James Francis Edward Stuart
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 juny 1688  Palau de Saint James (Anglaterra) | ||
| Mort | 1r gener 1766 (77 anys) Roma | ||
| Sepultura | Grutes vaticanes | ||
Jacobite pretender (en)  | |||
| 16 setembre 1701 – 1r gener 1766 | |||
| Dades personals | |||
| Ideologia | Jacobitisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pretendent al tron | ||
| Altres | |||
| Títol | Príncep Baró de Renfrew Senyor de les Illes Príncep de Gal·les Comte de Carrick Duc de Cornualla Duc de Rothesay Prince of Scotland (en) Comtat de Chester | ||
| Família | House of Stewart di Darnley (en) | ||
| Cònjuge | Maria Clementina Sobieska (1719–) | ||
| Fills | Carles Eduard Stuart, Henry Benedict Stuart | ||
| Pares | Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i Maria de Mòdena | ||
| Germans | Isabel Stuart Anna de la Gran Bretanya Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia Enriqueta Fitz-James Louisa Maria Teresa Stuart James Fitz-James Stuart Enric Fitz-James James Stuart Charles Stuart, Duke of Cambridge Charles Stuart, Duke of Cambridge Edgar Stuart, Duke of Cambridge Charles Stuart, Duke of Kendal | ||
Signatura _(1688%E2%80%931766).png) | |||
.svg) | |||
 | |||
James Francis Edward Stuart (10 de juny de 1688 - 1 de gener de 1766), també conegut com el Cavaller de Sant Jordi, i com el Vell Pretendent, era fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i de Maria de Mòdena i va ostentar la pretensió jacobita al tron d'Anglaterra amb el nom de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia.
Biografia
[modifica]A partir del moment del seu naixement, el 10 de juny de 1688, al Palau de Saint James a Londres, el Príncep era el subjecte de controvèrsia. Era el fill del rei Jaume II i de la seva segona esposa catòlica, Maria de Mòdena. Del seu primer matrimoni amb Anne Hyde, el Rei tenia dues filles, ja adultes, que havien estat criades en la fe Protestant de l'Església d'Anglaterra,[1] i mentre hi havia una possibilitat que un d'ells el succeís com a Rei, els Britànics van estar preparats per tolerar seves simpaties catòliques. Quan la gent va començar a témer que Maria tingués un fill, que seria l'hereu, un moviment va créixer per substituir Jaume II per la força amb el seu gendre, Guillem d'Orange (Estatúder de les Províncies Unides).
El Príncep va ser criat a França, on, reconegut pel rei Lluís XIV de França com l'hereu legítim dels trons anglesos i escocesos, es va fer el focus per al moviment Jacobita. Després de la mort del seu pare l'any 1701, va ser declarat Rei, amb el títol de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia i reconegut com a tal per França; Espanya, els Estats Pontificis i Mòdena. Tots aquests estats van rebutjar reconèixer al Rei Guillem III, la Reina Maria II i també a la Reina Anna com els sobirans britànics.
Va estar casat amb la princesa Clementina Sobieska (1702 - 1735), neta del Rei Joan III de Polònia.
Va tenir dos fills:
- Carles Eduard Stuart, (31 de desembre de 1720 - 31 de gener de 1788).
- Enric Benet Stuart, (11 de març de 1725 - 13 de juliol de 1807), Cardenal.
Va ser Príncep de Gal·les entre 1688 i 1689, i va participar en un rebel·lió restauradora a Escòcia l'any 1715. L'exiliat irlandès James Butler, el duc d'Ormonde, va organitzar una expedició amb un ampli suport espanyol per envair Gran Bretanya i substituir el rei Jordi I per Jaume Stuart, el "vell pretendent" jacobita. La part principal del pla preveia el desembarcament de 5.000 tropes espanyoles al sud-oest d'Anglaterra, amb un desembarcament subsidiari a Escòcia per part d'una força expedicionària, liderada per Carles XII de Suècia. Per facilitar-ho, els jacobites escocesos capturarien el port d'Inverness; tanmateix, la mort de Carles el novembre de 1718 va posar fi a la participació sueca i va fer que l'operació escocesa fos en gran part irrellevant. La flota del el duc d'Ormonde va ser dispersada per una tempesta prop de Galícia el març de 1719 i mai va arribar a Gran Bretanya, tanmateix una petita força de 300 marines espanyols sota el comandament de George Keith, 10è comte Marischal, va desembarcar prop d'Eilean Donan, però ells i els highlanders que els donaven suport van ser derrotats a la batalla d'Eilean Donan el maig de 1719 i a la batalla de Glen Shiel un mes després, i les esperances d'un aixecament aviat es van esvair.[2] Després d'aquest fracàs es va instal·lar amb la seva família als Estats Pontificis, ja que França es va abstenir de seguir donant suport als seus esforços de restauració, perquè Lluís XV no desitjava un enfrontament amb Gran Bretanya per aquest motiu.
James Francis Edward Stuart va seguir defensant amb afany la causa catòlica, comptant fins i tot amb el suport de diversos protestants. El seu fill Carles va ser anomenat el Jove Pretendent, i l'any 1743 James Francis Edward Stuart li va cedir la direcció de la família Estuard, encara que sense renunciar als seus drets dinàstics.
Després del fracàs de l'aixecament jacobita de 1745, James Francis Edward Stuart va donar suport als esforços del seu fill Enric Benet Stuart per esdevenir clergue catòlic (anys després seria cardenal). Aquest fet implicava el celibat forçós d'Enric i va danyar les relacions del Vell Pretendent amb el seu fill gran, qui va protestar en no ser consultat d'aquesta important decisió. L'ordenació sacerdotal d'Enric va interrompre la línia dinàstica dels Stuart, ja que el Jove Pretendent no tenia descendència masculina.
El Vell Pretendent va morir l'1 de gener de 1766 al Palau Balestra, a Roma.
Referències
[modifica]- ↑ Van der Kiste, John. William and Mary (en anglès). Stroud, Gloucestershire: Sutton Publishing, 2003, p. 90, 94-95. ISBN 0-7509-3048-9.
- ↑ Kinross, John. Discovering Battlefields of England and Scotland (en anglès). Osprey Publishing, 1998, p. 162-163. ISBN 0747803706 [Consulta: 27 gener 2015].
