Anarcoinsurreccionalisme
L'anarquisme insurreccionalista o anarcoinsurreccionalisme és un corrent anarquista que es va desenvolupar primerament a Itàlia i Grècia.[1] El principal teòric del insurreccionalisme és l'italià Alfredo Bonanno, autor de diversos escrits on exposa els principals arguments d'aquest corrent. Altres autors insurreccionalista són Constantí Cavalleria Wolfi Landstreicher i Killing King Abacus L'insurreccionalisme s'ha desenvolupat principalment a Itàlia, Espanya, Grècia i els Estats Units,[2] i ha adquirit certa notorietat per algunes accions directes violentes a Europa, i per la participació disruptiva en el moviment antiglobalització.[3]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Anarquisme, insurreccions i insurreccionalisme, per Joe Black.
- ↑ "Com ideologia, el insurreccionalisme s'origina en les peculiars condicions d'Itàlia i Grècia en la post-guerra" (Anarquisme, insurreccions i insurreccionalisme, per Joe Black.)
- ↑ Els sediciosos despertars de l'anarquia Arxivat 2009-05-09 a Wayback Machine., per Daniel Barret. Aquest sociòleg uruguaià sosté que el insurreccionalisme no és un fenomen que s'hagi donat a Amèrica Llatina amb les mateixes característiques que a Europa i els EUA, de manera que és "una concepció fecunda i oberta que sovint és reduïda en termes espectaculars de seves expressions violentes i, en aquesta manera, acaba essent tan vilipendiada com desconeguda mateixos i dels altres. seva aparició en el temps, llavors, impedeix encara una visualització clara i per això és millor parlar abans de "informalisme" organitzatiu qual un insurreccionalisme plenament constituït com a tal. " (El mapa del despertar anarquista: la seva expressió llatinoamericana)
