Glenn Miller

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGlenn Miller
Glen miller.jpg
Glenn Miller durant la seva estada a l'exèrcit.
Biografia
NaixementAlton Glenn Miller
1r març 1904 modifica
Clarinda (Iowa) modifica
Desaparició15 desembre 1944 modifica, canal de la Mànega modifica
Mort15 desembre 1944 modifica (40 anys)
canal de la Mànega (Regne Unit) modifica
Causa de mortAccident modifica (Accident aeri modifica)
Dades personals
FormacióUniversitat de Colorado a Boulder
Universitat de Colorado modifica
Activitat
OcupacióMúsic
Activitat1923–1944
GènereJazz, swing, Big Band i blues modifica
EstilSwing
Big band
InstrumentTrombó
Segell discogràficBluebird
RCA Records modifica
Família
CònjugeHelen Dorothy Burger Miller (en) Tradueix modifica
Premis

Lloc webglennmiller.org modifica
IMDB: nm0001895 Allocine: 36388 Allmovie: p102860 IBDB: 412035
Facebook: GlennMiller iTunes: 75190508 Last fm: Glenn+Miller Musicbrainz: 7b353d3c-2bd9-40e3-a21d-b7da3f941339 Discogs: 77991 Allmusic: mn0000661172 Find a Grave: 2575 Modifica els identificadors a Wikidata

Alton Glenn Miller (Clarinda, Iowa, 1 de març de 1904 - desaparegut el 15 de desembre de 1944) fou un músic de jazz estatunidenc de l'era del swing. Fou arranjador, compositor i trombonista, considerat el primer símbol musical de la generació de la Segona Guerra Mundial.[1]

Glenn Miller liderà una "big band", una orquestra formada bàsicament per instruments de vent. Algunes de les seves cançons més conegudes foren Moonlight serenade i In the Mood, traduïda sovint com "En forma".

Biografia musical[modifica]

Cursà estudis superiors a la Universitat de Colorado (Boulder). Atret per la carrera musical, emprengué estudis de trombó, instrument en què arribaria assolir una màxima mestria. Durant la seva joventut tocà en moltes orquestres, en què destacà la fina sonoritat que obtenia d'aquest instrument.

Tocà en bandes locals de Colorado fins que entrà a la formació de Ben Pollack el 1928.[2] Als anys trenta treballà de trombonista i arranjador amb Red Nichols i d’altres, fins que el 1937 formà la seva pròpia orquestra, que a partir del 1939 gaudí de gran popularitat, amb temes com Tuxedo Junction, In the Mood, Pennsylvania 6-5000 [2] o Little brown jug.

Sempre restà obsessionat per aconseguir un nou so, vibrant i expressiu que sortís de la monotonia de la música dels seus col·legues. Lluità per assolir que el seu instrument aconseguís veu independent. També treballà com arranjador de jazz. Malgrat tot, la seva obra, tant d'executor com de compositor, no entra de ple en el concepte del jazz. La seva nombrosa orquestra la constituí el 1938, quan es trobava en el seu apogeu l'anomenada època swing del jazz. Glenn Miller i Benny Goodman foren els dos directors més populars d'aquesta època del jazz.

Però el que el caracteritza Miller per sobre de tot és el seu afany per assolir una nova sonoritat, cosa que aconseguí plenament, car, mercès a la seva execució amb el trombó i a l'estudiada direcció, sabé aconseguir aquesta música inconfusible, de remor metàl·lica i poètica, que produí sorpresa arreu del món. Resta clar que el seu valor és superficial i espectacular, però això no fou obstacle perquè es convertís en l'ídol de la joventut. Volgué aconseguir encara més: crear el que ell entenia per música nord-americana. L’orquestra de Miller disposà d’arranjaments elaborats i funcionals que han restat als repertoris de les orquestres de ball.[2]

Durant la Segona Guerra Mundial, Miller es militaritzà i formà una orquestra que actuava per a les tropes aliades.[2] Recorregué els fronts de batalla portant l'entusiasme de la seva música als joves combatents. Morí en accident d'aviació al traslladar-se a París, una vegada alliberada, per a celebrar amb els combatents la victòria a la guerra.

La llegenda de Miller es va veure reforçada amb una pel·lícula The Glenn Miller Story (1953), protagonitzada per James Stewart com Miller.[1]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Encyclopaedia Britannica». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Gran enciclopèdia de la música». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 15 maig 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glenn Miller