Promoció de la salut

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Bandera de l'OMS

La promoció de la salut ha estat definida per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com el procés que permet a les persones incrementar el control sobre la seva salut per millorar-la.[1] A la Carta d'Ottawa es defineixen les cinc accions per a la promoció de la salut: creació d'una política pública saludable, creació d'entorns de suport, reforçar l'acció comunitària, desenvolupament d'aptituds personals i reorientació dels serveis de salut.[2] A la mateixa carta es descriuen els requisits previs per a la salut que són: la pau, l'habitatge, l'educació, l'alimentació, els ingressos, un ecosistema estable, recursos sostenibles i justícia social i equitat. A la 9a Conferència Mundial de Promoció de la Salut, celebrada a Xangai el novembre de 2016, es van definir la bona governança en salut, l'alfabetització per a la salut i les ciutats saludables com els tres components essencials de la promoció de la salut.[3]

Història[modifica]

Una de les primeres definicions de promoció de la salut va ser la promulgada per l'American Journal of Health Promotion l'any 1986 que la va descriure com "la ciència i l'art d'ajudar a les persones a canviar el seu estil de vida per avançar cap a un estat de salut òptim".[4][5] Aquesta definició deriva de l'informe Lalonde del 1974 fet pel ministre de sanitat, Marc Lalonde, del Govern del Canadà,[4] que es referia a una estratègia de promoció de la salut, dirigida a informar, influir i ajudar els individus i organitzacions perquè acceptin més la seva responsabilitat i siguin més actius en la gestió dels factors que afecten la seva salut".[6] Un altre precursor de la definició va ser l'informe «gent saludable» (Healthy People) de 1979 del Cirurgià General dels Estats Units,[4] que va assenyalar que la promoció de la salut" té per objecte el desenvolupament de la comunitat i les diferents mesures que pot ajudar [a les persones] el desenvolupament d'estils de vida que poden mantenir i millorar l'estat de benestar".[7]

Hi ha diferents publicacions que han contribuït a una definició àmplia de la promoció de la salut. Algunes, de mitjans dels anys 80, són:[4]

  • En 1984 l'Oficina Regional per a Europa de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), definí la promoció de la salut com "el procés que permet a les persones incrementar el control, i millorar la seva salut".[8] A més dels mètodes per canviar els estils de vida, l'Oficina Regional de l'OMS advocava per les mesures fiscals, d'organització, desenvolupament comunitari i activitats locals espontànies contra els riscos de la salut" com a mètodes de promoció de la salut.[8]
  • El 1986, Jake Epp, ministre canadenc de Salut i Benestar Nacional, va donar a conèixer Achieving health for all: a framework for health promotion (la salut assoliment per a tothom: un marc per a la promoció de la salut), que també va arribar a ser conegut com l'"Informe Epp".[4][9] Aquest informe defineix els tres "mecanismes" de promoció de la salut com l'autocura i l'ajuda mútua, o les accions que les persones prenen per ajudar-se mútuament a afrontar", i els "entorns saludables".[9]

L'OMS, en col·laboració amb altres organitzacions, ha organitzat diferents conferències internacionals sobre promoció de la salut que es detallen a continuació:[10]

  • 1a Conferència Internacional sobre Promoció de la Salut celebrada a Ottawa del 17 al 21 de novembre del 1986 on es va presentar la Carta d'Ottawa per a la Promoció de la Salut que recollia els següents punts:[2]
    • No és només responsabilitat del sector sanitari, sinó que va més enllà incloent els estils de vida saludables per al benestar
    • Té com a objectiu afavorir [els factors polítics, econòmics, socials, culturals, ambientals, conductuals i biològics] mitjançant la promoció de la salut
    • Se centra en l'assoliment de l'equitat en salut
    • Exigeix ​​l'acció coordinada de tots els interessats: els governs, per la salut i altres serveis socials

Promoció de la salut en el treball[modifica]

El lloc d'atenció de la salut treballen en la prevenció i intervenció que redueixen el risc de la salut dels empleats. El United States Public Health Service (Servei de Salut Pública dels EUA) ha publicat recentment un informe titulat Physical Activity and Health: A Report of the Surgeon General (activitat física i salut: un informe del cirurgià general), que ofereix una revisió exhaustiva de l'evidència científica disponible sobre la relació entre l'activitat física i l'estat de salut d'un individu. L'informe mostra que més del 60% dels nord-americans no són regularment actius i el 25% no està actiu en absolut. Hi ha una evidència molt forta que uneix l'activitat física a nombroses millores en la salut. La promoció de la salut es pot realitzar en diversos llocs. Entre els ajustos que han rebut especial atenció són la comunitat, els centres de salut, escoles i llocs de treball.[11]

La promoció de salut en el lloc de treball, ha estat definit com "els esforços combinats d'ocupadors, empleats i la societat per millorar la salut i el benestar de les persones a la feina".[12][13] L'OMS afirma que el lloc de treball "s'ha establert com un dels valors prioritaris de la promoció de la salut al segle XXI", ja que influeix "en el benestar físic, mental, econòmic i social" i "ofereix un escenari ideal i la infraestructura de suport a la promoció de la salut d'una gran audiència".[14]

Programes de promoció de la salut lloc de treball (també anomenats "programes de promoció de salut en el treball", "programes de benestar en el lloc de treball", o "programes de benestar laboral") són l'exercici, la nutrició, deixar de fumar i controlar l'estrès. Revisions i metanàlisis publicades entre 2005 i 2008 que va examinar la literatura científica sobre els programes de promoció de la salut als llocs de treball són les següents:

  • Una revisió de 13 estudis publicats fins a gener de 2004 va mostrar una forta evidència d'un efecte sobre la dieta, proves concloents d'un efecte sobre l'activitat física, i no hi ha proves d'un efecte sobre els indicadors de risc per a la salut".[15]
  • En el més recent d'una sèrie de canvis a la revisió "dels programes de control de malalties i promoció de la salut integral en el lloc de treball, Pelletier (2005) notà resultats clínics i de costos positius", però que també trobà una disminució en el nombre d'estudis pertinents i en la seva qualitat.[16]
  • Una "metanàlisi" de 56 estudis publicats des de 1982 fins s 2005 va trobar que la promoció de la salut en el lloc de treball produïa de mitjana una disminució del 26,8% en l'absentisme per malaltia, una disminució del 26,1% en els costos de salut, una disminució del 32% en els costos de compensació al treballador i reclama els costos de la gestió de la discapacitat, i una relació cost-benefici de 5,81.[17]
  • Una metanàlisi de 46 estudis publicats des de 1970 fins al 2005 va trobar moderats efectes estadísticament significatius de la promoció de la salut laboral, especialment l'exercici, sobre "capacitat de treball" i el "benestar general" i, a més, l'absència degut a malaltia semblen haver-se reduït per les activitats de promoció d'estils de vida saludables".[18]
  • Una metaanàlisi de 22 estudis publicats des de 1997 fins al 2007 va determinar que les intervencions de promoció de la salut en el treball portà a "petites" reduccions en la depressió i l'ansietat.[19]
  • Una revisió de 119 estudis suggereixen que els programes de promoció de la salut al lloc de treball reeixits tenen atributs com ara: avaluació de les necessitats de salut dels empleats i l'adaptació de programes per satisfer aquestes necessitats, la consecució d'altes taxes de participació, promoure l'autocura; dirigir diversos problemes de salut al mateix temps, i oferint diferents tipus d'activitats (per exemple, sessions de grup, així com materials impresos).[20]

Docència[modifica]

A Catalunya es pot cursar formació especialitzada en Promoció de la salut a la Facultat d'Infermeria de la Universitat de Girona, que ofereix el Màster Oficial en Promoció de la Salut. La Càtedra de Promoció de la salut també ofereix formació en format de cursos i jornades, seminaris, conferències i virtual.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Promoción de la Salud. Glosario».
  2. 2,0 2,1 The Ottawa Charter for Health Promotion. First International Conference on Health Promotion, Ottawa, 21 November 1986.
  3. «Declaració de Xangai sobre la promoció de la salut en l'Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible.».
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Minkler M «Health education, health promotion and the open society: an historical perspective». Health Educ Q, 16, 1, Spring 1989, pàg. 17–30. PMID: 2649456.
  5. American Journal of Health Promotion. Accessed 2009 Feb 4.
  6. Lalonde M. A new perspective on the health of Canadians. A working document. Ottawa: Government of Canada, 1974.
  7. Healthy people: the Surgeon General's report on health promotion and disease prevention. Washington, DC: U.S. Department of Health, Education, and Welfare, Public Health Service, Office of the Assistant Secretary for Health and Surgeon General, 1979. DHEW (PHS) Publication No. 79-55071
  8. 8,0 8,1 «A discussion document on the concept and principles of health promotion» (PDF). Health Promot, 1, 1, May 1986, pàg. 73–6. PMID: 10286854.
  9. 9,0 9,1 Epp J «Achieving health for all. A framework for health promotion» (PDF). Health Promot, 1, 4, 1986, pàg. 419–28. PMID: 10302169.
  10. Organització Mundial de la Salut. Fites en la promoció de la salut: les declaracions de les conferències mundials (en català). Primera. Girona: Documenta Universitaria. Col·lecció de la Càtedra de Promoció de la Salut, desembre del 2011. ISBN 978-84-9984-133-5. 
  11. Tones K, Tilford S. Health promotion: effectiveness, efficiency and equity. 3a ed.. Cheltenham UK: Nelson Thornes, 2001. ISBN 0-7487-4527-0. 
  12. European Network for Workplace Health Promotion. Workplace health promotion.
  13. World Health Organization. Workplace health promotion. Benefits.
  14. World Health Organization. Workplace health promotion. The workplace: a priority setting for health promotion.
  15. Engbers LH, van Poppel MN, Chin A Paw MJ, van Mechelen W «Worksite health promotion programs with environmental changes: a systematic review». Am J Prev Med, 29, 1, July 2005, pàg. 61–70. DOI: 10.1016/j.amepre.2005.03.001. PMID: 15958254.
  16. Pelletier KR «A review and analysis of the clinical and cost-effectiveness studies of comprehensive health promotion and disease management programs at the worksite: update VI 2000–2004». J. Occup. Environ. Med., 47, 10, October 2005, pàg. 1051–8. PMID: 16217246.
  17. Chapman LS «Meta-evaluation of worksite health promotion economic return studies: 2005 update» (PDF). Am J Health Promot, 19, 6, 2005, pàg. 1–11. PMID: 16022209.
  18. Kuoppala J, Lamminpää A, Husman P «Work health promotion, job well-being, and sickness absences—a systematic review and meta-analysis». J. Occup. Environ. Med., 50, 11, November 2008, pàg. 1216–27. DOI: 10.1097/JOM.0b013e31818dbf92. PMID: 19001948.
  19. Martin A, Sanderson K, Cocker F «Meta-analysis of the effects of health promotion intervention in the workplace on depression and anxiety symptoms». Scand J Work Environ Health, 35, 1, January 2009, pàg. 7–18. PMID: 19065280.
  20. Goetzel RZ, Ozminkowski RJ «The health and cost benefits of work site health-promotion programs». Annu Rev Public Health, 29, 2008, pàg. 303–23. DOI: 10.1146/annurev.publhealth.29.020907.090930. PMID: 18173386.

Bibliografia[modifica]

  • Taylor RB, Ureda JR, Denham JW. Health promotion: principles and clinical applications. Norwalk CT: Appleton-Century-Crofts, 1982. ISBN 0-8385-3670-0. 
  • Dychtwald K. Wellness and health promotion for the elderly. Rockville MD: Aspen Systems, 1986. ISBN 0-87189-238-3. 
  • Green LW, Lewis FM. Measurement and evaluation in health education and health promotion. Palo Alto CA: Mayfield, 1986. ISBN 0-87484-481-9. 
  • Teague ML. Health promotion programs: achieving high-level wellness in the later years. Indianapolis: Benchmark Press, 1987. ISBN 0-936157-08-9. 
  • Heckheimer E. Health promotion of the elderly in the community. Philadelphia: W.B. Saunders, 1989. ISBN 0-7216-2136-8. 
  • Fogel CI, Lauver D. Sexual health promotion. Philadelphia: W.B. Saunders, 1990. ISBN 0-7216-3799-X. 
  • Hawe P, Degeling D, Hall J. Evaluating health promotion: a health worker's guide, 1990. ISBN 0-86433-067-7. 
  • Dines A, Cribb A. Health promotion: concepts and practice. Blackwell Science, 1993. ISBN 0-632-03543-9. 
  • Downie RS, Tannahill C, Tannahill A. Health promotion: models and values. 2a ed.. Oxford University Press, 1996. ISBN 0-19-262592-6. 
  • Seedhouse, David. Health promotion: philosophy, practice, and prejudice. New York: Wiley, 1997. ISBN 0-471-93910-2. 
  • Bracht NF. Health promotion at the community level: new advances. 2a ed.. Thousand Oaks: SAGE, 1999. ISBN 0-7619-1844-2. 
  • Green LW, Kreuter MW. Health promotion planning: an educational and ecological approach. 3a ed.. Mountain View CA: Mayfield, 1999. ISBN 0-7674-0524-2. 
  • Mittelmark, M; Kickbusch, I; Rootman, I; Scriven, A and Tones, K. (2008) Health Promotion Encyclopedia of Public Health. London: Elsevier
  • Naidoo J, Wills J. Health promotion: foundations for practice. 2a ed.. Baillière Tindall, 2000. ISBN 0-7020-2448-1. 
  • DiClemente RJ, Crosby RA, Kegler MC. Emerging theories in health promotion practice and research: strategies for improving public health. San Francisco: Jossey-Bass, 2002. ISBN 0-7879-5566-3. 
  • O'Donnell MP. Health promotion in the workplace. 3a ed.. Albany: Delmar Thomson Learning, 2002. ISBN 0-7668-2866-2. 
  • Cox CC, American College of Sports Medicine. ACSM's worksite health promotion manual: a guide to building and sustaining healthy worksites. Champaign IL: Human Kinetics, 2003. ISBN 0-7360-4657-7. 
  • Lucas K, Lloyd BB. Health promotion: evidence and experience. SAGE, 2005. ISBN 0-7619-4005-7. 
  • Bartholomew LK, Parcel GS, Kok G, Gottlieb NH. Planning health promotion programs: an intervention mapping approach. 2a ed.. San Francisco: Jossey-Bass, 2006. ISBN 0-7879-7899-X. 
  • Edelman CL, Mandle CL. Health promotion throughout the life span. 6a ed.. St. Louis MO: Mosby Elsevier, 2006. ISBN 0-323-03128-5. 
  • Pender NJ, Murdaugh CL, Parsons MA. Health promotion in nursing practice. 5a ed.. Upper Saddle River NJ: Prentice Hall, 2006. ISBN 0-13-119436-4. 
  • Scriven A, Garman S. Promoting Health: Global Perspectives. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2007. ISBN 1-4039-2136-9.  paperback ISBN 1-4039-2137-7.
  • Scriven A. «Developing local alliance partnerships through community collaboration and participation». A: Handsley, S.; Lloyd, C.E.; Douglas, J.; Earle, S.; Spurr, S.M.. Policy and Practice in Promoting Public Health. London: SAGE, 2007. ISBN 9781412930734. 
  • McKenzie JE, Thackeray R, Neiger BL. Planning, implementing, and evaluating health promotion programs: a primer. 5a ed.. San Francisco: Benjamin Cummings, 2009. ISBN 978-0-321-49511-2. 
  • Scriven, A. Promoting Health: a Practical Guide. 6a ed.. Edinburgh: Balliere Tindall/ Elsivier, 2010. ISBN 978-0-7020-3139-7. 
  • Leddy, Susan. Health promotion: mobilizing strengths to enhance health, wellness, and well-being. Philadelphia: F.A. Davis, 2006. ISBN 0-8036-1405-5. 
  • Chenoweth DH. Worksite health promotion. 2a ed.. Champaign IL: Human Kinetics, 2007. ISBN 978-0-7360-6041-7. 
  • Cottrell RR, Girvan JT, McKenzie JF. Principles & foundations of health promotion and education. 4a ed.. San Francisco: Benjamin Cummings, 2008. ISBN 978-0-321-53235-0. 
  • Murray RB, Zentner JP, Yakimo R. Health promotion strategies through the life span. 8a ed.. Upper Saddle River NJ: Pearson Prentice Hall, 2009. ISBN 978-0-13-513866-3. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Promoció de la salut Modifica l'enllaç a Wikidata