David II d'Escòcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid II
David II of Scotland by Sylvester Harding 1797.jpg
Dibuix de David II fet per Sylvester Harding (publicat al 1797) — Modifica el valor a Wikidata
Nom original(gd) Dàibhidh II Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1324 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dunfermline Palace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1371 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
castell d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Holyrood Modifica el valor a Wikidata
Monarca d'Escòcia
7 juny 1329 – 22 febrer 1371
← Robert I d'EscòciaRobert II d'Escòcia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de la Independència d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaClan Bruce (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargaret Drummond, Queen of Scotland (en) Tradueix
Joana de la Torre (1328 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert I d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Burgh Modifica el valor a Wikidata
GermansMarjorie Bruce (en) Tradueix i Margaret Bruce Modifica el valor a Wikidata

Royal Arms of the Kingdom of Scotland.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9297209 Modifica el valor a Wikidata

David II d'Escòcia (5 de març, 132422 de febrer, 1371) fou rei d'Escòcia, fill del rei Robert the Bruce i de la seva segona esposa, Elisabet de Burgh (m. 1327). Va néixer al palau de Dunfermline, Fife. A la mort del seu pare fou coronat rei a Scone.

Des del començament del seu regnat hagué de lluitar contra el pretendent Eduard Balliol en la Guerra de la Independència d'Escòcia,[1] que desembarcà a Scone el 1332 i el vencé en la batalla de Dupplin Moor amb suport anglès,[1] aprofitant la seva minoria d'edat. Més tard el vencé en la batalla de Halidon Hill (1333) i ocupà bona part del país;[2] l'obligà a signar amb el rei Eduard III d'Anglaterra el tractat de Newcastle, pel qual els cedia Lothians, Berwick, Peebles, Selkirk, Roxburgh i Dunfries i havia de marxar a França. Però va tornar el 1341 i expulsà al pretendent. Els anglesos el venceren en la batalla de Neville's Cross el 1346,[3] i hagué de suportar revoltes de nobles fins al 1357.

Durant el seu regnat es formà definitivament el Parlament escocès, però la centralització perillà a causa del feudalisme i del separatisme tribal de Highlands. Durant bona part del seu regnat fou regent el senescal del Regne, Robert Stuard, que va conquerir per al rei Perth (1339) i Edimburg (1344) als partidaris d'Eduard Balliol i el va fer guanyar posició dins el poder. Va morir sense fills i amb ell es va acabar la Casa de Bruce.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 2003, p. 21-22.
  2. Neillands, Robin. The Hundred Years War (en anglès). 2a edició. Psychology Press, 2002, p. 70. ISBN Psychology Press. 
  3. Ayton, Andrew; Preston, Philip. The Battle of Crécy, 1346 (en anglès). Boydell Press, 2007, p. 15. ISBN 1843833069. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David II d'Escòcia


Precedit per:
Robert I
Estendard Reial d'Escòcia
Reis d'Escòcia

13291371
Succeït per:
Robert II