Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, iniciat l’any 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l’estudi dels béns patrimonials que l'integren. Aquest Inventari forma part de l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, definit a la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català,[1] i és gestionat per la Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural, organisme depenent de la Generalitat de Catalunya.

L'Inventari recull “edificis i construccions d'interès artístic, arquitectònic o històric, sectors i elements d'edificis, elements arquitectònics aïllats, petits conjunts i nuclis d'interès històric-artístic, tant de caràcter monumental com popular i tradicional”. Aquest elements patrimonials queden agrupats en les tres categories de protecció que estableix la llei del patrimoni cultural català: els béns culturals d'interès nacional (BCIN), els béns culturals d'interès local (BCIL) i els béns integrants de l'ampli concepte de patrimoni cultural.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]