Tiroide

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Glàndula tiroide)
Per a altres significats, vegeu «cartílag tiroide».
Infotaula anatomiaTiroide
Thyroid med ani.gif
Animació mostrant la ubicació de la glàndula tiroide.
Detalls
Llatíglandula thyroidea Modifica el valor a Wikidata
Part desistema endocrí Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD013961 Modifica el valor a Wikidata
TAA11.3.00.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 9603 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1269
EB Onlinescience/thyroid-gland Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La glàndula tiroide o, senzillament, tiroide és una de les glàndules endocrines més grans en el cos i la primera d'elles que es desenvolupa durant l'embriogènesi,[1] a partir de les cèl·lules de l'endoderma anterior.[2] La glàndula rep el seu nom de la paraula grega θυρεοειδής (semblant a un escut), a causa de la forma del cartílag tiroide.

Anatomia[modifica]

Aquesta glàndula és al coll per sota del cartílag tiroide (també coneguda com la nou del coll en els homes) i aproximadament al mateix nivell que el cartílag cricoide.[3] Està formada per dos lòbuls, dret i esquerre, situats simètricament a cada costat de la tràquea i units per un istme tissular que de vegades projecta una estructura lobular accessòria de morfologia piramidal.[4] Els lligaments suspensoris laterals, o de Berry, connecten ambdós lòbuls a la tràquea. A la zona superior, inferior i posterior de cada lòbul es troben las glàndules paratiroides (per regla general són quatre, però poden ser més o menys nombroses i també presentar localitzacions ectòpiques).[5]

Rep sang arterial provinent de les dues artèries tiroïdals superiors, branques de les caròtides externes, i de les artèries tiroïdals inferiors que de vegades s'originen directament de l'artèria subclàvia i altres del tronc tirocervical. La sang venosa drena cap a les venes jugulars internes, excepte la que circula per les venes tiroïdals inferiors que ho fa als troncs venosos braquiocefàlics.

En els adults sans el seu pes és d'uns 20 grams.[6] Té innervació adrenèrgica i colinèrgica, que li arriba a través de fibres originades en els ganglis cervicals i en el nervi vague, respectivament.

Algunes de les variacions morfològiques inhabituals de la glàndula són la tiroide lingual (presència d'una massa anormal de teixit tiroïdal ectòpic en la base de la llengua)[7] i l'hemiagenèsia d'un dels seus lòbuls o dels dos i l'istme alhora.[8]

Histologia[modifica]

El teixit tiroïdal està format per un parènquima de fol·licles i un estroma connectiu de doble capa que els engloba. La capa que s'uneix a les trabècules estromals rep el nom de cápsula verdadera i la que es continua amb la fàscia pretraqueal el de càpsula falsa o beina peritiroidea. Histològicament, un fol·licle és una esfera quística amb una paret d'epiteli simple, que pot ser pla, cúbic o cilíndric segons sigui l'estat funcional de la glàndula. En els humans, el diàmetre dels fol·licles de la tiroide oscil·la entre 0,2 mm i 1 mm, predominant els més petits. Dins del fol·licle s'emmagatzema la substància col·loide, que conté la tiroglobulina.[9] Aquesta glicoproteïna, precursora de la tiroxina, regula la secreció exocrina de les cèl·lules fol·liculars.[10] Les cèl·lules parafol·liculars estan situades en la perifèria de l'epiteli fol·licular, a l'interior de la làmina basal del fol·licle, i secreten calcitonina. Entorn dels fol·licles hi ha una extensa xarxa de capil·lars fenestrats derivada de les arterioles que irriguen l'òrgan.[11]

Funcions[modifica]

La tiroide controla la rapidesa amb què es crema l'energia endosomàtica, mitjançant la producció de les hormones tiroïdals[12] i regulant la sensibilitat del cos a altres hormones.[13][14] Les hormones tiroïdals són principalment la tiroxina (T4) i triiodotironina (T3).[15] Aquestes hormones regulen el metabolisme i afecten el creixement, l'homeòstasi i la taxa de la funció de diversos sistemes corporals.[16] El iode ingerit amb els aliments i l'aigua en forma de iodur i la tirosina s'utilitzen per formar la T3 i la T4.[17] La tiroide també produeix l'hormona calcitonina,[18] sintetitzada pel gen CALCA[19] i que té un paper en l'homeòstasi del calci.[20] Només un 0,9% de la seva producció hormonal correspon a la T3r (3,3´,5´ triiodotironina inversa), que no posseeix activitat biològica.[21] La tiroide és controlada per l'hipotàlem i la hipòfisi.[22] Les tres estructures formen l'eix hipotàlem-hipofisiari-tiroïdal,[23] un sistema d'autoregulació en el qual -sota condicions de funcionament normals- l'hipotàlem produeix TRH que arriba als receptors de la hipòfisi i estimula l'alliberament de TSH, que al seu torn actua sobre la tiroide per a crear T3 i T4. Una vegada que la quantitat d'aquestes hormones circulants en sang és suficient, a través d'un mecanisme de feedback negatiu l'hipotàlem i la hipòfisi redueixen la producció de TRH i TSH.[24][25] Diversos estudis han demostrat que la T3 i els seus receptors estimulen els mecanismes bioquímics del procés de regeneració dels nervis perifèrics lesionats.[26][27]

Patologia[modifica]

L'hipertiroïdisme (glàndula tiroide hiperactiva)[28] i, sobretot, l'hipotiroïdisme (glàndula tiroide poc activa) són els problemes més comuns de la glàndula tiroide. Les anomalies congènites de la tiroide inclouen l'absència completa de teixit tiroïdal (agenèsia)[29] i el seu desenvolupament incomplet (hipoplàsia) amb ectòpia associada[30] o no.[31] El goll dishormonogenètic ès una patologia inusual[32] caracteritzada per un excessiu creixement tiroïdal derivat de diversos defectes hereditaris que alteren la síntesi de les hormones que produeix la glàndula.[33] El quist del conducte tiroglós és una cavitat en la part anterior del coll, plena de líquid i que gairebé mai es malignitza, formada en el decurs del desenvolupament de l'embrió a partir de restes cel·lulars de tiroide primordial.[34] La síndrome de la T3 baixa neonatal és una condició freqüent i transitòria que es veu generalment en nadons prematurs associada a diversos factors perinatals, com ara pes en néixer molt escàs, sèpsia, malaltia de la membrana hialina o administració de dopamina per tractat la hipotensió arterial que sovint presenten aquests infants.[35] Les anomalies tiroïdals són una troballa molt comuna en els individus amb una síndrome McCune-Albright,[36] particularment l'hipotiroïdisme.[37] La hipertiroxinèmia disalbuminèmica familiar pertany al grup de síndromes de resistència congènita a les hormones de la tiroide,[38] té un difícil diagnòstic i entre les seves manifestacions més habituals figuren l'hipertiroïdisme i el desenvolupament d'un goll multinodular.[39] La tiroïditis subaguda de De Quervain és una afecció inflamatòria i dolorosa de la glàndula que cursa amb miàlgia, febrícula intermitent i astènia intensa.[40] Acostuma a aparèixer després d'un procés infecciós víric en el tracte respiratori superior.[41] Aquesta tiroïditis s'ha descrit en algun cas com una de les seqüeles tardanes de la COVID-19 persistent.[42] La tiroïditis de Riedel és una malaltia poc comuna, en la qual es produeix una substitució progressiva del parènquima de la tiroide per un dens teixit fibrós que amb el temps també envaeix les estructures adjacents a la glàndula.[43] En algunes ocasions és difícil diferenciar-la d'un procés neoplàsic tiroïdal.[44] Els nòduls momificats de tiroide són estructures solitàries, quístiques o semisòlides, hipoecòiques i en molts casos amb calcificacions que poden aparèixer espontàniament o desprès de la pràctica d'una PAAF diagnòstica. Tot i ser benignes, els seus canvis morfològics de vegades mostren criteris ultrasonogràfics de malignitat[45] i provocar per error intervencions invasives innecessàries.[46]

Història[modifica]

Aeci d'Amida pensava que el goll era una hèrnia de la laringe, una creença compartida per molts metges almenys fins al segle XI.[47] Leonardo da Vinci fou el primer que dibuixà la tiroide com un òrgan anatòmic[48] i Thomas Wharton va encunyar la denominació actual d'aquesta part del cos a la seva obra Adenographia: sive glandularum totius corporis.[49] Emil Theodor Kocher destacà pels nombrosos treballs científics fets sobre la fisiologia, patologia y cirurgia de la glàndula.[50] Els estudis de Brown-Séquard (1817-1894), fisiòleg francès conegut per ser el primer científic que descrigué la síndrome neurològica homònima, foren de gran importància per aconseguir extractar la tiroide.[51] El neurocirurgià anglès Victor Horsley (1857-1916) fou qui va demostrar experimentalment per primera vegada la relació entre disfuncionalitat de la tiroide i mixedema,[52] mentre que George Redmayne Murray (1865-1939) publicà l'any 1891 el seu estudi pioner sobre el tractament d'aquesta patologia amb èxit emprant injeccions d'un extret de tiroide oví.[53] A partir de la dècada de 1930[54] es va generalitzar l'ús de la PAAF per avaluar citopatològicament els nòduls de tiroide.[55] Els situats a l'istme són els que tenen un major risc de malignització.[56]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Rosen, RD; Sapra, A «Embryology, Thyroid» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 8; NBK551611 (rev), pàgs: 3. PMID: 31869075 [Consulta: 18 setembre 2021].
  2. ↑ Liang, S; Johansson, E; Barila, G; Altschuler, DL; et al «A branching morphogenesis program governs embryonic growth of the thyroid gland» (en anglès). Development, 2018 Gen 25; 145 (2), pp: dev146829. PMID: 29361553. DOI: 10.1242/dev.146829. PMC: 5825846 [Consulta: 4 novembre 2021].
  3. ↑ Binboga, S; Gemici, E; Binboga, E «Thyroid Anatomy» (en anglès). A: Knowledges on Thyroid Cancer, Chap. 4 (Engin, O. Editor). InTechOpen, 2019; Gen 11, pàgs: 10. ISBN 978-1-78923-984-3. DOI: 10.5772/intechopen.85194 [Consulta: 28 gener 2021].
  4. ↑ Milojevic, B; Tosevski, J; Milisavljevic, M; Babic, D; Malikovic, A «Pyramidal lobe of the human thyroid gland: an anatomical study with clinical implications» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2013; 54 (2), pp: 285-289. ISSN 2066-8279. PMID: 23771071 [Consulta: 18 setembre 2021].
  5. ↑ Kunstman, JW; Kirsch, JD; Mahajan, A; Udelsman, R «Parathyroid Localization and Implications for Clinical Management» (en anglès). J Clin Endocrinol Metab, 2013 Mar; 98 (3), pp: 902-912. ISSN 1945-7197. DOI: 10.1210/jc.2012-3168. PMID: 23345096 [Consulta: 14 desembre 2020].
  6. ↑ Allen, E; Fingeret, A «Anatomy, Head and Neck, Thyroid» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jul 27; NBK470452 (rev), pàgs: 7. PMID: 29262169 [Consulta: 23 novembre 2020].
  7. ↑ Surej Kumar, LK; Mathew Kurien, N; Jacob, MM; Varun Menon, P; Khalam, SA «Lingual thyroid» (en anglès). Ann Maxillofac Surg, 2015 Gen-Jun; 5 (1), pp: 104-107. DOI: 10.4103/2231-0746.161103. PMC: 4555932. PMID: 26389046 [Consulta: 17 desembre 2021].
  8. ↑ Çitgez, B; Yetkin, G; Uludağ, M; Akgün, I; Kartal, A; et al «Thyroid hemiagenesis: a case report» (en anglès). Turk J Surg, 2019 Des 16; 35 (4), pp: 329-331. DOI: 10.5578/turkjsurg.3228. PMC: 7282458. PMID: 32551432 [Consulta: 17 desembre 2021].
  9. ↑ Coscia, F; Taler-Verčič, A; Chang, VT: Sinn, L; O'Reilly, FJ; et al «The structure of human thyroglobulin» (en anglès). Nature, 2020 Feb; 578 (7796), pp: 627-630. DOI: 10.1038/s41586-020-1995-4. PMC: 7170718. PMID: 32025030 [Consulta: 7 gener 2022].
  10. ↑ Sellitti, DF; Suzuki, K «Intrinsic Regulation of Thyroid Function by Thyroglobulin» (en anglès). Thyroid, 2014 Abr; 24 (4), pp: 625-638. DOI: 10.1089/thy.2013.0344. PMC: 3993028. PMID: 24251883 [Consulta: 7 gener 2022].
  11. ↑ Khan, YS; Farhana, A «Histology, Thyroid Gland» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 10; NBK551659 (rev), pàgs: 10. PMID: 31869123 [Consulta: 1r desembre 2020].
  12. ↑ Vaitkus, JA; Farrar, JS; Celi, FS «Thyroid Hormone Mediated Modulation of Energy Expenditure» (en anglès). Int J Mol Sci, 2015 Jul 16; 16 (7), pp: 16158-1675. DOI: 10.3390/ijms160716158. PMC: 4519944. PMID: 26193258 [Consulta: 23 octubre 2021].
  13. ↑ Rousset, B; Dupuy, C; Miot, F; Dumont, J «Thyroid Hormone Synthesis And Secretion» (en anglès). A: Thyroid Disease Manager, Endotext [Internet]. MDText.com, Inc (Feingold KR, Anawalt B, Boyce A, et al; Eds.), 2015 Set 2; Chap. 2, NBK285550 (rev), pàgs: 50. PMID: 25905405 [Consulta: 24 novembre 2020].
  14. ↑ IQWiG. «How does the thyroid gland work?» (en anglès). InformedHealth.org [Internet], 2018; Ag 19, NBK279388 (rev). [Consulta: 30 setembre 2020].
  15. ↑ Brandan, NC; Llanos, IC; Rodríguez, AN; Ruiz Díaz, DAN «Hormonas tiroideas» (en castellà). Càtedra de Bioquímica, Facultad de Medicina. UNNE, 2010, pàgs: 15 [Consulta: 29 novembre 2020].
  16. ↑ Shahid, MA; Ashraf, MA; Sharma, S «Physiology, Thyroid Hormone» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Maig 18; NBK500006 (rev), pàgs: 10. PMID: 29763182 [Consulta: 3 gener 2021].
  17. ↑ Society for Endocrinology. «Thyroid gland» (en anglès). Glands: You and Your Hormones, 2018; Mar (rev). [Consulta: 30 setembre 2020].
  18. ↑ Srinivasan, A; Wong, FK; Karponis, D «Calcitonin: A useful old friend» (en anglès). J Musculoskelet Neuronal Interact, 2020 Des 1; 20 (4), pp: 600-609. ISSN 1108-7161. PMC: 7716677. PMID: 33265089 [Consulta: 28 octubre 2021].
  19. ↑ UniProt «Calcitonin gene-related peptide 1» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2021 Jun 2; -P06881 (CALCA_HUMAN)- (rev), pàgs: 11 [Consulta: 28 octubre 2021].
  20. ↑ Hershman, JM «Generalidades sobre la función tiroidea» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2019; Maig (rev), pàgs: 6 [Consulta: 1r desembre 2020].
  21. ↑ MeSH Descriptor Data «Triiodothyronine, Reverse» (en anglès). National Institutes of Health. US National Library of Medicine, 2021, pàgs: 2 [Consulta: 4 desembre 2020].
  22. ↑ Fekete, C; Lechan, RM «Central regulation of hypothalamic-pituitary-thyroid axis under physiological and pathophysiological conditions» (en anglès). Endocr Rev, 2014 Abr; 35 (2), pp: 159-194. PMID: 24423980. DOI: 10.1210/er.2013-1087. PMC: 3963261 [Consulta: 29 novembre 2020].
  23. ↑ Zoeller, RT; Tan, SW; Tyl, RW «General background on the hypothalamic-pituitary-thyroid (HPT) axis» (en anglès). Crit Rev Toxicol, 2007; 37 (1-2), pp: 11-53. ISSN 1040-8444. DOI: 10.1080/10408440601123446. PMID: 17364704 [Consulta: 5 juliol 2021].
  24. ↑ Fliers, E; Kalsbeek, A; Boelen, A «Beyond the fixed setpoint of the hypothalamus–pituitary–thyroid axis» (en anglès). Eur J Endocrinol, 2014 Nov; 171 (5), pp: R197-R208. ISSN 1479-683X. DOI: 10.1530/EJE-14-0285. PMID: 25005935 [Consulta: 28 gener 2021].
  25. ↑ Bianco, AC; Dumitrescu, A; Gereben, B; Ribeiro, MO; Fonseca, TL; et al «Paradigms of Dynamic Control of Thyroid Hormone Signaling» (en anglès). Endocr Rev, 2019 Ag 1; 40 (4), pp: 1000-1047. PMID: 31033998. DOI: 10.1210/er.2018-00275. PMC: 6596318 [Consulta: 4 novembre 2021].
  26. ↑ Papakostas, ID; Macheras, GA «Thyroid hormones and peripheral nerve regeneration» (en anglès). J Thyroid Res, 2013 Abr 2; 2013, pp: 648395. PMID: 23607046. DOI: 10.1155/2013/648395. PMC: 3628215 [Consulta: 23 novembre 2021].
  27. ↑ Barakat-Walter, I; Kraftsik, R «Stimulating effect of thyroid hormones in peripheral nerve regeneration: research history and future direction toward clinical therapy» (en anglès). Neural Regen Res, 2018 Abr; 13 (4), pp: 599-608. PMID: 29722302. DOI: 10.4103/1673-5374.230274. PMC: 5950660 [Consulta: 23 novembre 2021].
  28. ↑ Kravets, I «Hyperthyroidism: Diagnosis and Treatment» (en anglès). Am Fam Physician, 2016 Mar 1; 93 (5), pp: 363-370. ISSN 1532-0650. PMID: 26926973 [Consulta: 2 desembre 2021].
  29. ↑ Sthapak, E; Gajbe, UL; Wanjari, SP; Upadhyaya, V; Kumar, B «Thyroid Agenesis: A Case Report with Review of Literature» (en anglès). World Journal of Endocrine Surgery, 2012 Set-Des; 4 (3), pp: 99-101. ISSN 0975-7902. DOI: 10.5005/jp-journals-10002-1107 [Consulta: 10 novembre 2021].
  30. ↑ Alanazi, SM; Limaiem, F «Ectopic Thyroid» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 20; NBK539892 (rev), pàgs: 6. PMID: 30969714 [Consulta: 18 setembre 2021].
  31. ↑ De Felice, M; Di Lauro, R «Thyroid development and its disorders: genetics and molecular mechanisms» (en anglès). Endocr Rev, 2004 Oct; 25 (5), pp: 722-746. ISSN 1945-7189. DOI: 10.1210/er.2003-0028. PMID: 15466939 [Consulta: 18 setembre 2021].
  32. ↑ Braham, E; Ben Rejeb, H; Marghli, A; Kilani, T; El Mezni, F «A rare and particular form of goiter to recognize» (en anglès). Annals of Translational Medicine, 2013 Jul; 1 (2), pp: 21. DOI: 10.3978/j.issn.2305-5839.2013.01.10. PMC: 4200628. PMID: 25332965 [Consulta: 28 octubre 2021].
  33. ↑ Bychkov, A; Satturwar, S «Dyshormonogenetic goiter» (en anglès). Thyroid & parathyroid: Hyperplasia/goiter. PathologyOutlines, 2021; Jun 2 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 18 setembre 2021].
  34. ↑ Amos, J; Shermetaro, C «Thyroglossal Duct Cyst» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 18; NBK519057 (rev), pàgs: 5. PMID: 30085599 [Consulta: 26 setembre 2021].
  35. ↑ Lin, X; Chen, X; Yang, CY «An analysis of perinatal factors of low T3 syndrome in preterm neonates with a gestational age of 28–35 weeks» (en anglès). Ann Med, 2021 Oct 1; 53 (1), pp: 1722-1726. DOI: 10.1080/07853890.2021.1985731. PMC: 8491668. PMID: 34596490 [Consulta: 16 novembre 2021].
  36. ↑ Holbrook, L; Brady, R «McCune Albright Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 15; NBK537092 (rev), pàgs: 5. PMID: 30725777 [Consulta: 22 abril 2022].
  37. ↑ Spencer, T; Pan, KS; Collins, MT; Boyce, AM «The Clinical Spectrum of McCune-Albright Syndrome and Its Management» (en anglès). Horm Res Paediatr, 2019; 92 (6), pp: 347-356. DOI: 10.1159/000504802. PMC: 7302983. PMID: 31865341 [Consulta: 22 abril 2022].
  38. ↑ Bernal, J «Síndromes de resistencia a las hormonas tiroideas» (en castellà). Endocrinol Nutr, 2011 Abr; 58 (4), pp: 185-196. DOI: 10.1016/j.endonu.2011.02.001. ISSN: 1579-2021. PMID: 21459689 [Consulta: 22 abril 2022].
  39. ↑ Dieu, X; Bouzamondo, N: Briet, C; Illouz, F; Moal, V; et al «Familial Dysalbuminemic Hyperthyroxinemia: An Underdiagnosed Entity» (en anglès). J Clin Med, 2020 Jul 3; 9 (7), pp: 2105. DOI: 10.3390/jcm9072105. PMC: 7408830. PMID: 32635414 [Consulta: 22 abril 2022].
  40. ↑ Guzmán García, MB; Morales Cano, JM «Dolor en lóbulo tiroideo: tiroiditis subaguda de De Quervain» (en castellà). Revista Clínica de Medicina de Familia (Barcelona), 2021 Feb; 14 (1), pp: 37-39. ISSN: 2386-8201 [Consulta: 22 desembre 2021].
  41. ↑ Tabassom, A; Chippa, V; Edens, MA «De Quervain Thyroiditis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Oct 1; NBK526066 (rev), pàgs: 7. PMID: 30252322 [Consulta: 16 novembre 2020].
  42. ↑ Kong, M; La Porte, S «Case Report: De Quervain's Thyroiditis as a Long-Term Sequelae Complication to SARS-CoV-2 Infection» (en anglès). Case Reports in Acute Medicine, 2021 Maig-Ag; 4 (2), pp: 64–70. DOI: 10.1159/000517705. ISSN: 2504-5288. PMC: 8339010 [Consulta: 22 desembre 2021].
  43. ↑ Gosi, SKY; Nguyen, M; Garla, VV «Riedel Thyroiditis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Feb 3; NBK537303 (rev), pàgs: 6. PMID: 537303 [Consulta: 1r abril 2022].
  44. ↑ Shafi, AA; Bin Saad, N; AlHarthi, B «Riedel's thyroiditis as a diagnostic dilemma - A case report and review of the literature» (en anglès). Annals of Medicine and Surgery (London), 2020 Feb 25; 52, pp: 5-9. DOI: 10.1016/j.amsu.2020.02.006. PMC: 7049561. PMID: 32140224 [Consulta: 1r abril 2022].
  45. ↑ Tan, XQ; Qian, LX; Wang, YH «Distinguishing mummified thyroid nodules from malignant thyroid nodules» (en anglès). Med Ultrason, 2019 Ag 31; 21 (3), pp: 251-256. ISSN 2066-8643. DOI: 10.11152/mu-1894. PMID: 31476204 [Consulta: 31 desembre 2021].
  46. ↑ Tan, TSE; Sanamandra, SK «Mummified thyroid nodule: a diagnostic and management conundrum» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Maig 24; 14 (5), pp: e242238. ISSN 1757-790X. DOI: 10.1136/bcr-2021-24223. PMID: 34031088 [Consulta: 31 desembre 2021].
  47. ↑ Marketos, S; Eftychiadis, A; Koutras, DA «Thyroid diseases in the Byzantine era» (en anglès). J R Soc Med, 1990 Feb; 83 (2), pp: 111-113. ISSN 1758-1095. DOI: 10.1177/014107689008300218. PMID: 2181133 [Consulta: 22 octubre 2021].
  48. ↑ Niazi, AK; Kalra, S; Irfan, A; Islam, A «Thyroidology over the ages» (en anglès). Indian J Endocrinol Metab, 2011 Jul; 15 (Supl 2), pp: S121-S126. PMID: 21966648. DOI: 10.4103/2230-8210.83347. PMC: 3169859 [Consulta: 28 octubre 2021].
  49. ↑ Lydiatt, DD; Bucher, GS «Historical vignettes of the thyroid gland» (en anglès). Clin Anat, 2011 Gen; 24 (1), pp: 1-9. ISSN 0897-3806. DOI: 10.1002/ca.21073. PMID: 21120907 [Consulta: 28 gener 2021].
  50. ↑ Franco, ML; Natalia, N; Chuaire, L «Emil Theodor Kocher: an innovator surgeon» (en anglès). Colomb Med, 2009 Jun; 40 (2), pp: 231-234. ISSN 1657-9534 [Consulta: 22 octubre 2021].
  51. ↑ Lawrence, L. «Controversial ‘father’ of endocrinology: Brown-Séquard» (en anglès). Healio, 25-02-2008. [Consulta: 28 octubre 2021].
  52. ↑ Powell, M «Sir Victor Horsley, an overview of his life and achievements» (en anglès). Neurocirugía, 2017; 28 (Espec Congr), pp: 40. ISSN 1130-1473 [Consulta: 22 octubre 2021].
  53. ↑ Murray, GR «Note on the Treatment of Myxœdema by Hypodermic Injections of an Extract of the Thyroid Gland of a Sheep» (en anglès). Br Med J, 1891 Oct 10; 2 (1606), pp: 796-797. DOI: 10.1136/bmj.2.1606.796. PMC: 2273741. PMID: 20753415 [Consulta: 23 octubre 2021].
  54. ↑ Martin, HE; Ellis, EB «Biopsy by Needle Puncture and Aspiration» (en anglès). Ann Surg, 1930 Ag; 92 (2), pp: 169-181. DOI: 10.1097/00000658-193008000-00002. PMC: 1398218. PMID: 17866350 [Consulta: 28 octubre 2021].
  55. ↑ Feldkamp, J; Führer, D; Luster, M; Musholt, MJ; Spitzweg, C; Schott, M «Fine Needle Aspiration in the Investigation of Thyroid Nodules» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2016 Maig 20; 113 (20), pp: 353-359. DOI: 10.3238/arztebl.2016.0353. PMC: 4906830. PMID: 27294815 [Consulta: 28 octubre 2021].
  56. ↑ Jasim, S; Baranski, TJ; Teefey, SA; Middleton, WD «Investigating the Effect of Thyroid Nodule Location on the Risk of Thyroid Cancer» (en anglès). Thyroid, 2020 Mar; 30 (3), pp: 401-407. DOI: 10.1089/thy.2019.0478. PMC: 7074921. PMID: 31910102 [Consulta: 10 novembre 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiroide
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tiroide&oldid=30082931»