RCA Victor

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióRCA Victor
RCA Records, Inc.
RCA Records (logo).svg
Dades bàsiques
Tipus entitat discogràfica i segell discogràfic
Gènere artístic jazz
Història
Fundació 1901
Fundadors Emile Berliner i Eldridge R. Johnson Tradueix
Organització i govern
Seu central 
Societat matriu Sony Music Entertainment, Sony BMG, Bertelsmann Music Group Tradueix i Radio Corporation of America
És propietat de Sony Music Entertainment
Filials RCA Italy Tradueix

Web Lloc web oficial
Facebook: rcarecords
Modifica les dades a Wikidata

RCA Records és una marca estatunidenca de discos que és propietat de Sony Music, una filial de Sony Corporation of America. És una de les tres marques de bandera de discos, junt amb Columbia Records i Epic Records. RCA Records ha realitzat diveros gèneres de música, incloent pop, rock, hip hop, electronic, R&B, blues, jazz, i country. El nom de la companyia deriva de les inicials de Radio Corporation of America[1] (RCA).[2]

Entre els seus artistes s'inclouen: Britney Spears, Shakira, Christina Aguilera, Miley Cyrus, Justin Timberlake, Alicia Keys, Usher, Charlie Wilson, R. Kelly, Enrique Iglesias, Foo Fighters, Kings of Leon, Kesha, Chris Brown, D'Angelo, Pink, Pitbull i Zayn.[3]

Història[modifica]

L'any 1929, the Radio Corporation of America (RCA) comprà Victor Talking Machine Company, el primer fabricant de fonògrafs de l'època. Aquesta companyia esdevingué RCA Victor .[4]

El 1931, RCA Victor's British s'afilià amb Gramophone Company fusionada amb la Columbia Graphophone Company per formar EMI.[5]

  • Bluebird Records va ser llançada per RCA el 1932, Bluebird originàriament va ser una marca de preu baix que constava principalment de Jazz, Blues i Country music.

Referències[modifica]

  1. «RCA (Radio Corporation of America)». Engingeering and Technology History Wiki. [Consulta: 19 agost 2015].
  2. Elvis Presley: The King of Rock 'n' Roll (en en). epubli. 
  3. «RCA Records - Artists». [Consulta: 17 gener 2017].
  4. Jones. Andrew F. [2001] (2001). Yellow Music – CL: Media Culture and Colonial Modernity in the Chinese Jazz Age. Duke University Press. ISBN 0-8223-2694-9
  5. Sanjek, Russell. American Popular Music and Its Business : The First Four Hundred Years .... Londres: Oxford University Press, 28 juliol 1998, p. 118. ISBN 9780195043112 [Consulta: 19 agost 2015]. 


  • Bryan, Martin F. Report to the Phonothèque Québécoise on the Search for Archival Documents of Berliner Gram-O-Phone Co., Victor Talking Machine Co., R.C.A. Victor Co. (Montréal), 1899–1972. Further augmented ed. Montréal: Phonothèque Québécoise, 1994. 19, [1] p.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]