Eduí el Bell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEduí el Bell
Eadwig.jpg
Gravat representant Eduí el Bell.
Nom original Ēadwig Æðeling (anglès antic)
 rei dels anglesos
23/11/955 – 1/10/959
Edred
Biografia
Naixement c.941
Anglaterra
Mort 1 d'octubre del 959
Gloucester (Anglaterra)
Lloc d'enterrament Winchester 
Família
Dinastia Casal de Wessex
Cònjuge Ælfgifu
Pares Edmund I i
Eadgifu de Shaftesbury
Germà o germana
Modifica dades a Wikidata

Eduí (en anglès: Eadwig o Edwy) (941? – 1 d'octubre del 959), anomenat Eduí el Bell, va ser rei d'Anglaterra des del 955 fins a la seva mort cinc anys després. Era el fill gran del rei Edmund i Elgiva, i va ser escollit per la noblesa per succeir el seu oncle Edred. El seu breu regnat va estar marcat pels conflictes amb la seva família, la baixa noblesa i l'Església.

Regnat[modifica]

Segons una llegenda, la seva enemistat amb l'abat de Glastonbury sant Dunstan prové del mateix dia de la seva coronació. Eduí no s'hauria presentat al consell dels nobles, i Dunstan l'hauria anat a buscar. En trobar-lo flirtejant amb una jove noble anomenada Ælfgifu, Dunstan se'l va emportar d'allí arrossegant-lo. Eduí s'hauria enfadat molt i va provar de perseguir Dunstan fins al seu monestir, obligant-lo a fugir a l'exili des d'on no tornaria fins a la mort d'Eduí.[1] Després es va voler casar amb Ælfgifu, però l'arquebisbe Oda de Canterbury s'hi va oposar per motius de consanguinitat i el va anul·lar. En aquella època es considerava incestuós un matrimoni en què hi hagués relació de consanguinitat fins a set ancestres, el 1215 es va reduir a quatre graus de consanguinitat.[2]

Arran d'aquest exili, i d'altres abusos comesos pel rei, va començar a formar-se una facció favorable a Dunstan que donaria suport a Edgard, germà d'Eduí, per substituir-lo. Finalment, l'any 958 i amb el suport de l'arquebisbe de Canterbury Oda, els regnes de Mèrcia i Northúmbria es rebel·len i coronen al príncep Edgard.

Eduí es va enfrontar al seu germà a la batalla de Gloucester, però per evitar una guerra civil es va acordar dividir-se el regne marcant el Tàmesi com a frontera, de manera que Eduí continués regnant a Wessex i Kent al sud, mentre Edgard conservés Mèrcia i Northúmbria al nord.[3]

Ha passat a la història per ser el rei que més concessions de terres va fer, només l'any 960 consten 60 donacions. Els analistes atribueixen aquesta generositat a un intent de contrarestar la inseguretat política que va viure.[4] Va morir amb tan sols 18 o 19 anys, de causes desconegudes. A la seva mort el seu germà va obtenir el control de tota Anglaterra.[5]

Família[modifica]

Avantpassats[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ethelwulf de Wessex
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfred el Gran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Osburga
 
 
 
 
 
 
 
4. Eduard el Vell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Æthelred Mucil
 
 
 
 
 
 
 
9. Ealhswith
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Edmund I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Sigehelm, comte de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Edgiva de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Eduí d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Elgiva
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduí el Bell Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Thornton, 2011, p. 157.
  2. Bouchard, 1981, p. 269-270.
  3. Bauer, 2010, p. 521.
  4. Wickham, 2009, p. 19-20.
  5. Smith, 2012, p. 95.

Bibliografia[modifica]

  • Bauer, S. Wise. The History of the Medieval World: From the Conversion of Constantine to the First Crusade. Norton & Company, 2010. 
  • Bouchard, Constance B. «Consanguinity and Noble Marriages in the Tenth and Eleventh Centuries». Speculum, 2, 1981.
  • Smith, Scott Thompson. Land and Book: Literature and Land Tenure in Anglo-Saxon England. University of Toronto Press, 2012. 
  • Thornton, Brian. The Book of Ancient Bastards. Adams Media, 2011. 
  • Wickham, Chris. «Problems in Doing Comparative History». A: Challenging the Boundaries of Medieval History: The Legacy of Timothy Reuter. Brepols, 2009.