Vés al contingut

James Francis Edward Stuart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJames Francis Edward Stuart
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juny 1688 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Saint James (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1766 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGrutes vaticanes Modifica el valor a Wikidata
Jacobite pretender (en) Tradueix
16 setembre 1701 – 1r gener 1766 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaJacobitisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópretendent al tron Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep
Baró de Renfrew
Senyor de les Illes
Príncep de Gal·les
Comte de Carrick
Duc de Cornualla
Duc de Rothesay
Prince of Scotland (en) Tradueix
Comtat de Chester Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Stewart di Darnley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Clementina Sobieska (1719–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles Eduard Stuart, Henry Benedict Stuart Modifica el valor a Wikidata
ParesJaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Mòdena Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel Stuart
Anna de la Gran Bretanya
Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia
Enriqueta Fitz-James
Louisa Maria Teresa Stuart
James Fitz-James Stuart
Enric Fitz-James
James Stuart
Charles Stuart, Duke of Cambridge
Charles Stuart, Duke of Cambridge
Edgar Stuart, Duke of Cambridge
Charles Stuart, Duke of Kendal Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8906Modifica el valor a Wikidata
James Francis Edward Stuart

James Francis Edward Stuart (10 de juny de 1688 - 1 de gener de 1766), també conegut com el Cavaller de Sant Jordi, i com el Vell Pretendent, era fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i de Maria de Mòdena i va ostentar la pretensió jacobita al tron d'Anglaterra amb el nom de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia.

Biografia

[modifica]

A partir del moment del seu naixement, el 10 de juny de 1688, al Palau de Saint James a Londres, el Príncep era el subjecte de controvèrsia. Era el fill del rei Jaume II i de la seva segona esposa catòlica, Maria de Mòdena. Del seu primer matrimoni amb Anne Hyde, el Rei tenia dues filles, ja adultes, que havien estat criades en la fe Protestant de l'Església d'Anglaterra,[1] i mentre hi havia una possibilitat que un d'ells el succeís com a Rei, els Britànics van estar preparats per tolerar seves simpaties catòliques. Quan la gent va començar a témer que Maria tingués un fill, que seria l'hereu, un moviment va créixer per substituir Jaume II per la força amb el seu gendre, Guillem d'Orange (Estatúder de les Províncies Unides).

El Príncep va ser criat a França, on, reconegut pel rei Lluís XIV de França com l'hereu legítim dels trons anglesos i escocesos, es va fer el focus per al moviment Jacobita. Després de la mort del seu pare l'any 1701, va ser declarat Rei, amb el títol de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia i reconegut com a tal per França; Espanya, els Estats Pontificis i Mòdena. Tots aquests estats van rebutjar reconèixer al Rei Guillem III, la Reina Maria II i també a la Reina Anna com els sobirans britànics.

Va estar casat amb la princesa Clementina Sobieska (1702 - 1735), neta del Rei Joan III de Polònia.

Va tenir dos fills:

Va ser Príncep de Gal·les entre 1688 i 1689, i va participar en un rebel·lió restauradora a Escòcia l'any 1715. L'exiliat irlandès James Butler, el duc d'Ormonde, va organitzar una expedició amb un ampli suport espanyol per envair Gran Bretanya i substituir el rei Jordi I per Jaume Stuart, el "vell pretendent" jacobita. La part principal del pla preveia el desembarcament de 5.000 tropes espanyoles al sud-oest d'Anglaterra, amb un desembarcament subsidiari a Escòcia per part d'una força expedicionària, liderada per Carles XII de Suècia. Per facilitar-ho, els jacobites escocesos capturarien el port d'Inverness; tanmateix, la mort de Carles el novembre de 1718 va posar fi a la participació sueca i va fer que l'operació escocesa fos en gran part irrellevant. La flota del el duc d'Ormonde va ser dispersada per una tempesta prop de Galícia el març de 1719 i mai va arribar a Gran Bretanya, tanmateix una petita força de 300 marines espanyols sota el comandament de George Keith, 10è comte Marischal, va desembarcar prop d'Eilean Donan, però ells i els highlanders que els donaven suport van ser derrotats a la batalla d'Eilean Donan el maig de 1719 i a la batalla de Glen Shiel un mes després, i les esperances d'un aixecament aviat es van esvair.[2] Després d'aquest fracàs es va instal·lar amb la seva família als Estats Pontificis, ja que França es va abstenir de seguir donant suport als seus esforços de restauració, perquè Lluís XV no desitjava un enfrontament amb Gran Bretanya per aquest motiu.

James Francis Edward Stuart va seguir defensant amb afany la causa catòlica, comptant fins i tot amb el suport de diversos protestants. El seu fill Carles va ser anomenat el Jove Pretendent, i l'any 1743 James Francis Edward Stuart li va cedir la direcció de la família Estuard, encara que sense renunciar als seus drets dinàstics.

Després del fracàs de l'aixecament jacobita de 1745, James Francis Edward Stuart va donar suport als esforços del seu fill Enric Benet Stuart per esdevenir clergue catòlic (anys després seria cardenal). Aquest fet implicava el celibat forçós d'Enric i va danyar les relacions del Vell Pretendent amb el seu fill gran, qui va protestar en no ser consultat d'aquesta important decisió. L'ordenació sacerdotal d'Enric va interrompre la línia dinàstica dels Stuart, ja que el Jove Pretendent no tenia descendència masculina.

El Vell Pretendent va morir l'1 de gener de 1766 al Palau Balestra, a Roma.

Referències

[modifica]
  1. Van der Kiste, John. William and Mary (en anglès). Stroud, Gloucestershire: Sutton Publishing, 2003, p. 90, 94-95. ISBN 0-7509-3048-9. 
  2. Kinross, John. Discovering Battlefields of England and Scotland (en anglès). Osprey Publishing, 1998, p. 162-163. ISBN 0747803706 [Consulta: 27 gener 2015].