Joseph Lister

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoseph Lister
Joseph Lister, 1st Baron Lister (1827 – 1912) surgeon Wellcome M0002551.jpg
Biografia
Naixement 5 abril 1827
Upton House, Newham Tradueix
Mort 10 febrer 1912 (84 anys)
Kent
  Membre del Consell Privat del Regne Unit 

1902 –
 37è President de la Royal Society 

1895 – 1900
← William ThomsonWilliam Huggins →
  Membre de la cambra dels Lords 

Dades personals
Religió Societat Religiosa d'Amics
Educació University College de Londres
Activitat
Camp de treball Cirurgia
Ocupació Metge, professor d'universitat i cirurgià
Ocupador King's College de Londres
Universitat d'Edimburg
Universitat de Glasgow
Alumnes Emil Theodor Kocher
Obra
Estudiant doctoral William MacEwen
Altres
Títol Baronet i baró
Pare Joseph Jackson Lister
Germans Arthur Lister
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Joseph Lister, 1r Baró de Lister OM FRS PC (Upton, Essex, 5 d'abril de 1827Walmer, 10 de febrer de 1912), conegut com a Sir Joseph Lister, Bt va ser un metge cirurgià britànic pioner en l'ús dels antisèptics i en promoure la idea de la tècnica de la cirurgia estèril quan treballava a Glasgow Royal Infirmary. Lister va introduir amb èxit l'àcid carbòlic (actualment anomenat fenol) per esterilitzar els instruments quirúrgics i netejar les ferides, la qual cosa va reduir les infeccions postoperatòries i va fer que la cirurgia fos més segura per als pacients.[1]

Biografia[modifica]

Lister provenia d'una família quàquera de Upton, Essex, i era fill del pioner en l'ús del microscopi compost Joseph Jackson Lister.

Fins als estudis de Lister sobre els antisèptics la majoria de la gent creia en la teoria de la miasma, que es trobaria a l'aire, com a responsable de les infeccions. Lister es va assabentar dels treballs de Louis Pasteur, sobre que la fermentació i la podridura podien passar en condicions anaeròbiques si hi havia microorganismes. Lister per evitar infeccions va experimentar amb el tercer mètode de lluita contra les infeccions proposat per Pasteur que era el mètode químic.

Va ser membre i president de la Royal Society entre 1895 i 1900. Morí el 1912 a Walmer, Kent.

Referències[modifica]

  1. Sutcliffe, Jenny; Duin, Nancy. Historia de la Medicina. Barcelona: Blume, 1993. ISBN 84-8076-010-9. 

Enllaços externs[modifica]