Depressió tèrmica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tall de secció vertical d'una depressió tèrmica

Les depressions tèrmiques són depressions no frontals que es donen a sobre dels continents subtropicals, com ara el desert de Sonora, l'altiplà Mexicà, el Sàhara, Sud-amèrica per sobre l'Argentina nord-occidental, Austràlia, la península Ibèrica i l'altiplà del Tibet durant l'estació càlida, com a resultat d'un escalfament intens en comparació amb el medi que els envolta.[1] A sobre la terra, l'intens i ràpid escalfament solar de les capes inferiors d'aire genera aire càlid, que és menys dens que l'aire fred que l'envolta. Això, juntament amb l'aire calent que puja, provoca la formació d'una depressió. A sobre l'aigua, les depressions tèrmiques es formen a l'hivern, quan l'aire que hi ha sobre la massa d'aigua és més fred que l'aigua. Les depressions tèrmiques solen tenir una circulació feble, i poden assolir fins a 3.100 m d'altitud. Les depressions tèrmiques a sobre de les parts occidental i meridional de Nord-amèrica, el nord d'Àfrica i el sud-est d'Àsia són prou fortes per provocar condicions monsòniques a l'estiu. El desenvolupament de depressions tèrmiques terra endins condueix a la generació de brises marines. La combinació de brises marines amb una topografia escarpada pot provocar una mala qualitat de l'aire.

Formació[modifica]

Una aïllada tempesta a la Vall Wah Wah, Utah. Aquest tipus de patró monsònic és molt comú a finals d'estiu al sud-oest dels Estats Units.

En els deserts, on manca la humitat de les plantes i del sòl que normalment produiria un refredament evaporador, pot portar a un escalfament solar intens de les capes inferiors de l'aire. L'aire calent és menys dens que l'aire més fresc que és als voltants. Això combinat amb l'aixecament de l'aire calent, resulta en una zona de baixa pressió anomenada una depressió tèrmica.[1] Sobre superfícies elevades, l'escalfament del sòl excedeix l'escalfament de l'aire a la mateixa altitud sobre el nivell del mar, la qual crea una depressió tèrmica associada sobre el terreny i incrementa qualsevol depressió tèrmica que pogués existir.[2][3] Durant l'estació freda, (hivern), lesmasses càlides d'aigua com els Grans Llacs poden induir una depressió tèrmica.[4] Les depressions tèrmiques desenvolupades prop del nivell delmar poden passar a ser altes durant l'estació càlida, o estiu, a altituds de 700 hPa de pressió superficial,[5] la qual es troba a uns 3.100 m per sobre del nivell del mar.[6] Les depressions tèrmiques normalment són estacionàries i tenir una circulació feblement ciclònica.[7] La depressió tèrmica es considera un nucli calent.[8][9] Les versions més fortes d'aquest fenomen són sobre Aràbia, la part nord del subcontinent indi, Arizona, l'altiplà de Mèxic,[10] nord-oest de l'Argentina,[11] sud-oest d'Espanya,[12] Austràlia,[13] i nord d'Àfrica. La formació de depressions tèrmiques sobre el nord d'Àfrica porta a un jet stream occidental de baix nivell de juny a octubre.[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Glossary of Meteorology (2009). Thermal Low. Arxivat 2008-05-22 a Wayback Machine. American Meteorological Society. Consultat el 02-03-2009.
  2. National Weather Service Office in Tucson, Arizona (2008). What is a monsoon? National Weather Service Western Region Headquarters. Retrieved on 2009-03-08.
  3. Douglas G. Hahn and Syukuro Manabe (1975). The Role of Mountains in the South Asian Monsoon Circulation. Journal of Atmospheric Sciences, vol. 32, Issue 8, pp. 1515-1541. Retrieved on 2009-03-08.
  4. Nathaniel S. Winstead and Pierre D. Mourad (2000). Shallow Great Lake–Scale Atmospheric Thermal Circulation Imaged by Synthetic Aperture Radar. Monthly Weather Review: pp. 3654–3663. Retrieved on 2009-03-09.
  5. David R. Rowson and Stephen J. Colucci (1992). Synoptic climatology of thermal low-pressure systems over south-western north America. Arxivat 2013-01-05 at Archive.is International Journal of Climatology, Vol. 12 Issue 6, pp. 529-545. Retrieved on 2009-03-08.
  6. United States Navy (2008). Forecasters Handbook for the Arctic Appendix B: Mean Monthly Sea Level Pressure, Air Temperature, and 700-mb Height. Retrieved on 2009-03-08.
  7. National Weather Service Forecast Office Columbia, South Carolina (2009). Weather Terms. National Weather Service Eastern Region Headquarters. Retrieved on 2009-03-08.
  8. Glossary of Meteorology (2009). Warm Low. Arxivat 2007-08-17 a Wayback Machine. American Meteorological Society. Retrieved on 2009-04-04.
  9. Gongyuh Lin (2008). Synoptic Weather Systems. California State University, Northridge. Retrieved on 2009-04-04.
  10. Donna F. Tucker (1998). The Summer Plateau Low Pressure System of Mexico. Journal of Climate: pp. 1002–1015. Retrieved on 2009-03-09.
  11. Marcelo E. Seluchi, A. Celeste Saulo, Matilde Nicolini, and Prakki Satyamurty (2003). The Northwestern Argentinean Low: A Study of Two Typical Events. Monthly Weather Review: pp. 2361–2378. Retrieved on 2009-03-09.
  12. Roger Graham Barry and Richard J. Chorley (2003). Atmosphere, Weather, and Climate. Routledge, p. 199. ISBN 978-0-415-27171-4. Retrieved on 2009-03-08.
  13. Bureau of Meteorology. «Climate of Giles». [Consulta: 3 maig 2008].
  14. B. Pu and K. H. Cook (2008). Dynamics of the Low-Level Westerly Jet Over West Africa. American Geophysical Union, Fall Meeting 2008, abstract #A13A-0229. Retrieved on 2009-03-08.