Santa Eugènia de Sallagosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Santa Eugènia de Sallagosa
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita839
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
PlantaUna nau
RetauleFrontal d'altar  (Segle XVIII)
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSallagosa (Alta Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Perpinyà i Elna Modifica el valor a Wikidata  (paroisse de Cerdagne-Capcir (fr) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Santa Eugènia de Sallagosa (Sainte Eugénie de Saillagouse en francès) és l'església parroquial del poble i comuna de Sallagosa, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Està situada[1] a l'extrem nord del nucli antic de Sallagosa, a la Plaça de Santa Eugènia, entre la Ruta d'Estavar i el Carrer del Torrent.

Història[modifica]

Fris de dents de serra amb mènsules de cara humana

Està documentada per primer cop el 839, a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell, a la diòcesi de la qual pertanyé fins al 1803. L'edifici original preromànic va ser consagrat el 3 de juny del 913 per Nantigís, bisbe d'Urgell. De l'església romànica dels segles XII - XIII, en resta la façana exterior meridional, amb un fris de dents de serra suportat per unes petites mènsules amb cares humanes esculpides, molt primitives.

Santa Eugènia de Sallagosa a començaments del segle XX

Al segle xviii, la puixança econòmica i social de Sallagosa es traduí en un seguit de reformes que ampliaren i ennobliren el temple parroquial. A llevant de la nau es bastí en dues etapes l'actual campanar, de base quadrada, amb la data del 1757 escrita a la part inferior. El 1774 se suprimí l'absis semicircular per substituir-lo per una nova façana, i del mateix període és també el cor pentagonal amb volta d'ogives. De nau única, la volta, reforçada amb arcs torals, és apuntada.

Mobiliari[modifica]

Com a mobiliari, hi destaca el retaule de l'altar major, de començaments del segle xviii, que podria ser de Pau Sunyer; del mateix segle són el del Sant Crist i el de sant Francesc Xavier. Al Centre d'Art Sacre d'Illa es conserva un frontal d'altar del segle xiii, possiblement procedent d'aquesta església.

Referències[modifica]

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «- Portè». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Corts i Blay, Ramon; Galtés i Pujol, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1 gener 1998. ISBN 9788439346135 [Consulta: 22 març 2011]. 
  • Gavín, Josep M. «Cerd 157. Santa Eugènia de Sallagosa». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Portè». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Antoni Pladevall i Font, director Catalunya romànica. Volum VII. La Cerdanya, el Conflent Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995 ISBN 8477399514 p. 225-226
  • Albert Salsas Consecration de l'eglise Sainte Eugenie de Saillagouse (3 juin, 913), article a la Revue d'histoire et d'archeologie du Roussillon III 217 (1902) p. 225

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eugènia de Sallagosa