Emil Theodor Kocher

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmil Theodor Kocher
Emil Theodor Kocher.jpg
modifica
Nom original(de) Theodor Kocher modifica
Biografia
Naixement25 agost 1841 modifica
Berna (Suïssa) modifica
Mort27 juliol 1917 modifica (75 anys)
Berna (Suïssa) modifica
Lloc d'enterramentCementiri Bremgarten (Berna) 46° 57′ 01″ N, 7° 25′ 04″ E / 46.95016°N,7.41776°E / 46.95016; 7.41776 modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Berna modifica
Activitat
Camp de treballCirurgia modifica
OcupacióMetge, professor d'universitat, cirurgià i fisiòleg modifica
OcupadorUniversitat de Berna modifica
ProfessorsTheodor Billroth i Joseph Lister modifica
Obra
Localització dels arxius
Premis

Emile Theodor Kocher (Burgdorf, Suïssa 1841 - Berna 1917) fou un cirurgià suís guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1909.

Biografia[modifica]

Va néixer el 25 d'agost de 1841 a la ciutat de Burgdorf, situada al cantó de Berna. Va estudiar medicina a les universitats de Berna, París, Berlín i Londres, obtenint el doctorat a Berna l'any 1865. El 1872 va succeir Georg Albert Lucke com a professor de cirurgia de la Universitat de Berna i director de la Clínica Universitària Quirúrgica de la mateixa ciutat, càrrecs que va ocupar fins al 1911.

L'any 1905 fou elegit president del Primer Congrés Internacional de Cirurgia. Va morir el 27 de juliol de 1917 a la ciutat de Berna.

Recerca científica[modifica]

La seva àrea d'estudi va comprendre molts camps, publicant treballs relatius a la glàndula tiroide (ideant un mètode per al seu trasplantament), tractaments antisèptics, infeccions quirúrgiques, ferides de bala i osteomielitis aguda. Va descobrir un mètode per a reduir la luxació del múscul i va introduir noves tècniques en les operacions d'hèrnia i càncer d'estómac. Va realitzar millores tècniques a nombrosos tipus d'operacions quirúrgiques del pulmó, l'estómac i la vesícula biliar.

El 1878 va practicar amb èxit la primera extirpació del goll, l'augment de grandària de la glàndula tiroide, operació que va tenir ocasió de repetir més de 2.000 vegades. El 1912 va preparar un coagulitzant esterilitzat que, injectat, augmenta la coagulació de la sang i serveix per a prevenir i tractar hemorràgies internes. Els seus èxits en el camp de la cirurgia van ser deguts en bona part per la millora de l'instrumental i per la utilització sistemàtica de l'asèpsia, i a ell se li déu la invenció de les pinces hemostàtiques de grapes que duen el seu nom.

L'any 1909 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre fisiologia, patologia i cirurgia de la glàndula tiroide.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emil Theodor Kocher