Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia
Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia (30 d'abril de 1662 - 28 de desembre de 1694) va ser reina d'Anglaterra, Escòcia, i Irlanda des 1689 fins a la seva mort, el 1694.
Biografia
[modifica]El primer fill de Jaume i Anna Hyde, Charles, va néixer l'octubre de 1660 però va morir set mesos després, i el van seguir set fills: Maria, Jaume, Anna, Charles, Edgar, Henrietta i Catherine. Tots els seus fills i dues de les seves filles van morir en la infància.[1] El juny de 1671, l'únic fill supervivent d'Anna, Edgar, va morir de causes naturals, seguit per Catherine al desembre, deixant Maria i Anna com a hereves del duc de York.[2]
A la mort de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia el 1685 el seu pare Jaume va heretar el tron britànic sense comptar amb el suport dels Whig per ser absolutista, però el fet que fos catòlic va fer que acabés perdent també el suport del partit Tory i només tenia la benvolença dels irlandesos, als quals havia promès un futur autogovern.[3] El maig del 1686, Jaume va demanar a les corts que li donessin el poder absolut i va obtenir el vot a favor d'onze dels dotze jutges.[4] Henry Compton, bisbe de Londres, va fer un sermó contra el rei i el catolicisme i aquest el va cessar en el càrrec.[5] L'any següent va preparar un comitè de purga per destituir dels seus càrrecs a tots els que se li oposaven.[6] La por va augmentar quan el juny del 1688, assegurant la successió catòlica va néixer de la seva esposa Maria de Mòdena el seu fill Jaume,[7] i en cas de no haver nascut el tron hauria passat a la seva filla protestant Maria, filla del primer matrimoni amb Anne Hyde i educada en l'Església d'Anglaterra.
Reina d'Anglaterra i Escòcia
[modifica]La política religiosa del seu pare, impulsor la tolerància per protegir els catòlics -ell mateix s'havia convertit al catolicisme- i el seu absolutisme van dur a l'esclat de la Revolució Gloriosa de 1688 que va deposar el seu pare. Amb l'aprovació de la Bill of Rights de 1689[8] Maria va regnar conjuntament amb el seu marit i cosí germà, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, que es va convertir en l'únic governant de tots dos països després de la seva mort el 1694. Maria, mentre el seu marit era a Anglaterra li va cedir la major part de la seva autoritat, tot i que Guillem estava molt influenciat per ella, però va governar sola quan Guillem estava compromès en les campanyes militars a l'exterior. Fou molt activa en l'Església d'Anglaterra, que va dirigir com Governadora suprema, però tot i que compartia el poder amb el seu marit, en gran manera va exercir el seu poder tota sola.[9][10][11]
Referències
[modifica]- ↑ Weir, Alison. Britain's Royal Families: The Complete Genealogy (en anglès). London: Vintage Books, 2008, p. 259-260. ISBN 978-0-0995-3973-5.
- ↑ Waller, Maureen. Ungrateful Daughters: The Stuart Princesses who Stole Their Father's Crown (en anglès). London: Hodder & Stoughton, 2002, p. 49-50. ISBN 0-3123-0711-X.
- ↑ Harris, 2006, p. 440.
- ↑ Macaulay, 1889, p. 368–9.
- ↑ Carpenter, 1956, p. 96–98.
- ↑ Jones, 1988, p. 132.
- ↑ Van der Kiste, John. William and Mary (en anglès). Stroud, Gloucestershire: Sutton Publishing, 2003, p. 90, 94-95. ISBN 0-7509-3048-9.
- ↑ Thatcher, Oliver Joseph. «Bill of Rights 1689 december 16». A: The library of original sources (en anglès). Milwaukee, Wisconsin: University Research Extension, 1907, p. 10.
- ↑ Kiste, John Van der. William and Mary (en anglès). Sutton, 2003. ISBN 978-0-7509-3048-2.
- ↑ Waller, Maureen. Sovereign Ladies: The Six Reigning Queens of England (en anglès). John Murray, 2006. ISBN 978-0-7195-6628-8.
- ↑ «/Mary II., Queen» (Wikisource) (en anglès). Encyclopædia Britannica, 1911. [Consulta: 19 octubre 2024].