Veganisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Activista en una parada informativa al carrer, amb la inscripció: "La carn és un assassinat. Fes-te veggie!"

El veganisme o vegetalisme és una pràctica que consisteix a abstenir-se de menjar i fer servir productes d'origen animal i a adoptar un estil de vida basat en el respecte envers els animals. Els qui segueixen el veganisme (vegans) consideren que els animals no humans també tenen els seus propis drets i interessos i rebutgen així l'especisme. Segons aquest punt de vista, els animals no haurien de ser tractats com a mitjans de producció. A la pràctica això es tradueix en el següent:


« En aquest Memoràndum la paraula "veganisme" denota una filosofia i una forma de vida que té per objecte excloure - tan lluny com això sigui possible i pràctic - totes les formes d'explotació i crueltat envers els animals emprats per aliments, roba o qualsevol altre fi; i per extensió, promou el desenvolupament i la utilització d'alternatives que estiguin lliures de l'ús d'animals en benefici dels éssers humans, dels animals i del medi. »
— Definició del veganisme segons el Memorandum[1] del 20 de novembre de 1979 de la Societat Vegana (Vegan Society)

Origen del terme[modifica | modifica el codi]

La paraula "vegan" (vegà) prové de la paraula anglosaxona "veg-etari-an" (veg-etari-à), els seus inventors el 1944 varen ser Elsie Shrigley i Donald Watson "vegetarians purs" molestos pel fet que moltes persones que s'anomenaven a si mateixes vegetarianes menjaven productes lactis e inclús el peix. Poc després, l'1 de novembre d'aquell mateix any, Watson va fundar la Vegan Society en el Regne Unit.[2] El dia 1 de novembre de 1994 es varen acomplir 50 anys d'existència de la Vegan Society, des d'aleshores l’1 de novembre se celebra el Dia Mundial/Internacional del Veganisme.

« "El veganisme és una filosofia de vida que exclou totes les formes d'explotació i crueltat envers el regne animal i inclou una reverencia a la vida. En la pràctica s'aplica seguint una dieta vegetariana pura i anima l'ús de alternatives per totes les matèries derivades parcialment o totalment d'animals." »
— Donald Watson, membre fundador de la Societat Vegana (Vegan Society)[3]

Aquesta definició és similar a les utilitzades per altres societats veganes.[4][5][6]

Sondejos[modifica | modifica el codi]

Segons l'enquesta de consums d'aliments nacional II de 2008 d'Alemanya un 0,1% de les dones i un 0,05% dels homes són vegans.[7]

Una enquesta[8] realitzada l'any 2007 al Regne Unit reflecteix que entre el 0,25% i el 0,4% de la seva població és vegana.

Una enquesta[9] realitzada el 2007 reflecteix que entre el 0,2% i l'1,3% de la població estatunidenca és vegana.

Diversos sondatges i la investigació conduïda durant els anys 1990 situen el percentatge de residents suecs que són vegans entre el 0,27% i l'1,6% de la població.[10]

Motivació[modifica | modifica el codi]

Els vegetarians addueixen raons de diversa mena per a la seva dieta, com ara la religió, motius ecològics, motius de salut o motius ètics. En canvi, les raons que els vegans presenten són quasi sempre d'aquest últim tipus. És, en efecte, a causa del sofriment i mort que la pràctica de criar i explotar animals per consum produeix, i a la possibilitat de l'home de prescindir-nes sense dany per a la seva salut, que els vegans veuen en la seva decisió de no consumir productes d'origen animal una alternativa èticament permissible. Per això, en parlar d'alimentació, al vegà se'l coneix també com "vegetarià estricte o pur", en oposició als lactovegetarians, ovovegetarians i apivegetarians.

Motius ètics[modifica | modifica el codi]

L'explotació d'animals en els diferents àmbits en què actualment se'ls explota és considerada per molts vegans una violació dels seus drets i un estat comparable a l'esclavitud.

Els vegans assumeixen que la major part dels animals[11] estan subjectes a certs drets comparables amb els drets humans, especialment articles 3-6: el dret a la vida, la seguretat de la persona i estar lliure d'esclavitud i de tortura. Després conclouen que aquests drets impedeixen un consum de productes d'origen animal.

Els vegans rebutgen el consum d'ous perquè consideren que l'explotació animal és èticament incorrecta. Tant les gallines criades en gàbies com les criades en llibertat s'envien a l'escorxador quan deixen de ser productives i, per tant, rendibles. Com que els pollastres mascles no ponen ous i no s'engreixen prou per ser econòmicament rendibles, es descarten i es trituren juntament amb les closques.[12]

Els vegans rebutgen el consum de llet d'altres espècies animals a causa, també, de l'explotació. Perquè una femella de mamífer doni llet cal que hagi estat fecundada, hagi acabat la gestació i, per tant, hagi parit. Amb tot, mentre que les femelles d'algunes espècies tenen moltes dificultats per tornar a estar en zel i quedar gestants mentre dura la lactació, d'altres, com la vaca, es poden tornar a aparellar unes setmanes després del part i, si queden gestants, la lactació conseqüència del part anterior coincideix amb la gestació d'una nova vedella. Són inseminades una vegada a l'any durant quatre anys, i després la seva producció de llet cessa i s'envien a l'escorxador, igual que passa amb les seves cries, els vedells. Un altre argument entre els vegans és que no és nutricionalment necessari beure llet d'altres mamífers, i que, a més, a la major part dels individus de la nostra espècie[13][14] els falta l'enzim lactasa, necessari per a la metabolització de la lactosa (sucre de la llet).

Alguns documentals, com Earthlings i Peaceable Kingdom (El Regne Tranquil) tracten de l'ètica del veganisme.

Aspectes de salut[modifica | modifica el codi]

Una varietat d'ingredients vegans

En el report "Postura oficial de l'Associació Americana de Dietètica sobre les dietes vegetarianes"[15] s'afirma públicament el següent:

« "La postura de l'Associació Americana de Dietètica i de l'Associació de Dietistes del Canadà és que les dietes vegetarianes adequadament planificades són saludables i nutricionalment adequades, i proporcionen beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de determinades malalties. Les dietes veganes i ovo-lacto-vegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incloent-hi la gestació i la lactància. Les dietes veganes i ovo-lacto-vegetarianes adequadament planificades satisfan les necessitats nutritives dels nadons, els nens i els adolescents i promouen un creixement normal." »
— A.D.A.

L'Associació Dietètica de Nova Zelanda ha adoptat i ha avalat l'article sobre la postura de les dietes vegetarianes publicat per l'Associació Dietètica Americana.[16]

Les dietes veganes ben planificades són més saludables que no pas les dietes ovo-lacto-vegetarianes[17] en l'aspecte que redueixen les possibilitats de risc de: càncer de còlon, atacs de cor, colesterol alt a la sang, pressió alta a la sang, càncer de pròstata, infarts, osteoporosi entre altres malalties.[17][18] Un estudi d'investigadors suecs suggereix que una dieta vegana lliure de gluten pot millorar la salut de pacients amb artritis reumatoide.[19][20][21] Una investigació feta per un equip del Centre de Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i per la Universitat de Califòrnia de San Francisco mostra que els nivells d'un marcador clau biològic per a tumors de pròstata van caure considerablement quan els pacients van adoptar una dieta vegana.[22] Altres estudis insinuen que una dieta vegana minimitza el risc de càncer de mama.[23][24] La dieta vegetariana estricta és recomanada per al tractament de la gota.

També s'ha de tenir present que, en adoptar el veganisme com a estil de vida, les possibles mancances de calci,[25] iode[25] i vitamina B12[25] augmenten en comparació amb els que segueixen una dieta vegetariana no pura.

Aport proteic[modifica | modifica el codi]

En contra de la percepció popular que vegans i vegetarians no ingereixen prou quantitat de proteïnes, la major part dels experts[15] consideren que l'aport proteic d'aquestes dietes pot cobrir àmpliament les necessitats d'una persona, sempre que s'escullin bé les fonts.[15] Entre altres, la soja o soia i la quinua o quinoa constitueixen fonts de proteïnes de valor nutritiu molt alt. Per una altra part, la combinació d'aliments d'origen vegetal com llegums, fruits secs i cereals resulta en la formació d'aminoàcids fàcilment absorbibles pel cos humà, com els de la carn i els seus derivats. En els llegums i fruits secs, l'aminoàcid limitant és la metionina, i, en cereals, l'aminoàcid limitant és la lisina. No és necessari combinar tots els aminoàcids essencials en un mateix menjar o dia.

Ferro[modifica | modifica el codi]

Els aliments d'origen vegetal contenen únicament ferro no hemo, que s'absorbeix amb menor facilitat que el ferro hemo. El ferro no hemo és més sensible que el ferro hemo tant als inhibidors com als estimuladores de l'absorció de ferro.

En menjar aliments que contenen vitamina C juntament amb aliments vegetals que continguin ferro no hemo, s'estimula considerablement l'absorció del ferro. També l'àcid màlic (present en carabasses, prunes i pomes) i l'àcid cítric (que apareix en els cítrics) n'estimulen l'absorció. Cuinar amb els vells estris de cuina fets de ferro pot augmentar la ingestió d'aquest mineral entre un 100 i un 400%.[26] Fumar disminueix notablement la quantitat de vitamina C circulant en l'organisme.

Els inhibidors de l'absorció del ferro són: el fitat (soja), el calci, els tanins en elevades quantitats (te, cafè, espinacs, panses negres, magrana, caquis, codony, poma[27] i algunes infusions d'herbes), el cacau (xocolata), algunes espècies i la fibra.

El te, el cafè i els suplements de calci s'haurien de prendre unes quantes hores abans d'un menjar ric en ferro.[28]

La incidència d'anèmia per deficiència de ferro entre els vegetarians és semblant a la dels no vegetarians.[29][30][31]

Vitamina B12[modifica | modifica el codi]

La vitamina B12 és produïda per microorganismes que viuen en simbiosi a les arrels de les plantes.[32] També els bacteris que hi ha al tracte intestinal dels animals (inclosos nosaltres) poden fabricar vitamina B12,[33][34] però en aquest cas els estudis sobre la seva absorció en la nostra espècie no són clars.[35] Les persones que s'han sotmès a una cirurgia en parts concretes del budell prim o de l'estómac també són propenses a presentar una deficiència si no prenen suplements d'aquesta vitamina.[36] Les persones que practiquin el veganisme durant uns quants anys seguits i no prenguin suplements o aliments enriquits hauran de vigilar el nivell de vitamina B12 en la sang.[37] Aquest és un nutrient bàsic que és molt difícil de trobar en els vegetals, ja que es troba gairebé exclusivament en aliments d'origen animal. La vitamina B12 és imprescindible per al funcionament neuronal. La deficiència lleu d'aquesta vitamina pot provocar anèmia, entumiment o formigueig en braços i cames, debilitat i pèrdua de l'equilibri; en associació amb altres deficiències comunes hi ha risc augmentat d'aprimament ossi i fractures. Quan és severa, la deficiència de vitamina B12 pot causar danys nerviosos irreversibles.

Alguns vegans consideren que amb el control adequat no hauria d'haver-hi problema, ja que la vitamina B12 pot trobar-se en aliments d'origen vegetal com per exemple l'espirulina,[38][39] l'herba xinesa Dang Gui (Angelica sinensis) (usada des de fa segles per tractar l'anèmia), en el llevat de cervesa (conreada en mitjà ric en B12) i en l'Àloe vera barbadensis. Respecte a l'espirulina, algunes fonts no la consideren una font ideal de B12[40] en trobar-se en una forma no absorbible.

Segons la Vegan Society,[41] per garantir la quantitat suficient de vitamina B12, els vegans han de complir un dels tres punts següents:

  • consumir aliments enriquits dues o tres vegades al dia per obtenir almenys 3 micrograms (mcg o ug) de B12 diaris
  • prendre un suplement de B12 diari que proporcioni almenys 10 micrograms
  • prendre un suplement de B12 setmanal que proporcioni almenys 2.000 micrograms

Les recomanacions específiques per a cada vitamina depenen de l'edat, del sexe i d'altres factors (com l'embaràs).[36] No és perjudicial excedir les quantitats recomanades o combinar més d'una opció. L'absorció de B12 varia des d'un 50%, si es consumeix 1 mcg o menys, fins al 0,5% per a dosis de 1.000 mcgs (1 mg) o superiors. Per tant, com menor sigui la freqüència de consum de B12, major ha de ser la quantitat total per proporcionar la quantitat absorbida que es desitja perquè la B-12 s'absorbeix millor en petites quantitats.[42] Si masteguem el comprimit, gràcies a la saliva, la seva absorció és més gran.[43]

Per la seva banda, l'Institut de Medicina dels Estats Units ha recomanat a tots els adults de més de 50 anys (siguin o no vegetarians) que ingereixin suplements de B12 o aliments enriquits amb aquesta vitamina per cobrir les seves necessitats.[44][45]

Àcid gras DHA[modifica | modifica el codi]

El DHA és un dels àcids grassos omega-3. És possible metabolizar DHA mitjançant la conversió en l'organisme de l'ALA, un altre àcid gras omega-3. La quantitat diària recomanada és de 220 mg. diaris de DHA.[46]

Com a solució per aconseguir els nivells recomanats de DHA en el marc d'una dieta vegana s'han assenyalat dues possibilitats:[47]

  • Prendre una quantitat suficient d'aliments que continguin ALA (com l'oli de lli), alhora que es maximitza la conversió d'ALA en DHA. Això s'aconsegueix amb una dieta nutricionalment adequada, baixos nivells d'àcids grassos trans i baixos nivells d'àcids grassos omega 6.
  • Consumir suplements de DHA fets amb algues. En el mercat hi ha les marques següents: O-Mega-Zen3[48] i Vegan Omega-3 DHA.[49] Aquests suplements són especialment recomanats per a embarassades, lactants, nadons, ancians i persones amb problemes neurològics i diabètics.

Veganisme i ecologia[modifica | modifica el codi]

Fonts de consum d'energia diària a nivell global[50] diferenciant entre països desenvolupats i països en via de desenvolupament. El canvi dels hàbits de consum als països en vies de desenvolupament (~90% de la població global) cap a una dieta amb proporcions elevades de productes d'origen animal fa suposar que s'agreujarà el problema ecològic d'una agricultura ineficaç.
Quantitat d'aigua necessària per produir els principals aliments (Font: UNESCO)[51]
Producte Unitat Aigua equivalent
en metres cúbics
Bestiar boví
Cap
4000
Bestiar oví i caprí
Cap
500
Carn fresca de boví
Kilogram
15
Carn fresca d'oví
Kilogram
10
Carn fresca de pollastre
Kilogram
6
Cereals
Kilogram
1,5
Cítrics
Kilogram
1
Oli de palma
Kilogram
2
Llegums, arrels i tubercles
Kilogram
1
« "El sector ramader genera més gasos d'efecte hivernacle --el 18%, mesurats en el seu equivalent en diòxid de carboni (CO2)-- que no pas el sector del transport. També és una de les principals causes de la degradació del sòl i dels recursos hídrics." »
— Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO)[52]

El report del CIWF del 1999 sobre "Ramaderia industrial i medi" (Factory Farming and the Environment)[53] diu el que segueix:

« "La producció de proteïnes animals representa un ús ineficient dels recursos de l'aigua i de la terra. Els animals de granja converteixen les proteïnes vegetals en proteïnes animals amb una eficiència baixa, generalment entorn del 30%-40% i només el 8% en el cas de la producció de carn de vaca. (...) En les pròximes dues dècades es farà molt més urgent el problema de com alimentar almenys 8.000 milions de persones al mateix temps que es protegeixen els recursos naturals de la terra, l'aigua, l'aire i els animals salvatges. L'extensió arreu del món de plantes de cria intensiva d'animals no es pot considerar una solució sostenible." »
— CIWF (Cita abreujada)

Els hàbits de consum als països en vies de desenvolupament estan canviant cap a una dieta que conté cada vegada proporcions més elevades de productes d'origen animal, la qual cosa agreujarà aquest problema en els pròxims anys[50][54]

Els reports[55] del Center for International Forestry Research(CIFOR) assenyalen que el creixement ràpid en les vendes de carn de cap de bestiar brasiler ha accelerat la destrucció de la selva tropical de l'Amazònia. "Estan destruint l'Amazònia per produir carn per a hamburgueses",[56] segons el director general del centre, David Kaimowitz. L'informe "Devorant l'Amazònia"[57] publicat per Greenpeace Internacional el 6 d'abril del 2006 parla sobre la desforestació amazònica que s'està produint per introduir cultius de soja, i com aquesta soja acaba sent exportada per a l'alimentació de bestiar que finalment serveix d'aliment en cadenes de menjar ràpid i supermercats.

Motius religiosos[modifica | modifica el codi]

El jainisme és una religió mil·lenària en la qual se segueix el principi Ahimsa, cosa que duu els seus membres a adoptar una dieta vegetariana estricta i a tractar tots els éssers amb empatia i amabilitat.

ONU i veganisme[modifica | modifica el codi]

Recentment l'ONU ha avalat l'alimentació vegana com a única forma de salvar el planeta del desastre mediambiental.[58][59]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Animal Liberation Autor: Peter Singer Munic, 1975.
  • La dieta ética. Autors: David Román i Estrella Vilaplana Edición:2002-03/Primera/Espanya Págines: 232
  • La guadaña entre las flores. Autor: Ángel Padilla
  • Manual de supervivencia para veganos novatos. Autor: Ana Isabel Moreno Díez Edición:05-2003/ Primera Págines: 120 Mandala Ediciones
  • Mundo al revés. Autor: Ángel Padilla
  • Tú también eres un animal. Autor: Tamames, Kepa Edición:2007-02-01/Primera/Espanya Págines:553 Ediciones Martinez Roca, S.A.
  • Leichenschmaus (Menjar de fúnebre Reinbeck 1993) i Tierrechte: Philosophie einer Befreiungsbewegung (Drets dels Animals: Filosofia d'un Moviment d'Alliberació Göttingen, 2000) Autor: Helmut F. Kaplan

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.vegansociety.com/html/downloads/ArticlesofAssociation.pdf
  2. «Vegan Society: History» (en anglès). Vegan Society. [Consulta: 17 febrer 2007].
  3. «Memorandum of Association of the Vegan Society» (en anglès). About Us p. 1. Vegan Society, 1979-11-20.(anglès)
  4. «What is Vegan?». American Vegan Society.(anglès)
  5. «Introduction to Veganism». The Vegan Society of New Zealand. [Consulta: 30 octubre 2006].(anglès)
  6. «About Vegana». The Danish Vegan Society. [Consulta: 30 octubre 2006].(anglès)
  7. Enquesta de consum d'aliments nacional II en Alemanya (Nationale Verzehrstudie II 2008)
  8. BMRB Social Research. «Data tables» (PDF). Report, questionnaire and data tables following Survey of Public Attitudes and Behaviours toward the Environment: 2007 p. 500-502. Department for Environment, Food and Rural Affairs, 2007-11-02. [Consulta: 22 novembre 2007].
  9. «How Many Adults Are Vegetarian?». Vegetarian Journal. Vegetarian Resource Group. [Consulta: 18 març 2007].
  10. Pettersson, Björn. Vegansk näringslära på vetenskaplig grund. 2a ed. (en swedish). Orsa: HÄLSAböcker/Energica Förlag, June 2005, p. 17-19. ISBN 9185506796. 
  11. Segons Peter Singer, persones són els qui tenen la capacitat d'anticipar l'existència de si mateixos tant en el passat com en el futur. L'aspecte crític d'aquest punt és que Singer no admet aquest drets per a alguns humans que hagin perdut o no adquirit aquesta capacitat. El filòsof Kaplan proposa una aproximació pragmàtica, acceptant diversos conceptes i aproximacions ètiques a aquest assumpte.
  12. [enllaç sense format] http://www.granjasdeesclavos.com/videos/pollos/sexado-y-muerte-de-los-pollos-macho
  13. [enllaç sense format] http://www.lactosa.org/saber.html
  14. 66%-85% a l'àmbit mundial i 15%-20% a escala europea, segons les referències
  15. 15,0 15,1 15,2 Unión Vegetariana Española (UVE)
  16. Papel de posició de l'associació Americana de dietes
  17. 17,0 17,1 Cancer Project / Cancer Prevention and Survival: La Comida Vegetariana Poderosa para la Salud
  18. [enllaç sense format] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11516224
  19. [enllaç sense format] http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_62382.html
  20. La dieta vegana reduce riesgos en sujetos con AR - DiarioMedico.com
  21. Gluten-free vegan diet induces decreased LDL and o...[Arthritis Res Ther. 2008] - PubMed Result
  22. Vegan diet may reverse cancer - Times Online
  23. [enllaç sense format] http://archive.is/20120628235602/findarticles.com/p/articles/mi_m0FDE/is_3_22/ai_106422327
  24. [enllaç sense format] http://www.opednews.com/articles/opedne_elaine_s_060913_beating_breast_cance.htm
  25. 25,0 25,1 25,2 German vegans are leaner but have low calcium and vitamin [B.sub.12] intakes from diet | Vegetarian Journal | Find Articles at BNET.com
  26. El Hierro De Los Vegetales Verdes Varia De Acuerdo Al Utensilio De La Coccion
  27. ¿Qué son los taninos? | CONSUMER EROSKI
  28. Gleerup A, Rossander Hulthen L, Gramatkovski E, et al. Iron absorption from the whole diet: comparison of the effect of two different distributions of daily calcium intake. Am J Clin Nutr 1995; 61: 97-104.
  29. Messina MJ, Messina VL. The Dietitian's Guide to Vegetarian Diets: Issues and Applications Gaithersburg, MD: Aspen Publishers; 1996.
  30. Dietary intake and nutritional status of young veg...[Am J Clin Nutr. 2002] - PubMed Result
  31. Dietary intake and iron status of Australian veget...[Am J Clin Nutr. 1999] - PubMed Result
  32. Resuelven el misterio de la vitamina B12
  33. Vitamina B12
  34. Vegans and the B12 Deficiency Myth
  35. Vida Alternativa
  36. 36,0 36,1 MedlinePlus Enciclopedia Médica: Vitamina B12
  37. ¿Estoy bien de B12? - HazteVegetariano - nutrición, recetas vegetarianas y veganas
  38. El Secreto de la Spirulina
  39. La Spirulina
  40. Is Vitamin B12 Available from Spirulina or Intestinal Synthesis?
  41. Lo que todo vegano debe saber acerca de la vitamina B12
  42. Articles : What Every Vegan Should Know About B12
  43. Vitamina B12 o Cobalamina
  44. Dietary Reference Intakes for Thiamin, Riboflavin, Niacin, Vitamin B6, Folate, Vitamin B12, Pantothenic Acid, Biotin, and Choline (en anglès). National Academy Press Washington, D.C., 2000. 
  45. [enllaç sense format] http://www.nap.edu/openbook.php?isbn=0309065542
  46. ISSFAL - fatty acids, lipids and health studies - Adequate Intakes
  47. [enllaç sense format] http://www.fileden.com/files/2006/12/28/564259/AJCN2003_78_640S%E2%80%936S.pdf
  48. Omega-Zen-3 at NuTru™
  49. Vegetarian / Vegan Omega-3 DHA from Algae, certified
  50. 50,0 50,1 [enllaç sense format] http://faostat.fao.org/Portals/_Faostat/documents/pdf/sources_of_dietary_energy_consumption.pdf
  51. Report de les Naciond Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics en el món. 2003
  52. La ganadería amenaza el medio ambiente (castellà)
  53. a
  54. [enllaç sense format] http://www.fao.org/docrep/007/ad513e/ad513e18.htm#bm44.1
  55. Ecoportal.net - Comer carne, ¿es sostenible?
  56. [enllaç sense format] http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Estamos/destruyendo/Amazonas/alimentar/vacas/elpepisoc/20080627elpepisoc_9/Tes
  57. Devorando la Amazonia publicado por Greenpeace Internacional el 6 de Abril de 2006
  58. http://www.guardian.co.uk/environment/2010/jun/02/un-report-meat-free-diet
  59. http://forovegetariano.org/foro/showthread.php?t=29699

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Veganisme Modifica l'enllaç a Wikidata