Edmund el Magnífic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEdmund I

Miniatura en una genealogia del s.XIII. Modifica el valor a Wikidata
Nom originalĒadmund Æðeling (anglès antic)
Biografia
Naixementc. 920 Modifica el valor a Wikidata
Reialme de Wessex Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 946 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Pucklechurch (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Glastonbury Modifica el valor a Wikidata
Monarca d'Anglaterra
939 – 26 maig 946 (mort en el càrrec)
← Etelstan – Edred → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsel Magnífic, el Vell, el Just
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà, monarca Modifica el valor a Wikidata
rei
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, Església anglicana
Festivitat26 de maig
Iconografiacom a rei
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Wessex
CònjugeElgiva de Shaftesbury
Æthelflæd de Damerham
FillsEduí el Bell
 ( Ælfgifu of Shaftesbury (en) Tradueix)
Edgard el Pacífic
 ( Ælfgifu of Shaftesbury (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesEduard el Vell i
Egwina
GermansEtelstan, Edred, Etelweard, Edwin, son of Edward the Elder (en) Tradueix, Eadburh of Winchester (en) Tradueix, Edit de Wessex, Odgiva de Wessex, Edith of Polesworth (en) Tradueix, Eadhild i Eadgifu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Edmund el Magnífic (Anglaterra, 922 - Pucklechurch, 26 de maig del 946) va ser rei d'Anglaterra des del 939 fins a la seva mort. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Era fill d'Eduard el Vell, i va succeir el seu mig germà Etelstan el 939, a qui havia ajudat a expulsar del regne els invasors noruecs i escots.[1] Poc després de la seva proclamació com a rei va haver de plantar cara a la invasió del rei irlandès Olaf Guthfrithsson, que va conquerir Northúmbria i va ocupar les Midlands. Edmund no va poder recuperar les Midlands fins a la mort d'Olaf el 942, i recuperà Northúmbria el 944.[2] L'any 943, el rei Amlaíb Cuarán (també dit Olaf de York) es va convertir al cristianisme i Edmund va ser el seu padrí de bateig; tots dos van fer un pacte d'aliança.[3] El 945 va conquerir Strathclyde, però el va cedir al rei Malcolm I d'Escòcia a canvi d'un pacte de suport militar mutu.[4][5]

La política d'Edmund va centrar en assegurar les fronteres del seu reialme, mantenir relacions amistoses amb els seus veïns escocesos i promoure el retorn de la vida als monestirs, que havien estat abandonats durant les invasions vikingues.[6] La seva inspiració va ser un frare anomenat Dunstan, en qui va confiar després d'un accident a cavall en què va estar a punt de perdre la vida.[7]

Va acollir a la cort anglesa el seu nebot Lluís, l'exiliat fill de la seva germana i del rei francès Carles III, i va ajudar-lo a recuperar el tron. Des del 936 Lluís va estar a Anglaterra però l'estiu del 945, fou capturat pels normands, que el van portar al duc Hugh el Gran. La mare de Lluís va escriure a Edmund i a l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic demanant auxili. El rei Edmund va respondre enviant amenaces a Hugh.[8]

El 26 de maig del 946 Edmund va ser assassinat mentre oïa missa per un lladre anomenat Leofa. Els cronistes John de Worcester i Guillem de Malmesbury narren que el rei havia estat fent dejuni i anava acompanyat d'uns nobles quan va reconèixer Leofa entre la multitud i va anar a atacar-lo però el lladre va ser qui el va matar.[9][10] Un recent estudi sobre els fets acaba concloent que podria tractar-se d'un complot polític planejat per a matar el rei.[11]

Seria succeït pel seu germà Edred. Posteriorment dos fills seus també ocuparien el tron.

Família[modifica]

Avantpassats[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Egbert de Wessex
 
 
 
 
 
 
 
8. Ethelwulf de Wessex
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Redburga
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfred el Gran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Oslac
 
 
 
 
 
 
 
9. Osburga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Eduard el Vell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Æthelred Mucil
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Ealhswith
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Edmund I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Sigehelm, comte de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Edgiva de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica]

Edmund es va casar amb Edgira vers l'any 940. Tingueren dos fills:

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edmund el Magnífic
  1. ↑ Haigh, 1990, p. 350.
  2. ↑ Caldwell i Caldwell, 2011, p. 29.
  3. ↑ Kooper, 2006, p. 189.
  4. ↑ Oman, 1921, p. 528.
  5. ↑ Newton, 2014, p. 128.
  6. ↑ Dumville, 1993, p. 46.
  7. ↑ Leslie Aleander, Catholic Encyclopedia, 1913, volum 5, saint Dunstan
  8. ↑ Whitelock, 1979, p. 345.
  9. ↑ John de Worcester, Chronicon: anno domini 946
  10. ↑ Guillem de Malmesbury, Gesta regum, llibre 2, cap. 144
  11. ↑ Halloran, 2015, p. 120-129.

Bibliografia[modifica]

  • Haigh, Christopher. The Cambridge Historical Encyclopedia of Great Britain and Ireland. Cambridge University Press, 1990. 
  • Caldwell, David Carver; Caldwell, Peggy Anderson. Long Ago Tales. Lulu, 2011. 
  • Halloran, K «A Murder at Pucklechurch: The Death of King Edmund, 26 May 946». Midland History, 1, 2015.
  • Dumville, D.N.. English Caroline Script and Monastic History: Studies in Benedictinism, A.D. 950-1030, 1993. 
  • Kooper, Erik. The Medieval Chronicle IV. Rodopi, 2006. 
  • Oman, Charles. England Before the Norman Conquest. Рипол Классик, 1921. 
  • Newton, Michael. Famous Assassinations in World History: An Encyclopedia [2 volumes]. ABC-CLIO, 2014. 
  • Whitelock, Dorothy. English Historical Documents c. 500–1042. 2nd ed., 1979. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edmund_el_Magnífic&oldid=31131807»