Vés al contingut

Joan Balliol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Balliol
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1249 Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1314 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Châteaux de Hélicourt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPicardia Modifica el valor a Wikidata
Monarca d'Escòcia
17 novembre 1292 – 10 juliol 1296
← Margarida d'EscòciaRobert I d'Escòcia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióDurham School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de la Independència d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBalliol Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIsabella de Warenne Modifica el valor a Wikidata
FillsMargaret Balliol, Henry Balliol, Eduard Balliol Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn I de Balliol Modifica el valor a Wikidata  i Dervorguilla de Galloway Modifica el valor a Wikidata
GermansEleanor Balliol Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Joan Balliol o Joan de Balliol (1249-1314) fou rei d'Escòcia. Era fill de Dervorguilla de Galloway, filla d'Alan, 5è lord de Galloway, i de Joan, 5è baró de Balliol, fundador del Balliol College de la Universitat d'Oxford.

A la mort de Margarida d'Escòcia presentà la seva candidatura al tron escocès com a nebot de la filla gran de Guillem I i besnet de David I, oposada a la de Robert Bruce i John Hastings.

El juny del 1292 la cort de justícia es decantà per ell i el 17 de novembre del 1292 li fou concedida la corona a Berwick per Eduard I d'Anglaterra amb jurament de fidelitat.[1] Tanmateix, no acceptà la submissió i cercà ajut francès el 1295.[2] Aleshores Eduard I fa una rígida interpretació legal de les obligacions de vassallatge i esclata una crisi que l'obligaria a lluitar també contra Enric de França. Però un cop sotmesos els gal·lesos, pel juliol del 1296 envairia Escòcia i obligaria Balliol a abdicar a Brechin.

Joan Balliol fou tancat a la Torre de Londres, però per mediació del papa Bonifaci VIII fou alliberat el 1301. Marxà a les seves terres de Picardia,[3] on va morir el 1314[2] sense fer cap esforç per reclamar els seus drets al tron escocès. Això sí que ho faria el seu fill Eduard Balliol.

Referències

[modifica]
  1. Dunbar, Sir Archibald H.,Bt., Scottish Kings – A Revised Chronology of Scottish History 1005–1625, Edinburgh, 1899: p. 115
  2. 2,0 2,1 Magnusson, Magnus. Scotland: The Story of a Nation (en anglès). Grove Press, 2003, p. 121. ISBN 9780802139320. 
  3. Magnusson, Magnus. Scotland: The Story of a Nation (en anglès). Grove Press, 2003. ISBN 9780802139320. 


Precedit per:
Margarida
Reis d'Escòcia
1292-1296
Succeït per:
Robert I