Dolors Aleu i Riera
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1857 Barcelona |
| Mort | 19 febrer 1913 (55 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor |
| Activitat | |
| Ocupació | metgessa |
Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 7 d'abril de 1857[1] - 18 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana. Especialitzada en ginecologia i pediatria, fou la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctora.[2][3][4][5]
Biografia[modifica]
Va néixer el 7 d'abril de 1857, filla de Joan Aleu i Vendrell, de Cornudella de Montsant, i d'Eulàlia Riera i Planas, de Sant Martí de Provençals, sent inscrita amb els noms de Dolors, Josefa i Rosa.[1] Acabà el batxillerat el mes de juliol del 1874 i el setembre del mateix any ingressà a la Facultat de Medicina. Sempre va tenir el suport del seu pare, que era un polític influent, i li pagava dos escortes perquè l'acompanyessin a classe.[6] Acabà els estudis el 1879, però no tingué permís per fer l'examen de llicenciatura fins al 4 d'abril de 1882, i finalment s'examinà a Madrid el 19 de juny d'aquell any. Aprovà amb excel·lent i es convertí en la primera dona llicenciada de l'Estat espanyol.[7][8] Es doctorà a Madrid el 8 d'octubre de 1882, 4 dies després que ho fes Martina Castells i Ballespí. Publicà la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (1883).[9] S'especialitzà en ginecologia i medicina infantil.
Entre les tres primeres dones que estudiaren medicina a Espanya també hi figura Maria Elena Maseras, però únicament Dolors Aleu va exercir la professió amb consulta pròpia a Barcelona durant 25 anys. Martina Castells morí prematurament abans de poder exercir i Elena Maseras es dedicà a l'ensenyament.[10]
Dolors Aleu es va casar amb Camil Cuyàs i Martí el 19 d'octubre de 1883, a Barcelona.[11] Van tenir dos fills, Joan i Camil.
La doctora Aleu portà una vida professional molt activa durant 25 anys a les dues consultes que va obrir a Barcelona, de pediatria i ginecologia.[6] Va ser professora d'higiene domèstica a l'Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer fundada el 1885 al número 10 de la Rambla de Canaletes per la concertista d'ideologia lliberal Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes i ella mateixa.[12][4]
També va ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l'àmbit de la maternitat, com ara Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños. Advocà perquè s'abandonés la cotilla, que oprimia el tòrax i afinava la cintura de les dones, perquè dificultava la circulació sanguínia i provocava desmais.[6]
El seu fill Camil va estudiar medicina, però va morir de tuberculosi als 23 anys. Despres d'aquest fet, no va tornar a passar consulta i es va tancar a la torre del barri de la Salut on residia. Va morir dos anys després, el 18 de febrer de 1913, la família creu que no va superar la pena de la mort del seu fill.[13]
Llegat[modifica]
El 8 de març de 2017, Dia Internacional de les Dones, s'estrenà a la Sala Maldà el muntatge Barbes de balena. O de què estan fetes les cotilles, d'Anna Maria Ricart, basada en la biografia de la doctora Aleu. Com a anècdota, cal assenyalar que la protagonista era interpretada per Núria Cuyàs, rebesneta real de Dolors Aleu.[6]
La doctora Aleu és recordada en el nom del "Centre Sociosanitari Putget Dolors Aleu", de Barcelona.[14] La Universitat de Barcelona donà el nom de Dolors Aleu a una aula de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut,[15] a una aula d'estudi en grup del CRAI Biblioteca del Campus Clínic[16] i a una residència universitària a la Zona Universitària de Barcelona.[17] Alguns carrers, places i jardins arreu de Catalunya (Barcelona, Lleida, Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat, Palafrugell) porten el seu nom, en memòria seva.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1857, número de registre 1421.
- ↑ 2,0 2,1 «Dolors Aleu i Riera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ Aleu y Riera, Dolores. "De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer" Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Data de defensa 16-10-1882.
- ↑ 4,0 4,1 «Dolors Aleu i Riera». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Dolors Aleu, la primera metgessa llicenciada de l'estat», 09-02-2023. [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «[? La doctora anticotilles]». el Periódico, 08-03-2017. [Consulta: ?].
- ↑ La Vanguardia, 17/03/2010, pàgines 24 i 25 Doctores en Medicina, carta de Maria Conxa Montagud
- ↑ «continuació». La Vanguardia, Data incorrecta, pàg. 25.
- ↑ Aleu i Riera, Dolors. De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (tesi) (en castellà). Universitat de Barcelona, 1883.
- ↑ La Vanguardia, 23/03/2010, pàgina 20 Doctores en Medicina, carta de Maria Dolors Cuyàs R., besneta de la doctora Aleu
- ↑ Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1883, número de registre 1597.
- ↑ CAMPS i LASA, Judith «Aportacio al coneixement de la doctora Dolors Aleu i Riera, metgessa catalana (1857-1913)». Gimbernat, Vol.34, 2000, pàg.167 [Consulta: 9 desembre 2012].
- ↑ Farreras, Carina. «La primera metgessa espanyola» p.32-33. La Vanguardia, diumenge, 1 abril 2018. [Consulta: 7 març 2021].
- ↑ «Dossier de premsa: Centre Sociosanitari Putget Dolors Aleu». Departament de Comunicació, Ajuntament de Barcelona, setembre 2008. Arxivat de l'original el 2013-05-13. [Consulta: 13 març 2017].
- ↑ Universitat de Barcelona. «Dolors Aleu, la primera metgessa a l'Estat, dona nom a una aula de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut - Universitat de Barcelona». [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ CRAI. Universitat de Barcelona. Sales de treball del CRAI Campus Clínic, [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ Universitat de Barcelona. «La UB refuerza su apuesta por Barcelona como ciudad universitaria con una nueva residencia - Universitat de Barcelona». [Consulta: 27 gener 2020].
Enllaços externs[modifica]
- Dolors Aleu i Riera - Galeria de Metges Catalans
- «Dolors Aleu Riera». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- «Aleu i Riera, Dolors». Galeria de científics catalans. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 7 març 2021].
- «Dolors Aleu Riera». A: Les primeres profesores de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2019. ISBN 978-84-9168-292-9.
- Camps i Lasa, Judith; Casasús Farré, Marta «Aportació al coneixement de la doctora Dolors Aleu i Riera, metgessa catalana (1857-1913)». Gimbernat, 34, 2000, pàg. 165-176.