Edmund el Magnífic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgEdmund I
Edmund I - MS Royal 14 B V.jpg
Miniatura en una genealogia del s.XIII.
Nom original Ēadmund Æðeling (anglès antic)
 rei dels anglesos
17/10/939 – 26/5/946
Edred
Dades biogràfiques
Naixement 922
Anglaterra
Mort 26 de maig de 946
Pucklechurch (Gloucestershire, Anglaterra)
Sepultura Malmesbury
Dinastia Casal de Wessex
Cònjuge Elgiva de Shaftesbury
Æthelflæd de Damerham
Pares Eduard el Vell i
Egwina
Modifica dades a Wikidata
Simpleicons Interface user-outline.svgsant Edmund I d'Anglaterra
Glastonbury Abbey .jpg
Abadia de Glastonbury
rei
Naixement anglès: Edmund I the Elder
921
Reiaume de Wessex
Mort 26 de maig de 946(0946-05-26) (als 24–25 anys)
Pucklechurch
Sepultura Glastonbury Abbey (Somerset, destruïda al segle XVI)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, Església anglicana
Festivitat 26 de maig
Fets destacables protector de monestirs, convertir víkings al cristianisme
Iconografia com a rei
Modifica dades a Wikidata

Edmund el Magnífic (Anglaterra, 922 - Pucklechurch, 26 de maig del 946) va ser rei d'Anglaterra des del 939 fins a la seva mort. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill d'Eduard el Vell, i va succeir el seu mig germà Etelstan el 939, a qui havia ajudat a expulsar del regne els invasors noruecs i escots.[1] Poc després de la seva proclamació com a rei va haver de plantar cara a la invasió del rei irlandès Olaf Guthfrithsson, que va conquerir Northúmbria i va ocupar les Midlands. Edmund no va poder recuperar les Midlands fins a la mort d'Olaf el 942, i recuperà Northúmbria el 944.[2] L'any 943, el rei Amlaíb Cuarán (també dit Olaf de York) es va convertir al cristianisme i Edmund va ser el seu padrí de bateig; tots dos van fer un pacte d'aliança.[3] El 945 va conquerir Strathclyde, però el va cedir al rei Malcolm I d'Escòcia a canvi d'un pacte de suport militar mutu.[4][5]

La política d'Edmund va centrar en assegurar les fronteres del seu reialme, mantenir relacions amistoses amb els seus veïns escocesos i promoure el retorn de la vida als monestirs, que havien estat abandonats durant les invasions víkings.[6] La seva inspiració va ser un frare anomenat Dunstan, en qui va confiar després d'un accident a cavall en què va estar a punt de perdre la vida.[7]

Va acollir a la cort anglesa el seu nebot Lluís, l'exiliat fill de la seva germana i del rei francès Carles III, i va ajudar-lo a recuperar el tron. Des del 936 Lluís va estar a Anglaterra però l'estiu del 945, fou capturat pels normands, que el van portar al duc Hugh el Gran. La mare de Lluís va escriure a Edmund i a l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic demanant auxili. El rei Edmund va respondre enviant amenaces a Hugh.[8]

El 26 de maig del 946 Edmund va ser assassinat mentre oïa missa per un lladre anomenat Leofa. Els cronistes John de Worcester i Guillem de Malmesbury narren que el rei havia estat fent dejuni i anava acompanyat d'uns nobles quan va reconèixer Leofa entre la multitud i va anar a atacar-lo però el lladre va ser qui el va matar.[9][10] Un recent estudi sobre els fets acaba concloent que podria tractar-se d'un complot polític planejat per acabar amb la vida del rei.[11]

Seria succeït pel seu germà Edred. Posteriorment dos fills seus també ocuparien el tron.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Egbert de Wessex
 
 
 
 
 
 
 
8. Ethelwulf de Wessex
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Redburga
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfred el Gran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Oslac
 
 
 
 
 
 
 
9. Osburga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Eduard el Vell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Æthelred Mucil
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Ealhswith
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Edmund I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Sigehelm, comte de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Edgiva de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Edmund es va casar amb Edgira vers l'any 940. Tingueren dos fills:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edmund el Magnífic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Haigh, 1990, p. 350.
  2. Caldwell; Caldwell, 2011, p. 29.
  3. Kooper, 2006, p. 189.
  4. Oman, 1921, p. 528.
  5. Newton, 2014, p. 128.
  6. Dumville, 1993, p. 46.
  7. Leslie Aleander, Catholic Encyclopedia, 1913, volum 5, saint Dunstan
  8. Whitelock, 1979, p. 345.
  9. John de Worcester, Chronicon: anno domini 946
  10. Guillem de Malmesbury, Gesta regum, llibre 2, cap. 144
  11. Halloran, 2015, p. 120-129.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Haigh, Christopher. The Cambridge Historical Encyclopedia of Great Britain and Ireland. Cambridge University Press, 1990. 
  • Caldwell, David Carver; Caldwell, Peggy Anderson. Long Ago Tales. Lulu, 2011. 
  • Halloran, K «A Murder at Pucklechurch: The Death of King Edmund, 26 May 946». Midland History, 1, 2015.
  • Dumville, D.N.. English Caroline Script and Monastic History: Studies in Benedictinism, A.D. 950-1030, 1993. 
  • Kooper, Erik. The Medieval Chronicle IV. Rodopi, 2006. 
  • Oman, Charles. England Before the Norman Conquest. Рипол Классик, 1921. 
  • Newton, Michael. Famous Assassinations in World History: An Encyclopedia [2 volumes]. ABC-CLIO, 2014. 
  • Whitelock, Dorothy. English Historical Documents c. 500–1042. 2nd ed., 1979.