David II d'Escòcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDavid II
David II of Scotland by Sylvester Harding 1797.jpg
Dibuix de David II fet per Sylvester Harding (publicat al 1797) — Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1324 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dunfermline Palace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1371 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
castell d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAbadia de Holyrood Modifica el valor a Wikidata
  Rei dels escocesos
7 de juny de 1329 – 22 de febrer de 1371
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de la Independència d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaClan Bruce
CònjugeJoana d'Anglaterra
Margaret Drummond
ParesRobert I
Elizabeth de Burgh
GermansMarjorie Bruce (en) Tradueix i Margaret Bruce (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Royal Arms of the Kingdom of Scotland.svg

Find a Grave: 9297209 Modifica els identificadors a Wikidata

David II d'Escòcia (5 de març, 132422 de febrer, 1371) fou rei d'Escòcia, fill del rei Robert the Bruce i de la seva segona esposa, Elisabet de Burgh (m. 1327), va néixer al palau de Dunfermline, Fife. A la mort del seu pare fou coronat rei a Scone.

Des del començament del seu regnat hagué de lluitar contra el pretendent Eduard Balliol en la Guerra de la Independència d'Escòcia,[1] qui desembarcà a Scone el 1332 i el vencé a la batalla de Dupplin Moor amb suport anglès,[1] aprofitant la seva minoria d'edat. Més tard el vencé a la batalla de Halidon Hill (1333) i ocupà bona part del país;[2] l'obligà a signar amb el rei Eduard III d'Anglaterra el Tractat de Newcastle, pel qual els cedia els Lothians, Berwick, Peebles, Selkirk, Roxburgh i Dunfries i havia de marxar a França. Però va tornar el 1341 i expulsà al pretendent. Els anglesos el venceren a la batalla de Neville's Cross el 1346,[3] i hagué de suportar revoltes de nobles fins al 1357.

Durant el seu regnat es formà definitivament el parlament escocès, però la centralització perillà a causa del feudalisme i del separatisme tribal dels Highlands. Durant bona part del seu regnat fou regent el Senescal del Regne, Robert Stuard, qui va conquerir per al rei Perth (1339) i Edimburg (1344) als partidaris d'Eduard Balliol i el va fer guanyar posició dins el poder. Va morir sense fills i amb ell es va acabar la Casa de Bruce.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 2003, p. 21-22.
  2. Neillands, Robin. The Hundred Years War (en anglès). 2a ed.. Psychology Press, 2002, p. 70. ISBN Psychology Press. 
  3. Ayton, Andrew; Preston, Philip. The Battle of Crécy, 1346 (en anglès). Boydell Press, 2007, p. 15. ISBN 1843833069. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David II d'Escòcia


Precedit per:
Robert I
Estendard Reial d'Escòcia
Reis d'Escòcia

13291371
Succeït per:
Robert II