Tiroide

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Glàndula tiroide)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «cartílag tiroide».
Infotaula anatomiaTiroide
Thyroid med ani.gif
Animació mostrant la ubicació de la glàndula tiroide.
Detalls
Llatíglandula thyroidea Modifica el valor a Wikidata
Part desistema endocrí Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD013961 Modifica el valor a Wikidata
TAA11.3.00.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 9603 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1269
EB Onlinescience/thyroid-gland Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La glàndula tiroide o, senzillament, tiroide és una de les glàndules endocrines més grans en el cos. Aquesta glàndula és al coll per sota del cartílag tiroide (també coneguda com la nou del coll en els homes) i aproximadament al mateix nivell que el cartílag cricoide.[1]

Està formada per dos lòbuls, dret i esquerre, situats simètricament a cada costat de la tràquea i units per un istme tissular. Els lligaments suspensoris laterals, o de Berry, connecten ambdós lòbuls a la tràquea. A la zona superior, inferior i posterior de cada lòbul es troben las glàndules paratiroides (per regla general són quatre, però poden ser més o menys nombroses i també presentar localitzacions ectòpiques).[2]

Rep sang arterial provinent de les dues artèries tiroïdals superiors, branques de les caròtides externes, i de les artèries tiroïdals inferiors que de vegades s'originen directament de l'artèria subclàvia i altres del tronc tirocervical. La sang venosa drena cap a les venes jugulars internes, excepte la que circula per les venes tiroïdals inferiors que ho fa als troncs venosos braquiocefàlics.

En els adults sans el seu pes és d'uns 20 grams.[3] Té innervació adrenèrgica i colinèrgica, que li arriba a través de fibres originades en els ganglis cervicals i en el nervi vague, respectivament.

La tiroide controla la rapidesa amb què es crema l'energia endosomàtica, mitjançant la producció de les hormones tiroïdals i regulant la sensibilitat del cos a altres hormones.[4] Les hormones tiroïdals són principalment la tiroxina (T4) i triiodotironina (T3).[5] Aquestes hormones regulen el metabolisme i afecten el creixement i la taxa de la funció de molts altres sistemes corporals.[6] El iode ingerit amb els aliments i l'aigua en forma de iodur i la tirosina s'utilitzen per formar la T3 i la T4. La tiroide també produeix l'hormona calcitonina, que té un paper en l'homeòstasi del calci.[7] Només un 0,9% de la seva producció hormonal correspon a la T3r (3,3´,5´ triiodotironina inversa), que no posseeix activitat biològica.[8] La tiroide és controlada per l'hipotàlem i la hipòfisi.[9] Les tres estructures formen l'eix hipotàlem-hipofisiari-tiroïdal, un sistema d'autoregulació en el qual -sota condicions de funcionament normals- l'hipotàlem produeix TRH que arriba als receptors de la hipòfisi i estimula l'alliberament de TSH, que al seu torn actua sobre la tiroide per a crear T3 i T4. Una vegada que la quantitat d'aquestes hormones circulants en sang és suficient, a través d'un mecanisme de feedback negatiu l'hipotàlem i la hipòfisi redueixen la producció de TRH i TSH.[10]

La glàndula rep el seu nom de la paraula grega "semblant a un escut" (θυρεοειδής), a causa de la forma del cartílag tiroide. Leonardo da Vinci fou el primer que la dibuixà com un òrgan anatòmic i Thomas Wharton va encunyar la denominació actual d'aquesta part del cos a la seva obra Adenographia: sive glandularum totius corporis.[11] L'hipertiroïdisme (glàndula tiroide hiperactiva) i, sobretot, l'hipotiroïdisme (glàndula tiroide poc activa) són els problemes més comuns de la glàndula tiroide.

Referències[modifica]

  1. ↑ Binboga, S; Gemici, E; Binboga, E «Thyroid Anatomy» (en anglès). A: Knowledges on Thyroid Cancer, Chap. 4 (Engin, O. Editor). InTechOpen, 2019; Gen 11, pàgs: 10. ISBN 978-1-78923-984-3. DOI: 10.5772/intechopen.85194 [Consulta: 28 gener 2021].
  2. ↑ Kunstman, JW; Kirsch, JD; Mahajan, A; Udelsman, R «Parathyroid Localization and Implications for Clinical Management» (en anglès). J Clin Endocrinol Metab, 2013 Mar; 98 (3), pp: 902-912. ISSN 1945-7197. DOI: 10.1210/jc.2012-3168. PMID: 23345096 [Consulta: 14 desembre 2020].
  3. ↑ Allen, E; Fingeret, A «Anatomy, Head and Neck, Thyroid» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jul 27; NBK470452 (rev), pàgs: 7. PMID: 29262169 [Consulta: 23 novembre 2020].
  4. ↑ Rousset, B; Dupuy, C; Miot, F; Dumont, J «Thyroid Hormone Synthesis And Secretion» (en anglès). A: Thyroid Disease Manager, Endotext [Internet]. MDText.com, Inc (Feingold KR, Anawalt B, Boyce A, et al; Eds.), 2015 Set 2; Chap. 2, NBK285550 (rev), pàgs: 50. PMID: 25905405 [Consulta: 24 novembre 2020].
  5. ↑ Brandan, NC; Llanos, IC; Rodríguez, AN; Ruiz Díaz, DAN «Hormonas tiroideas» (en castellà). Càtedra de Bioquímica, Facultad de Medicina. UNNE, 2010, pàgs: 15 [Consulta: 29 novembre 2020].
  6. ↑ Shahid, MA; Ashraf, MA; Sharma, S «Physiology, Thyroid Hormone» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Maig 18; NBK500006 (rev), pàgs: 10. PMID: 29763182 [Consulta: 3 gener 2021].
  7. ↑ Hershman, JM «Generalidades sobre la función tiroidea» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2019; Maig (rev), pàgs: 6 [Consulta: 1r desembre 2020].
  8. ↑ MeSH Descriptor Data «Triiodothyronine, Reverse» (en anglès). National Institutes of Health. US National Library of Medicine, 2021, pàgs: 2 [Consulta: 4 desembre 2020].
  9. ↑ Fekete, C; Lechan, RM «Central regulation of hypothalamic-pituitary-thyroid axis under physiological and pathophysiological conditions» (en anglès). Endocr Rev, 2014 Abr; 35 (2), pp: 159-194. PMID: 24423980. DOI: 10.1210/er.2013-1087. PMC: 3963261 [Consulta: 29 novembre 2020].
  10. ↑ Fliers, E; Kalsbeek, A; Boelen, A «Beyond the fixed setpoint of the hypothalamus–pituitary–thyroid axis» (en anglès). Eur J Endocrinol, 2014 Nov; 171 (5), pp: R197-R208. ISSN 1479-683X. DOI: 10.1530/EJE-14-0285. PMID: 25005935 [Consulta: 28 gener 2021].
  11. ↑ Lydiatt, DD; Bucher, GS «Historical vignettes of the thyroid gland» (en anglès). Clin Anat, 2011 Gen; 24 (1), pp: 1-9. ISSN 0897-3806. DOI: 10.1002/ca.21073. PMID: 21120907 [Consulta: 28 gener 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiroide
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tiroide&oldid=26915559»