la seva reunió amb l'Agan, el riu adopta una direcció oest, rep molts afluents de longitud mitjana: al marge dret, el Tromegan, el Liamine i el Nazym, al marge esquerre, el Gran Iougan i el Gran Salym abans de confluir amb el seu afluent principal, l'Irtix prop de Khanti-Mansisk. Aquest últim, nascut a les muntanyes de Mongòlia, té una longitud molt superior a l'Obi amb els seus 4.248 km, però a causa de la poca pluviositat que cau a la seva conca hidrogràfica, es caracteritza per un cabal baix (menys de 3.000 m3/s).

Des de la seva trobada amb Vassiougan, l'Obi entra en el domini de la immensa taigà siberiana. El seu pendent es torna molt reduït i la seva vall s'eixampla de nou fins a arribar als 30 a 50 quilòmetres mentre que el llit principal del riu, que fa un quilòmetre d'amplada durant les baixes, pot arribar als tres quilòmetres durant el període de les aigües. La profunditat del llit gairebé no cau per sota dels 4 a 8 m durant l'aigua baixa. Durant les inundacions, l'Obi surt del seu llit menor i inunda la vall durant diverses desenes de quilòmetres durant dos o tres mesos.

L'Obi inferior[modifica]

Imatge de satèl·lit del delta de l'Obi.

Aquesta darrera part del recorregut comença després de la confluència amb l'Irtux, l'Obi deixa la seva direcció oest per orientar-se nord-nord-est fins a Peregrebnoye abans d'adoptar, després d'aquesta població, una orientació francament nord. El riu travessa durant el seu curs el límit nord de la taigà abans de penetrar enmig de la tundra al nivell del seu delta. En una vall de 30 quilòmetres d'amplada, dominada per altures d'altitud mediocre a la riba dreta, el riu flueix lentament dividint-se, poc abans de Peregrebnoye, en dos braços: el gran (Boltxaia Obi a la dreta, el petit (Malaia) Obi a l'esquerra. Cadascun dels seus braços rep afluents, el Kounovat i el Kazym pel primer nom, el Synia i el Sosva du Nord per al segon. Abans d'arribar a Xurixkari, el riu troba un sol llit 19 km d'ample i 40 m de profunditat. Després de la confluència, més enllà de Salekhard, amb el Poluy, l'Obi es divideix de nou en dos braços, el Khamanelsk Obi (esquerra) i el Nadym Obi (dreta) per formar un delta.

Aquest delta s'obre al golf de l'Obi (en rus Obskaya Gouba), també anomenat estuari,[a] de 800 kilomètres de llarg i 30 km d'amplada, que té la seva pròpia zona de captació, amb una superfície de 105.000 km², abans de trobar-se amb el mar de Kara. A la costa oriental, s'obre un diverticle, l'estuari del Taz, desembocadura del riu homònim, que drena el districte autònom Yamalo-Nenets i té una àrea de captació de 150.000 km² per una longitud superior 1.400 km.[3] El golf (o estuari) de l'Ob, poc profund (de 10 a 12 m), talla les penínsules de Yamal i Gyda; la costa oriental és molt escarpada mentre que l'occidental és baixa i pantanosa.[4]

Ús humà[modifica]

L'Obi a Barnaül

Les aigües de l'Obi s'utilitzen sobretot per al reg, aigua potable, obtenció d'energia hidroelèctrica, i la pesca, ja que el riu acull més de 50 espècies de peixos.

Les aigües navegables de la de la seva conca hidrogràfica s'acosten als 15.000 km. La seva importància en el transport fluvial fou particularment important abans de la finalització del ferrocarril Transsiberià, ja que, tot i que la direcció principal del riu i els seus afluents és de sud a nord, l'amplada de la conca també permetia un transport en direcció est-oest. Fins a principis del segle xx el principal port fluvial de l'oest era Tiumén, situat al riu Turà, un afluent del riu Tobol, gràcies als quals queda connectat amb el ferrocarril Iekaterinburg-Perm el 1885, cosa que permet tenir un enllaç ferroviari amb els rius Kama i Volga, al cor de Rússia. Tiumén passà a ser una important estació terminal durant alguns anys, fins que el ferrocarril es va estendre més cap a l'est. A l'est dels confins de la conca de l'Obi, Tomsk al riu Tom era un centre important.

A Tiumén arribà el primer vaixell de vapor el 1836, i pel curs mitjà de l'Obi hi naveguen vaixells de vapor des de 1845. El començament de la navegació a vapor per l'Obi no va ser fàcil, i no va ser fins al 1857 quan el vaixell de vapor es començà a desenvolupar de manera seriosa per la conca de l'Obi. La navegació a vapor va començar al Ienissei el 1863 i al Lena i l'Amur durant la dècada de 1870. En un intent d'ampliar el sistema navegable de l'Obi a finals del segle xix, utilitzant el riu Ket, es va construir un sistema de canals de 900 km per connectar l'Obi amb el Ienissei, però aviat va ser abandonat per manca de competitivitat amb el ferrocarril.

El Transsiberià, un cop completat, proporcionà un transport més directe i durant tot l'any en la direcció est-oest. Però el sistema del riu Obi seguia sent important per connectar les grans extensions de les províncies de Tiumén i Tomsk amb les principals ciutats de la ruta del Transsiberià, com Novossibirsk i Omsk. Durant la segona meitat del segle xx la construcció d'enllaços ferroviaris a Labytnangi, Tobolsk, i les ciutats productores de petroli i gas de Surgut i Nizhnevartovsk proporcionen més estacions, però no disminueix la importància dels cursos d'aigua per arribar a llocs on no pot fer-ho el ferrocarril.

El 1965 es va construir una presa prop de Novossibirsk, que va crear el llac artificial més gran de Sibèria, conegut com l'embassament de Novossibirsk o mar de l'Obi.

Durant les dècades de 1960 a 1980 enginyers i administradors soviètics desenvolupen un gegantí projecte per desviar part de les aigües de l'Irtix i l'Obi cap al Kazakhstan i les repúbliques de l'Àsia Central soviètica, per reomplir el mar d'Aral. El projecte mai va arribar a dissenyar-se i la idea fou abandonada el 1986 degut a consideracions econòmiques i ambientals.[5][6]

Pol·lució[modifica]

El 29 de setembre de 1957 la central nuclear de Maiak va alliberar grans quantitats d’aigua contaminada radioactivament a diversos llacs propers a la central. Aquests llacs desguassen al riu Tetxa, les aigües del qual finalment flueixen cap a l'Obi prop del final del seu camí.[7]

Afluents[modifica]

El riu Obi té moltíssims afluents, i els més importants són els que recull la Taula següent (la taula no està completa).

Entre 150 km i 200 km de longitud hi ha afluents importants com el riu Yung Na, el riu Terkahes, el riu Liong Blau i el riu Kayson.

El riu Obi i els seus afluents (de més de 200 km y primaris destacats)
 
Ramal km[8]
(boca)
Nombre riu Nombre (ruso) Desembocadura Longitud (km) Conca (km²) Cabal (m³/s) Subjecte(s) federal(s) rus Altres països Tram
I 3.647 Riu Katun Катунь Obi 688 60.900 626 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Curs Superior
Riu Chuya Чуя Katun 320 11.200 42 Rússia Rússia
Riu Argut Аргут Katun 230 9.550 95 Rússia Rússia
D 3.647 Riu Biya[9] Бия Obi 301 37.000 477 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Chulyshman Чулышман Biya 241 16.800 160 Rússia Rússia
Riu Bashkaus Башкаус Chulyshman 219 7.700 27 Rússia Rússia
I 3.634 Riu Pestchanaïa Песчаная Obi 400 5.400 31,5 Rússia Rússia
Rússia Rússia
I 3.626 Riu Anouï Ануй Obi 327 6.930 36,1 Rússia Rússia
Rússia Rússia
I 3.550 Riu Charys Чарыш Obi 547 22.200 192 Rússia Rússia
Rússia Rússia
I 3.490 Riu Aléi Алей Obi 828 21.100 33,8 Rússia Rússia Kazakhstan Kazakhstan
D 3.333 Riu Chumish Чумыш Obi 644 23.900 145 Rússia Rússia
Rússia Rússia
D Riu Berd Бердь Obi 363 8.650 45,8 Rússia Rússia
3.271 Riu Inia Иня Obi 663 17.600 47 Rússia Rússia
Rússia Rússia
D 2.677 Riu Tom Томь Obi 827 62.000 1.100 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Rússia Rússia
Curs mitjà o Alt Obi
Riu Kondoma Кондома Tom 392 8.270 123 Rússia Rússia}
Riu Mras-Sou Мрас-Су Tom 338 8.840 155 Rússia Rússia
I 2.605 Riu Segarka Шегарка Obi 382 12.000 12,6 Rússia Rússia
Rússia Rússia
D 2.542 Riu Culym Чулым Obi 1.799 134.000 785 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Serej Сереж Culym 200 4.750 10 Rússia Rússia
Riu Kija Кия Culym 548 32.200 240 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Tchet Четь Kija 432 14.300 66 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Chitchkayul Чичкаюл Culym 450 6.150 33,5 Rússia Rússia
Riu Kemtchug Кемчуг Culym 441 10.300 60 Rússia Rússia
Riu Ulujul Улуюл Culym 411 8.450 43,9 Rússia Rússia
Riu Jaja Яя Culym 380 11.700 88,5 Rússia Rússia
Rússia Rússia
I 2.403 Riu Chaja[10] Чая Obi 134 27.200 70 Rússia Rússia
Riu Iksa Икса Chaja 430 6.130 18 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Parbig Парбиг Chaja 320 9.180 29 Rússia Rússia
Riu Baktchar Бакчар Chaja 348 7.310 17,7 Rússia Rússia
I 2.189 Riu Parabel[11] Парабель Obi 308 25.500 90 Rússia Rússia
Riu Kenga Кенга Parabel 498 8.570 27 Rússia Rússia
Riu Tchouzik Чу́зик Parabel 382 9.000 26,8 Rússia Rússia
D 2.246 Riu Ket Кеть Obi 1.621 94.200 560 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Paydugina Пайдугина Ket 458 8.970 70 Rússia Rússia
Riu Lisitsa Лисица Ket 414 7.980 Rússia Rússia
Riu Yeltyreva Ket 332 5.240 Rússia Rússia
Riu Yelovaya Еловая Ket 331 6.230 Rússia Rússia
Riu Orlovka Орловка Ket 327 9.010 65 Rússia Rússia
Riu Mendel Мендель Ket 366 3.800 Rússia Rússia
I 2.169 Riu Vasyugan Васюган Obi 1.082 61.800 345 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Niourolka Vasyugan 339 8.110 60 Rússia Rússia
Riu Chizhapka Чижапка Vasyugan 511 13.800 85,5 Rússia Rússia
Riu Makhno Махня Vasyugan 211 2.110 Rússia Rússia
Riu Kelvat Кельват Vasyugan 199 1.690 Rússia Rússia
Riu Yagylyah Ягылъях Vasyugan 368 4.680 Rússia Rússia
Riu Chertala Кельват Vasyugan 311 6.060 Rússia Rússia
D 2.077 Riu Tym Тым Obi 950 32.300 250 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Sangilka Сангилька Tym 335 4.490 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Lymbelka Лымбелька Tym 240 2.150 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Rússia Rússia
D 1.730 Riu Vakh Вах Obi 964 76.700 504 Rússia Rússia
Riu Kolikiegan Коликъеган Vakh 457 12.200 65,1 Rússia Rússia
Riu Sabuni Сабун Vakh 328 15.700 Rússia Rússia
D Riu Tromégan Тромъеган Obi 581 55.600 425 Rússia Rússia
Riu Agan Аган Obi 544 32.200 260 Rússia Rússia
I Riu Bolshoi Jugan Большой Юга́н Obi 1.063 34.700 173 Rússia Rússia
Riu Malyj Yugán Малый Юган Bolshoi Jugan 521 10.200 60 Rússia Rússia
D Riu Pim Пим Obi 390 12.700 68 Rússia Rússia
I Riu Bolshoi Salym Большой Салым Obi 583 18.100 69,5 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Tucán Тукан Bolshoi Salym 215 2.510 60 Rússia Rússia
D 1.369 Riu Lyamin Лямин Obi 420 14.000 100,2 Rússia Rússia
D 1.172 Riu Nazym Назым Obi 422 11.700 86,9 Rússia Rússia
I 1.162 Riu Irtysh[12] Иртыш Obi 4.248 1.673.470 2.150 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Rússia Rússia
Curs Inferior
Riu Konda Irtych 1.097 72.800 230 Rússia Rússia
Riu Mulymya Мулымья Konda 608 7.810 22,5 Rússia Rússia
Riu Bolshoy Tap Большой Тап Konda 504 6.700 Rússia Rússia
Riu Kuma Кума Konda 530 7.750 22,9 Rússia Rússia
Riu Yukonda Konda 324 6.870 Rússia Rússia
Riu Demianka Irtych 1.160 34.800 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Keum Demianka 354 3.630 Rússia Rússia
Riu Urna Demianka 336 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Imgyt Demianka 304 5.980 Rússia Rússia
Riu Noska Носка Irtych 374 8.500 16,5 Rússia Rússia
Riu Turtas Туртас Irtych 241 12.100 39,9 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Tobol Irtych 1.591 426.000 805 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Tavda[13] Тавда Tobol 719 88.100 440 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Pelym Пелым Tavda 707 15.200 100 Rússia Rússia
Riu Lozva Лозьва Tavda 637 17.800 70 Rússia Rússia
Riu Sosva Сосьва Tavda 635 24.700 113 Rússia Rússia
Riu Lialia Ляля Sosva 320 7.500 Rússia Rússia
Riu Lobva Лобва Lialia 260 3.980 20,1 Rússia Rússia
Riu Tura Тура́ Tobol 1.030 80.400 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Pychna Пышма Tura 603 19.700 34 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Nitsa[14] Ница Tura 262 22.600 Rússia Rússia
Riu Neiva Нейва Nitsa 294 5.600 19 Rússia Rússia
Riu Rej Реж Nitsa 219 4.400 11,9 Rússia Rússia
Riu Tagil Тагил Tura 414 10.100 Rússia Rússia
Riu Salda Салда Tura 182 3.670 13,4 Rússia Rússia
Riu Iset Исеть Tobol 606 58.900 65,4 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Miass Миасс Iset 658 21.800 17 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Tetcha Теча Iset 240 715.000 6,63 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Uy Уй Tobol 462 34.400 13,6 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Uvelka Увелька Uy 260 4.700 4,3 Rússia Rússia
Riu Toguzak Тогузак Uy 200 7.970 2,9 Rússia Rússia Kazakhstan Kazakhstan
Riu Ubagan Убаган Tobol 376 50.700 Rússia Rússia Kazakhstan Kazakhstan
Riu Aïat Аять Tobol 225 11.000 4,88 Rússia Rússia Kazakhstan Kazakhstan
Riu Vagai Irtych 555 23.200 35 Rússia Rússia
Riu Ishim Irtych 2.450 177.000 56,3 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Kazakhstan Kazakhstan
Riu Koluton Ichim 200 Kazakhstan Kazakhstan
Riu Terisakkan Ichim 350 Kazakhstan Kazakhstan
Riu Akan-Burluk Ichim 240 Kazakhstan Kazakhstan
Riu Iman-Burluk Ichim 230 Kazakhstan Kazakhstan
Riu Bolchaya Tava Большая Тава Ichim 180 2.740 6,23 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Tuy Туй Irtych 507 8.490 31,3 Rússia Rússia
Riu Shish (o Chich) Шиш Irtych 378 5.270 15,2 Rússia Rússia
Riu Osha (Ocha) Оша Irtych 530 21.300 4,95 Rússia Rússia
Riu Uy Уй Irtych 387 26.700 24 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Tara Irtych 806 18.300 40,8 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Om Irtych 1.091 52.400 50 Rússia Rússia
Rússia Rússia
Riu Tartas Om 566 16.200 21,2 Rússia Rússia
Riu Itcha Ича Om 240 3.300 4,81 Rússia Rússia
Riu Chagan Шаган Irtych 295 25.400 1,02 Kazakhstan Kazakhstan
Riu Čar Чар Irtych 250 14.000 4,82 Kazakhstan Kazakhstan
Riu Uba Уба Irtych 278 9.850 178 Kazakhstan Kazakhstan
Riu Buchtarma Irtych 336 12.660 214 Kazakhstan Kazakhstan
D 648 Riu Kazym Казым Obi 659 35.600 267 Rússia Rússia
Riu Amnya Амня Kazym 374 7.210 Rússia Rússia
I Riu Severnaja Sosva Северная Сосьва Obi 754 98.300 860 Rússia Rússia
Riu Malaya Sosva Малая Сосьва Severnaja Sosva 484 10.400 36,7 Rússia Rússia
Riu Liapin-Hulga[15] Ляпин Severnaja Sosva 404 27.300 345 Rússia Rússia
Riu Hulga Хулга Liapin 253 Rússia Rússia
I Riu Shchuchya Щучья Obi 565 12.300 109 Rússia Rússia
D 291 Riu Poluy[16] Полуй Obi 369 21.000 170 Rússia Rússia
Riu Glubokij Poluj Глубокий Полуй Poluy 266 Rússia Rússia
Riu Suchoj Poluy Сухой Полуй Poluy 212 5.100 45 Rússia Rússia

Afluents en el Registre Estatal d'Aigües de Rússia[modifica]

En el Registre Estatal d'Aigües de Rússia, es recullen els següents afluents (els quilòmetres són la distància a la desembocadura):[8]

* 155 km: riu HADYTA-YAHA
  • 291 km: riu POLUI
  • 322 km: riu SOB
  • 351 km: riu M. OB
  • 648 km: riu KAZYM
  • 1091 km: riu VOCH-YAGA
  • 1094 km: riu OKHLYM
  • 1172 km: riu NAZYM
  • 1366 km: riu (sense nom)
  • 1369 km: riu Lyamin
  • 1451 km: riu KALININA
  • 1481 km: riu NEGRO
  • 1585 km: riu Verkh. Lobanovsky Egan
  • 1600 km: riu VATINSKY-EGAN
  • 1627 km: riu (sense nom)
  • 1707 km: riu Bol. Ryazanka
  • 1720 km: riu B. EGAN
  • 1730 km: riu VAC
  • 1753 km: riu STARITSA PROTOTA
  • 1790 km: PASOL
  • 1808 km: riu LAR-YEHAN
  • 1926 km: Nazota
  • 1949 km: riu (sense nom)
  • 1978 km: riu Akkishny Istok
  • 2027 km: riu (sense nom)
  • 2053 km: riu Logalka
  • 2077 km: riu Tym
  • 2169 km: riu VASYUGAN
  • 2189 km: riu PARABEL
  • 2226 km: riu Pyzhina (Kailka)
  • 2246 km: riu Ket
  • 2327 km: riu Golubets
  • 2352 km: riu SHUDELKA
  • 2403 km: riu Chaya
  • 2408 km: riu Sara
  • 2416 km: riu Yesenga
  • 2425 km: rierol MATIYANGA
  • 2467 km: riu Istok Karya Bolshaya
  • 2473 km: riu Sondrovka
  • 2476 km: riu Kaldzha
  • 2484 km: riu Korta (Bol. Korta)
  • 2490 km: riu Kuzur
  • 2520 km: riu Tatosh
  • 2521 km: riu Krivaya Luka
  • 2542 km: riu CHULYM
  • 2543 km: riu (sense nom)
  • 2547 km: riu Verkh. Anma (Bol. Sorovskaya)
  • 2582 km: riu Taptan
  • 2589 km: riu BROVKA
  • 2605 km: riu SHEGARKA
  • 2625 km: riu Rybnaya
  • 2628 km: riu Andreva
  • 2654 km: riu Zabornaya
  • 2677 km: riu TOM
  • 2719 km: riu Yuzherka (Mundrova)
  • 2733 km: riu Uskovka
  • 2738 km: riu Chichag (Chigan)
  • 2745 km: riu Kireeva
  • 2751 km: riu Tagan
  • 2758 km: riu (sense nom)
  • 2762 km: riu (sense nom)
  • 2775 km: riu Urtamka
  • 2795 km: riu Siman
  • 2815 km: riu Iksa
  • 2817 km: riu Krasnaya
  • 2821 km: riu Tula
  • 2830 km: riu Oyash
  • 2840 km: riu Uen
  • 2854 km: riu Umreva
  • 2882 km: riu Poross
  • 2898 km: riu Uen
  • 2912 km: riu Chauss
  • 2924 km: riu Bachat
  • 2935 km: riu Staritsa, hall. Staritsa
  • 2956 km: riu Yeltsovka* 2
  • 2957 km: riu Yeltsovka
  • 2961 km: riu Kamenka
  • 2964 km: riu Tula
  • 2965 km: riu Inya
  • 2980 km: riu Yeltsovka
  • 3169 km: riu Kamenskaya Sueva
  • 3175 km: riu Allakskaya Suva
  • 3178 km: riu Allak
  • 3204 km: riu Suryanka
  • 3217 km: riu Chirukha
  • 3220 km: riu Kamenka
  • 3231 km: riu Suzun (Bajo Suzun)
  • 3245 km: riu Verkh. Suzun (Verkh. Suzunka, Suzunka)
  • 3246 km: riu Slezianka (Pechurka)
  • 3262 km: riu Meretka (Meret)
  • 3269 km: riu (sense nom)
  • 3271 km: riu Iny
  • 3279 km: riu Kuchuk
  • 3290 km: riu SHELABOLIKHA
  • 3303 km: riu Marayka
  • 3324 km: l'antic rierol Dolgoy
  • 3333 km: riu CHUMYSH
  • 3368 km: riu Seredchikha
  • 3379 km: riu Kisluha
  • 3407 km: riu LOSIKHA
  • 3408 km: riu Tala
  • 3409 km: riu BARNAULKA
  • 3412 km: rierol BOBROV.
  • 3456 km: riu Kalmanka
  • 3466 km: riu BURANIHA
  • 3474 km: riu (sense nom)
  • 3480 km: riu Iron Source
  • 3481 km: riu Kalmanka
  • 3490 km: riu Aley
  • 3508 km: riu GRANDE
  • 3516 km: riu (sense nom)
  • 3530 km: riu Krutiha
  • 3550 km: riu Charysh
  • 3607 km: riu Amurka
  • 3626 km: riu Anuj
  • 3634 km: riu Sand
  • 3635 km: riu Chemrovka (Marushka)
  • 3647 km: riu Biya

Notes[modifica]

  1. L'ambigüitat sobre aquest espai i sobre el terme que s'ha d'utilitzar per designar-lo porta a la seva exclusió, en quasi totes les fonts, en el càlcul de la longitud del riu.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Encyclopædia Britannica, de l'Encyclopædia Universalis i Jean Radvanyi, L'Obi al Dictionnaire illustré des merveilles naturelles du monde, Sélection du Reader Digest, 1977.
  2. «Informations sur la Charysh». Unesco. Arxivat de l'original el 2009-11-24. [Consulta: 4 juliol 2022].
  3. (anglès) Mark B. Allen, Clare E. Davies, Unstable Asia: active deformation of Siberia revealed by drainage shifts, Department of Earth Sciences, University of Durham, Durham, 2007.
  4. (anglès)Encyclopædia Britannica. «Gulf of Ob». [Consulta: 6 juny 2012].
  5. Douglas R. Weiner, "A Little Corner of Freedom: Russian Nature Protection from Stalin to Gorbachev". University of California Press, 1999. ISBN 0-520-23213-5. On Google Books p. 415 (anglès)
  6. Michael H. Glantz, "Creeping Environmental Problems and Sustainable Development in the Aral Sea...". ISBN 0-521-62086-4. On Google Books p. 174
  7. «[www-ns.iaea.org/downloads/rw/projects/emras-aquatic-techa.pdf Radioactive Contamination of the Techa River, South Urals, Russia]» (en anglès). International Atomic Energy Agency. [Consulta: 26 juliol 2021].
  8. 8,0 8,1 «Река Обь» (en rus). [Consulta: 28 maig 2020].
  9. El riu Biya té només 301 km de longitud, però si es considera el llac Teletskoye i una de les seves fonts, el riu Chulyshman, aconsegueix els 615 km.
  10. El riu Chaja té només 134 km de longitud, però si es considera amb una de les seves fonts, el Riu Baktchar (de 348 km), aconsegueix els 482 km.
  11. El riu Parable, de 308 km, es forma per la confluència dels rius Tchouzik i Kenga (498 km). El sistema parable-Kenga arriba als 806 km.
  12. Hi ha una gran disparitat entre les fonts, que poden arribar fins als 2.980 km.
  13. El Riu Tavda (719 km) té com una de les seves fonts al Riu Sosva (635 km), aconseguint el sistema Tavda-Sosva els 1319 km.
  14. El riu Nitsa (262 km) tiene como una de sus fuentes el riu Neiva (294 km), alcanzando el sistema Nitsa-Neiva los 556 km.
  15. El riu Liapin tiene solo 151 km, pero con una de sus fuentes, el riu Hulga, alcanza los 404 km.
  16. El riu Poluy tiene solo 369 km, pero con una de sus fuentes, el riu Suchoj Poluy (de 212 km), alcanza los 635 km.

Bibliografia[modifica]

  • Roger Brunet, Atlas de la Russie et des pays prochese, Dynamiques du territoire, La Documentation Française, Paris, 1996 ISBN 978-2110034281
  • Jean Radvanyi, La nouvelle Russie, Collection U Géographie, Armand Colin, Paris, 2007 ISBN 978-2200352899
  • Jacques Béthemont, Les grands fleuvese, Armand Colin, Paris, 2000 ISBN 978-2200260927
  • Alain Giret, Hydrologie fluviale, Universités géographie, Ellipses Marketing, Paris, 2007 ISBN 978-2729832261

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obi