Perm

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 57° 59′ N, 56° 14′ E / 57.983°N,56.233°E / 57.983; 56.233

Infotaula de geografia políticaPerm
Пермь
Bandera de Perm Escut de Perm
Flag of Perm Q4136677
Perm Russia.jpg

Etimologia Gran Perm, Bjarmaland i Viatxeslav Mólotov
Localització
Location of Perm (Perm Kray).svg
58° 00′ 50″ N, 56° 14′ 56″ E / 58.013888888889°N,56.248888888889°E / 58.013888888889; 56.248888888889
Estat Rússia
Territori Territori de Perm
Entitats de població
Conté
Població
Total 1.041.884
• Densitat 1.302,88 hab/km²
Geografia
Superfície 799,68 km²
Banyat per Riu Kama
Altitud 171 m
Limita amb
Història
Fundació 4 maig 1723
Organització i govern
• Cap de govern Q28852353 (2016)
Indicatius
Codi postal 614000–614999
Fus horari UTC+05:00
Prefix telefònic 342
Codi OKTMO 57701000001
Codi OKATO 57401000000
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Perm (rus: Пермь) és la capital del Territori de Perm, a Rússia. La ciutat està situada a la ribera del riu Kama, als peus dels Urals. Demogràficament, amb els seus 976.116 habitants (estimació de 2006), és la tretzena ciutat de la federació.

El nom del període Permià prové del d'aquesta ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera menció escrita de Perm és sota el nom de Iagoxikha (Ягошиха) l'any 1647; tanmateix, la història de la ciutat moderna de Perm s'inicia amb el desenvolupament de la regió dels Urals pel Tsar Pere el Gran. Vassili Tatísxev, nomenat pel tsar com a cap de les factories dels Urals, fundà Perm com també Iekaterinburg.

Mapa de Perm i el riu Iagoxikha, 1898

Al segle XIX, Perm va esdevenir un gran centre industrial i comercial amb més de 20.000 habitants durant la dècada de 1860, amb diverses fàbriques de metal·lúrgia, paper, i vaixells de vapor. El 1870, es va obrir un teatre d'òpera i el 1871 la primera fàbrica de fòsfor de Rússia. L'any 1916, es va inaugurar la Universitat Estatal de Perm.

Carrer Pokróvskaia a Perm, 1910

Amb la Guerra Civil Russa, Perm va esdevenir un objectiu principal donat que tenia fàbriques de municions. El 1918, l'Exèrcit Blanc siberià comandat per Anatoli Pepeliàiev va prendre Perm. L'1 de juliol de 1919, l'Exèrcit Roig la va recuperar.

Període soviètic[modifica | modifica el codi]

A la dècada de 1930, Perm va créixer com a gran ciutat industrial amb fàbriques d'avions, de vaixells i de química. Durant la Gran Guerra Patriòtica (Segona Guerra Mundial), Perm va ser un centre vital per a la producció d'artilleria de la Unió Soviètica. Durant la Guerra freda, Perm va passar a ser una ciutat tancada.[1]

Ciutat moderna[modifica | modifica el codi]

Aquesta ciutat és un gran centre cultural, científic, industrial i administratiu.

Clima[modifica | modifica el codi]

Perm en la classificació de Köppen té un clima del tipus continental humit (Dfb). La seva temperatura mitjana anual és de 2,7 °C, la temperatura mitjana de gener és de -12,8 °C i la de juliol 18,7 °C, la pluviometria mitjana és de 657 litres.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perm Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Jones, Finn-Olaf. «A Bilbao on Siberia’s Edge?». The New York Times, 22-07-2011. [Consulta: 14 gener 2015].
  2. http://www.pogoda.ru.net/climate/28224.htm