Vés al contingut

Sutlej

Plantilla:Infotaula indretSutlej
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaTibet (RP Xina), Himachal Pradesh (Índia), Panjab (Índia) i Panjab (Pakistan) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRakshastal Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaPanjab (Pakistan) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPanjnad Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 30° 50′ 39″ N, 81° 12′ 17″ E / 30.8442°N,81.2046°E / 30.8442; 81.2046
29° 20′ 57″ N, 71° 01′ 42″ E / 29.34926°N,71.0282°E / 29.34926; 71.0282
Afluents
Conca hidrogràficaconca de l'Indus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió1.500 (longitud) km
TravessaRepública Popular de la Xina, Índia i Pakistan Modifica el valor a Wikidata
Superfície de conca hidrogràfica395.000 km² Modifica el valor a Wikidata

El riu Sutlej, també conegut com a Satluj i en cartografies angleses com a Sutlaj,[1] és el més llarg dels cinc rius que flueixen per Panjab al nord-est de l'Índia i nord-oest del Pakistan. La seva font és al Tibet a prop del Kailash i acaba en el Panjab (Pakistan).

És l'afluent més oriental del riu Indus. La presa de Bhakra es construeix al voltant del riu Sutlej per proporcionar reg i altres instal·lacions als estats de Panjab, Rajasthan i Haryana., i rep al riu Beas i segueix al Pakistan unint-se al riu Chenab per formar el riu Panjnad, que més a baix uneix el seu curs al riu Indus a Mithankot.

Les aigües del Sutlej s'assignen a l'Índia en virtut del Tractat de les Aigües de l'Indus entre l'Índia i el Pakistan,[2] i es desvien principalment cap a canals de reg a l'Índia com el Canal Sirhind, la línia principal de Bhakra i el canal de Rajasthan.[3] El cabal mitjà anual és de 14 milions d'acres peus (MAF) aigües amunt de la presa de Ropar, aigües avall de la presa de Bhakra.[4] Té diversos punts hidroelèctrics importants, incloent la presa de Bhakra de 1.325 MW, la central hidroelèctrica de Karcham Wangtoo de 1.000 MW i la presa de Nathpa Jhakri de 1.500 MW.[5] La conca de drenatge a l'Índia inclou els estats i territoris de la unió de Himachal Pradesh, Punjab, Ladakh i Haryana.[6]

Al Pakistan part del cabal d'aquest riu ha estat derivat per irrigar al desert de Cholistan. Claudi Ptolemeu i Flavi Arrià l'esmenten com Zaradros; als vedes figura com Sutudri o Satadru.[7] El seu curs ha canviat diverses vegades amb els segles i els seus diversos cursos han estat traçats amb força probabilitat. Des de 1796 el Sutlej va deixar al Ghaggar i es va unir amb al Beas.

Referències

[modifica]
  1. «Río Sutlej» (en castellà). mapcarta.com. [Consulta: 8 gener 2023].
  2. Haines, Daniel. «The Rivers Run Wild – Newsweek Pakistan» (en anglès americà). Newsweek (magazine), 2017. [Consulta: 8 gener 2023].
  3. Pangare, Ganesh; Pangare, Vasudha; Das, Binayak. Springs of Life: India's Water Resources (en anglès). Academic Foundation, 2006, p. 173. ISBN 978-81-7188-489-6. 
  4. Jain, Sharad K.; Agarwal, Pushpendra K.; Singh, Vijay P. Hydrology and Water Resources of India (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007-05-16, p. 1052. ISBN 978-1-4020-5180-7. 
  5. Kumar, Krishna V. Geography of India - Specially for UPSC and Other Competitive Exams of India (en anglès). Krishna Kumar V, 2021-10-17, p. 362. 
  6. Sering, SH «China builds dam on Indus near Ladakh». J Def Stud,, 2010, pàg. 136-139.
  7. Ghose, Sanujit. Legend of Ram: Antiquity to Janmabhumi Debate (en anglès). Bibliophile South Asia, 2004, p. 246. ISBN 978-81-85002-33-0. 

Vegeu també

[modifica]