Maria I d'Anglaterra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria I d'Anglaterra
Mary I of England.jpg
Maria retratada per Anthonis Mor vers l'any 1554.
Nom originalMary Tudor (anglès)
Biografia
Naixement18 febrer 1516 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Placentia (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1558 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Palau de Saint James (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia del sistema reproductor Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentabadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
  reina d'Anglaterra i Irlanda
juliol del 1553 – novembre del 1558
  reina consort d'Espanya
16/01/1556 – 17/11/1558
Dades personals
Altres nomsBloody Mary
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellRos maduixa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica i aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa
Princesa
Reina Modifica el valor a Wikidata
DinastiaTudor
CònjugeFelip II d'Espanya
ParesEnric VIII d'Anglaterra i Caterina d'Aragó
GermansElisabet I d'Anglaterra, Henry FitzRoy, Eduard VI d'Anglaterra i Enric de Cornualla Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Mary I Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of England (1554-1558).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 1972 Modifica els identificadors a Wikidata

Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer del 1516 - Londres, 17 de novembre del 1558), fou reina d'Anglaterra i d'Irlanda entre el 1553 i la seva mort.

Orígens familiars[modifica]

Va néixer el 18 de febrer de 1516 a la ciutat de Greenwich, població que avui en dia forma part de la ciutat de Londres. Fou la filla del rei Enric VIII d'Anglaterra i la seva primera esposa, Caterina d'Aragó. Fou néta per línia paterna d'Enric VII d'Anglaterra i Isabel de York, i per línia materna dels reis catòlics, Ferran i Isabel I.

Fou germana, per part de pare, d'Eduard VI d'Anglaterra i Isabel I d'Anglaterra. Maria fou educada pels millors tutors del Regne d'Anglaterra, i arribà a dominar perfectament cinc idiomes: l'anglès, llatí, francès, castellà i l'italià. A més hi ha constància que sabia parlar i escriure perfectament en català,[1] per raó de la seva mare.

Problemes familiars[modifica]

Maria I vers l'any 1544

El matrimoni dels seus pares va entrar en crisi en veure que la reina Caterina d'Aragó no fou capaç de donar un fill mascle a Enric VIII. Davant aquesta situació, el rei intentà separar-se de la seva esposa, però el papa Climent VII es negà a acceptar-ho. El 1533, Enric es va casar en secret amb Anna Bolena i l'arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer va anul·lar el matrimoni amb Caterina i va donar per vàlid el realitzat amb Anna. Aquest fet va provocar la ruptura d'Enric VIII amb l'Església catòlica i el naixement de l'Església anglicana.

L'anul·lació del matrimoni dels seus pares va convertir Maria, que s'havia educat dins de la religió catòlica, en il·legítima; perdé el tractament de princesa i va ser expulsada de la cort. Tot i la seva il·legimitat, en néixer el seu germà, el futur Eduard VI, fou nomenada la segona en la línia successòria al tron. Durant el regnat d'aquest, fou perseguida pels protestants, però aconseguí escapar gràcies a l'ajuda del seu cosí l'emperador Carles V, el qual exercí una notable influència a la mort d'Eduard VI perquè Maria aconseguís el tron anglès.

Reina catòlica d'Anglaterra[modifica]

El 18 de juliol de 1553, a la mort d'Eduard VI, fou nomenada reina d'Anglaterra i coronada a l'abadia de Westminster el 28 de juny de 1554. El primer acte com a reina fou revalidar el matrimoni dels seus pares i legitimar la memòria de la seva mare. Va derogar les reformes religioses introduïdes per Enric VIII, i continuades per Eduard VI, i va sotmetre el Regne d'Anglaterra a la disciplina papal el 30 de novembre de 1554 amb el suport del cardenal Reginald Pole.

En els seus anys de regnat, Maria Tudor passà comptes amb els partidaris de l'anglicanisme sotmetent Anglaterra a una purga amb ajusticiaments massius, duent a la foguera més de 300 protestants, entre els quals hi hagué Thomas Cranmer, l'arquebisbe que permeté l'anul·lació del casament d'Enric VIII amb Caterina d'Aragó. Aquests ajusticiaments provocaren que, entre els protestants, Maria fos anomenada Maria la sanguinària (en anglès: Bloody Mary)

Núpcies i descendents[modifica]

Escut d'armes de Maria I

El 25 de juliol de 1554, es casà a la catedral de Winchester amb el príncep d'Astúries Felip de Castella, hereu de la corona de Castella i Aragó, en un matrimoni d'interessos polítics amb la intenció que un fill d'ambdós fos rei d'Anglaterra i Flandes.

Amb el seu casament amb el futur Felip II de Castella, es convertí en reina consort de Castella, Aragó, Nàpols i duquessa consort de Milà, Brabant i Luxemburg.

D'aquest matrimoni, però, no hi hagué descendents.

Mort[modifica]

Es va morir el 17 de novembre de 1558, a l'edat de 42 anys, al palau de Saint James de Londres, després d'exigir a la futura hereva, la seva germanastra Isabel I d'Anglaterra, que mantingués la fe catòlica, cosa que aquesta no va fer. Està enterrada a l'abadia de Westminster.

Referències[modifica]


Precedit per:
Joana Grey
Reina d'Anglaterra i Irlanda
15531558
Succeït per:
Isabel I
Precedit per:
Isabel de Portugal
Monarca consort d'Espanya
15561558
Succeït per:
Isabel de Valois