Anna de la Gran Bretanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgAnna
Queen Anne.jpg
Gravat acolorit procedent d'una atles encomanat per August el Fort, duc de Saxònia, 1706-1710
 Reina d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda
8 de març de 1702 – 1 de maig de 1707
Coronació 23 d'abril de 1702
 Reina de la Gran Bretanya i Irlanda
1 de maig de 1707 – 1 d'agost de 1714
Dades biogràfiques
Naixement 6 de febrer de 1665
Palau de Saint James, Londres
Mort 1 d'agost de 1714(1714-08-01) (als 49 anys)
Palau de Kensington, Londres
Ocupació política
Dinastia Estuard
Cònjuge Jordi de Dinamarca
Fills Príncep Guillem, Duc de Gloucester
Pares Jaume II & VII
Anne Hyde
Signatura

Escut d'armes de Anna
Modifica dades a Wikidata

Anna de la Gran Bretanya (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714[1]). Reina de la Gran Bretanya des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714. Fou l'última sobirana de la Casa dels Estuard, ja que a la seva mort sense descendència la corona recaigué en un príncep de la casa dels Hannover.

Nascuda a Londres el dia 6 de febrer de 1665, era filla del rei Jaume II d'Anglaterra i de lady Anna Hyde. Anna era néta per via paterna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta de França; per via materna ho era d'Eduard Hyde i de lady Frances Aylesbury.

El dia 28 de juliol del 1683 contragué matrimoni amb el príncep Jordi de Dinamarca al Palau de Saint James de Londres. Jordi era fill del rei Frederic III de Dinamarca i de la duquessa Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg i, com a príncep d'un país protestant, fou considerat un espòs ideal per a una princesa britànica. La parella tingué dinou fills, cap dels quals sobrevisqué els seus pares[2] i dels quals només un passà dels dos anys de vida:

Va succeir el seu cunyat, el rei Guillem, quan aquest va morir el 1702 i fou coronada el dia de sant Jordi.[3] Durant el seu regnat es produí la unió entre el regne d'Anglaterra i el regne d'Escòcia per formar el Regne Unit de la Gran Bretanya.[4] Encara que era molt religiosa i els seus punts de vista coincidien amb els del Partit Tory, Anna va tenir com a consellera la seva amiga Sarah Churchill, que era membre del Partit Whig i va acceptar que el seu país participés en la Guerra de Successió Espanyola en suport del bàndol austriacista. El 1708 es va enemistar amb aquesta dama[5] i va fomentar la relació amb Abigail Hill, una dama de caràcter submís que li donava la raó en tot.[6]

Va morir l'1 d'agost del 1714 després de mesos de malaltia.[7] Anna fou sepultada al costat del seu marit i fills, en una capella de l'Abadia de Westminster. La següent en la successió, Sofia havia mort el 28 de maig d'aquell any, i el tron va passar al seu fill, Jordi de Hannover, segons l'establer a la llei de successió del 1701.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Equivalent al 10 d'agost del calendari anglès
  2. MATA, Jordi. «Anna d'Anglaterra, la reina bleda». Els protagonistes del drama. Avui, 11 setembre 2003, p. 6.
  3. Gregg, 2014, p. 154.
  4. Somerset, 2012, p. 212.
  5. Field, 2002, p. 211.
  6. Gregg, 2014, p. 234.
  7. Gregg, 2014, p. 374.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Field, Ophelia. The Favourite: Sarah, Duchess of Marlborough. Hodder and Stoughton, 2002. ISBN 0-340-76808-8. 
  • Gregg, Edard. Queen Anne. Yale University Press, 2014. 
  • Somerset, Anne. Queen Anne: The Politics of Passion. HarperCollins, 2012. ISBN 978-0-00-720376-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna de la Gran Bretanya Modifica l'enllaç a Wikidata