Glenn Miller

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Instruments.png30x-Music.pngGlenn Miller
Glen miller.jpg
Glenn Miller durant la seva estada a l'exèrcit.
Naixement

Alton Glenn Miller
Clarinda, Iowa

1 de març de 1904
Mort 15 de desembre de 1944 (als 40 anys)
Ocupació Músic
Període en actiu 1923–1944
Estil Swing
Big band
Origen Estats Units Estats Units
Activitat professional
Instrument Trombó

Alton Glenn Miller (Clarinda, Iowa, 1 de març de 1904 - desaparegut el 15 de desembre de 1944) fou un músic de jazz estatunidenc de l'era del swing. Una de les seves cançons més conegudes, i probablement la més coneguda del gènere, fou In the Mood, traduïda sovint com "En forma" o "De bon humor".

El 1926, quan encara era a la universitat, es va convertir en trombonista professional i es va unir a la banda del cèlebre bateria Ben Pollack en una gira per Califòrnia. Glenn Miller tocava amb una "big band" una orquestra formada bàsicament per instruments de vent.

Biografia musical[modifica | modifica el codi]

Cursà estudis superiors en la Universitat de Colorado (Boulder). Atret per la carrera musical, emprengué estudis de trombó, instrument en què arribaria assolir una màxima mestria. Durant tota l'època de la seva joventut tocà en moltes orquestres, en què destacà la fina sonoritat que obtenia d'aquest instrument.

Sempre restà obsessionat per aconseguir un nou so, vibrant i expressiu que sortís de la monotonia de la música dels seus col·legues. Lluità per assolir que el seu instrument aconseguís veu independent. També treballà com arranjador de jazz. Malgrat tot, la seva obra, tant d'executor com de compositor, no entra de ple en el concepte del jazz. La seva orquestra, una orquestra veritablement nombrosa, la constituí el 1938, quan es trobava en el seu apogeu l'anomenada època swing del jazz, és a dir, quan els músics blancs començaren a fer la competència als negres i portaren aquesta música a les masses blanques del país, les quals acolliren favorablement el mateix que abans refusaven pel seu origen racial. Glenn Miller i Benny Goodman foren els dos directors més retribuïts i populars d'aquesta època de jazz mistificat.

Miller encara més que Goodman, s'inclinà pel melòdic i sentimental. Però el que el caracteritza per sobre de tot és el seu afany per assolir una nova sonoritat, cosa que aconseguí plenament, car, mercès a la seva execució amb el trombó i a l'estudiada direcció, sabé aconseguir aquesta música inconfusible, de remor metàl·lica i poètica, que produí sorpresa arreu del món. Resta clar que el seu valor és superficial i espectacular, però això no fou obstacle perquè es convertís en l'ídol de la joventut. Volgué aconseguir encara més: crear el que ell entenia per música nord-americana. Intentà que la seva obra fos un himne nacional.

Durant la segona guerra mundial militaritzà la seva orquestra i recorregué els fronts de batalla portant l'entusiasme de la seva música als joves combatents, els quals feren d'aquella orquestra i del seu director un símbol, el de la lluita i sofriment del poble nord-americà, que assoliria la victòria amb a seva sang, suor i llàgrimes.

The Glenn Miller Story fou el títol de la pel·lícula que narrà la seva vida, interpretada per James Stewart. I el seu nom aconseguí l'apoteosi simbòlica quan morí en accident d'aviació al traslladar-se a París, una vegada alliberat, per a celebrar amb els combatents del Sena aquella victòria que presagiava el final victoriós dels aliats.

Quant a la seva obra sentimental i poètica s'ha de citar la famosa peça Moonlight serenade, representativa d'aquells anys de lluita. I entre les peces que aquesta orquestra portà pels àmbits del món en guerra, no es pot oblidar les següents: Pennsilvània. Gerra marro, Tuxedo-juction, etc...

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glenn Miller Modifica l'enllaç a Wikidata