Dolors Aleu i Riera
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
(ca) Dolors Aleu i Riera 3 d'abril de 1857 Barcelona |
| Mort |
19 de febrer de 1913 (als 55 anys) Barcelona |
| Nacionalitat |
 Catalunya |
| Educació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor |
| Activitat | |
| Ocupació | Metgessa |
 | |
Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 3 d'abril de 1857 - 19 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana, la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor.[1][2]
Contingut
Biografia[modifica]
Acabà el batxillerat el mes de juliol del 1874 i el setembre del mateix any ingressà a la Facultat de Medicina. Sempre va tenir el suport del seu pare, que era un polític influent, i li pagava dos escortes perquè l'acompanyessin a classe.[3] Acabà els estudis el 1879, però no tingué permís per fer l'examen de llicenciatura fins al 4 d'abril de 1882, i finalment s'examinà a Madrid el 19 de juny d'aquell any. Aprovà amb excel·lent i es convertí en la primera dona llicenciada de l'Estat espanyol.[4] Es doctorà a Madrid el 8 d'octubre de 1882, 4 dies després que ho fes Martina Castells i Ballespí. Publicà la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (1883). S'especialitzà en ginecologia i medicina infantil.
Entre les tres primeres dones que estudiaren medicina a Espanya també hi figura Maria Elena Maseras, però únicament Dolors Aleu va exercir la professió amb consulta pròpia a Barcelona durant 25 anys. Martina Castells morí prematurament abans de poder exercir i Elena Maseras es dedicà a l'ensenyament.[5]
La doctora Aleu portà una vida professional molt activa durant 25 anys a les dues consultes que va obrir a Barcelona, de pediatria i ginecologia.[3] Va ser professora d'higiene domèstica a l'Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer fundada el 1885 al número 10 de la Rambla de Canaletes per la concertista d'ideologia lliberal Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes.[6]
També va ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l'àmbit de la maternitat, com ara Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños. Advocà perquè s'abandonés la cotilla, que oprimia el tòrax i afinava la cintura de les dones, perquè dificultava la circulació sanguínia i provocava desmais.[3]
Llegat[modifica]
La doctora Aleu és recordada en el nom del "Centre Sociosanitari Putget Dolors Aleu", de Barcelona.[7]
El 8 de març de 2017, Dia Internacional de les Dones, s'estrenà a la Sala Maldà el muntatge Barbes de balena. O de què estan fetes les cotilles, d'Anna Maria Ricart, basada en la biografia de la doctora Aleu. Com a anècdota, cal assenyalar que la protagonista era interpretada per Núria Cuyàs, rebesneta real de Dolors Aleu.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Aleu y Riera, Dolores. "De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer" Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Data de defensa 16-10-1882.
- ↑ Dones científiques, Generalitat de Catalunya
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «[? La doctora anticotilles]». el Periódico, 08-03-2017. [Consulta: ?].
- ↑ La Vanguardia, 17/03/2010, pàgines 24 i 25 Doctores en Medicina, carta de Maria Conxa Montagud
- ↑ La Vanguardia, 23/03/2010, pàgina 20 Doctores en Medicina, carta de Maria Dolors Cuyàs R., besnéta de la doctora Aleu
- ↑ CAMPS i LASA, Judith «Aportacio al coneixement de la doctora Dolors Aleu i Riera, metgessa catalana (1857-1913)». Gimbernat, Vol.34, 2000, pàg.167 [Consulta: 9 desembre 2012].
- ↑ «Dossier de premsa: Centre Sociosanitari Putget Dolors Aleu». Departament de Comunicació, Ajuntament de Barcelona, setembre 2008. [Consulta: 13 març 2017].
Enllaços externs[modifica]
- Dolors Aleu i Riera - Galeria de Metges Catalans
- «Dolors Aleu Riera». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
