Altiplà del Tibet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaAltiplà del Tibet
(zh) 青藏高原 Modifica el valor a Wikidata
Tibet landscape.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusRegió geogràfica i altiplà Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
 33° N, 88° E / 33°N,88°E / 33; 88Coord.: 33° N, 88° E / 33°N,88°E / 33; 88
Dades i xifres
Dimensions1.000 (amplada) × 2.500 (longitud) km
Superfície2.500.000 km² Modifica el valor a Wikidata

L'altiplà del Tibet o Txang Tang (mot tibetà que significa 'lloc solitari'), també anomenat altiplà de Qinghai i el Tibet i altiplà de Qingzang (en xinès: 青藏高原, Qīngzàng Gāoyuán) és un vast i elevat altiplà de l'Àsia Central que ocupa la major part de la regió autònoma del Tibet i de la província de Qinghai, a la Xina. S'estén per una superfície d'uns 1.000 per 2.500 quilòmetres i té una altitud mitjana de més de 4.500 metres. Anomenat "el sostre del món", és l'altiplà més elevat i extens del món: la seva àrea és d'uns dos milions i mig de quilòmetres quadrats (unes quatre vegades la superfície de França o de Texas). L'altiplà es va formar a causa de la col·lisió de les plaques tectòniques indoaustraliana i eurasiàtica durant el període cenozoic (ara fa uns 55 milions d'anys), en un procés que encara continua.[1][2]

L'altiplà del Tibet és una elevada estepa àrida esquitxada de serralades i de grans llacs d'aigua salada. La precipitació anual varia dels 100 als 300mm i cau majoritàriament en forma de calamarsa. Als límits meridional i oriental de l'estepa, hi ha prats i pastures que poden ser l'hàbitat temporal de pastors nòmades, tot i que estan coberts pel glaç durant la meitat de l'any. Anant de nord a nord-oest, l'altiplà esdevé cada vegada més elevat, fred i sec, fins a arribar a la remota regió de Kekexili, a la part nord-occidental de l'altiplà del Tibet. Allà, l'altitud mitjana excedeix els 5.000 metres, l'aire conté tan sols un 60% de l'oxigen que trobaríem al nivell del mar i les temperatures mitjanes anuals són de -4 °C, que arriben fins als -40 °C a l'hivern. Com a resultat d'aquest medi tan extrem i inhòspit, la regió de Kekexili és la menys poblada de l'Àsia i la tercera menys poblada del món, després de l'Antàrtida i del nord de Groenlàndia.

El Txang Tang està limitat al nord-oest per la serralada del Kunlun, que el separa de la conca del Tarim, i al nord-est limita amb la serralada de Qilian, que el separa del desert del Gobi. Al sud, l'altiplà ressegueix la vall del riu Brahmaputra, que corre al peu de l'Himàlaia, i la vasta plana Indogangètica. A l'est i al sud-est, l'altiplà dóna pas a les gorges boscoses i la geografia accidentada de les capçaleres muntanyoses dels rius Salween, Mekong i Iang-tsé, a la part occidental del Sichuan. A l'oest, comunica amb la regió muntanyosa del Karakoram, al nord del Caixmir.

L'aixecament tectònic de l'altiplà es creu que ha tingut una influència significativa sobre el canvi climàtic, i es diu que afecta el monsó de l'Àsia. Pel que fa a l'estació del monsó de l'Índia, que va de juny a octubre, quan els vents porten l'aire tropical humit del sud, l'Himàlaia fa de barrera i impedeix el pas de les pluges al nord de la serralada, cosa que fa que l'altiplà del Tibet sigui extremadament sec, i en canvi concentra les precipitacions al nord de l'Índia, que esdevé una regió molt humida. Els vents de direcció nord deixen sobre l'altiplà la poca humitat que els restava, i quan arriben a l'extrem septentrional són molt secs i creen deserts com els del Taklamakan i el Gobi.[3][4][5][6]

Rius[modifica]

Alguns dels rius més llargs del món tenen l'origen a l'altiplà del Tibet:

Entre tots plegats, aquests rius porten al mar el 25% dels sediments mundials derivats de l'erosió del sòl.

Llacs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Wang, Zhaoyin; Li, Zhiwei; Xu, Mengzhen; Yu, Guoan. River Morphodynamics and Stream Ecology of the Qinghai-Tibet Plateau. CRC Press, 30 març 2016. 
  2. Jones, J.A.; Liu, Changming; Woo, Ming-Ko; Kung, Hsiang-Te. Regional Hydrological Response to Climate Change. Springer Science & Business Media, 6 desembre 2012, p. 360. 
  3. Peregrine, Peter Neal; Melvin Ember, etc. Encyclopedia of Prehistory: East Asia and Oceania, Volume 3. Springer, 2001, p. 32. ISBN 978-0-306-46257-3. 
  4. Morris, Neil. North and East Asia. Heinemann-Raintree Library, 2007, p. 11. ISBN 978-1-4034-9898-4. 
  5. Webb, Andrew Alexander Gordon. Contractional and Extensional Tectonics During the India-Asia Collision. ProQuest LLC, 2007, p. 137. ISBN 978-0-549-50627-0. 
  6. World regions in global context: peoples, places, and environments. Prentice Hall, 2002, p. 430. ISBN 978-0-13-022484-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altiplà del Tibet