Veganisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pancarta en francès que diu «Els animals tenen drets» en una manifestació a favor del veganisme a París el 2008.
Pancarta en francès que diu «Els animals tenen drets» en una manifestació a favor del veganisme a París el 2008.

El veganisme és un posicionament ètic basat en el principi d'igualtat entre animals, com a éssers amb sintència, i de la reducció del seu sofriment innecessari. A la pràctica, les persones veganes rebutgen el consum de productes i serveis que involucren animals. En termes dietètics, implica un vegetarianisme estricte, que exclou els ous, la llet i la mel.[1][2][3][4][5]

Es posiciona com a abolicionista, és a dir, que rebutja la producció d'animals perquè ho considera una explotació i vulneració dels seus drets. S'oposa per tant als plantejaments benestaristes, segons els quals la producció d'animals per als humans és acceptable quan es busqui millorar les seves condicions de vida.[4][6]

El veganisme assenyala també els beneficis pel medi ambient que la dieta comporta, per exemple, en una menor petjada de carboni i hídrica en comparació amb les dietes no vegetarianes en països occidentals.[7][8]

Etimologia[modifica]

La paraula veganisme és un manlleu de l'anglès veganism que es va formar a partir de la contracció de la paraula vegetarianism (vegetarianisme).[1][9] George A. Henderson i Fay Ken van proposar aquesta paraula en una reunió per reflexionar sobre el vegetarianisme que no consumia làctics i del seu estil de vida. La reunió va ser convocada per Donald Watson i Elsie Shrigley, membres de la Vegetarian Society del Regne Unit, que van fundar la Vegan Society el 1944.[9][10] Entre els motius de la seva creació, van indicar la crueltat cap als animals en la ramaderia i la insfuiciència del vegetarianisme per alliberar-los del sofriment.[11] No va ser fins al 1949 que Leslie J. Cross va proposar una definició de veganisme:[9]

« El veganisme és el principi d'emancipació dels animals envers l'explotació dels humans. »
— Leslie J Cross (1949)

Demografia[modifica]

La probabilitat que una persona sigui vegana és el doble en dones que en homes. L'alimentació es relaciona amb una determinada construcció del gènere a occident. El consum de carn s'ha associat a valors masculins, com la força, el poder o la fermesa emocional, en canvi, el veganisme s'associa a valors femenins com la compassió o la cura. En conseqüència, s'ha argumentat que els homes poden entrar en conflicte amb les normes de gènere si trien una dieta vegana. El temor de perdre la masculinitat pot ser una de les principals causes de la menor incidència del veganisme en homes. En aquest sentit, els homes vegans subverteixen la masculinitat hegemònica, tanmateix, s'ha observat com en la majoria dels casos redefineixen els valors associats amb la feminitat per tal que s'alineïn amb els valors masculins predominants.[12][13][14]

La incidència del veganisme s'ha estudiat principalment per organitzacions privades en països occidentals, que publiquen les dades de manera agregada. Els estudis es basen en preguntes sobre el tipus de dieta i són obtingudes a través d'enquestes ad hoc o òmnibus amb suport telefònic o Internet. Cal tenir en compte que les taxes de les enquestes realitzades en línia poden ser superiors que si s'haguessin realitzat en persona.[15] Les úniques dades publicades per organismes oficials es troben al Regne Unit, quan el Department for Environment, Food and Rural Affairs va preguntar a la població britànica si s'identificava com a vegana el 2012, i va obtenir una resposta afirmativa del 2 % de la mostra.[16]

A Espanya, la consultora Lantern elabora l'enquesta The Green Revolution, que ha indicat un 0,2 % de la població espanyola amb una dieta vegana el 2017, un 0,5% el 2019 i un 0,8% el 2021.[17][18] Als Estats Units, els estudis d'opinió de la consultora Gallup amb trucades telefòniques han reportat un 2 % de la població amb una dieta vegana el 2012, i un 3% el 2018.[19] L'enquesta telefònica del Vegetarian Resource Group indicava un 1 % el 2012 i l'enquesta en línia del Humane Research Council un 1,7 % el 2014.[15] Aquesta darrera enquesta també va preguntar si la persona s'autoidentificava com a vegana, per la qual només un 0,47 % van respondre afirmativament.[15] A l'Amèrica Llatina, l'enquesta del grup Nilsen reportava com a vegana el 4 % de la població el 2016, amb un percentatge a l'Equador del 2% i a Mèxic del 9%.[15]

Alimentació[modifica]

Cartell sobre la vida d'una vaca en la indústria làctica.

El veganisme es desmarca del vegetarianisme en considerar que no hi ha una diferència coherent entre el consum de carn i el consum de lactis, ous i mel. Indica que els animals en les indústries làcties i dels ous sovint viuen més temps, són tractats pitjor i acaben d'igual manera a l'escorxador que en la indústria càrnia.[6] Pel que fa a la mel, el veganisme s'oposa a la seva producció, entre altres motius, perquè a gran escala els apicultors tallen les ales de l'abella reina per evitar l'eixam i així no disminuir la producció, sovint també es mata l'abella reina i se substitueix per una de més jove amb la mateixa finalitat.[20]

La indústria làctia manté moltes connexions amb la indústria càrnia. Gran part de la producció de vedella prové d'aquesta indústria. Així mateix, la producció de llet comporta conductes que el veganisme considera immorals, com ara, separar els vedells de les seves mares pocs dies després de néixer o la inseminació forçada.[21] En la producció d'ous, se sacrifiquen les aus i els pollets mascles no productius, i és habitual la mutilació del bec en les explotacions més intensives.[22][4]

Com a oposició a totes aquestes pràctiques, l'alimentació vegana rebutja el consum dels cossos d'animals, i a diferència de la vegetariana, també tots els productes o subproductes d'origen animal, inclosos els làctics, la mel i els ous. Es basa doncs en aliments vegetals, com ara la fruita, les hortalisses, els llegums, els cereals, les algues, la fruita seca, les llavors, i també els fongs i microorganismes. La dieta vegana s'ha anomenat també dieta vegetariana estricta o total.[23][24]

Salut[modifica]

Una varietat d'ingredients vegans

La dieta vegana s'equipara a la dieta mediterrània quant als beneficis per a la salut.[25][8][26] Ben planificada, amb una àmplia varietat d'aliments vegetals i una font fiable de vitamina B₁₂, proporciona una ingesta adequada de nutrients en totes les etapes de la vida, inclòs l'embaràs, lactància, infància, adolescència, edat adulta, i en la pràctica d'esport professional.[a][24][31] Tot i que aquesta dieta s'associa a una menor ingesta de micronutriets —concretament les vitamines B₂, niacina (B₃), B₁₂ i D, i els minerals iode, zinc, calci, potassi i seleni—, tals mancances no sempre s'associen a problemes de salut i poden prevenir-se amb una selecció dels aliments que n'aporten el seu subministrament.[32][33][34] Així mateix, s'ha de tenir en compte consumir una varietat de fonts de proteïna —llegums, llavors i fruits secs— que proporcionin els aminoàcids essencials suficients, així com seleccionar aliments rics en àcids grassos omega 3.[30][32]

El Programa Nacional de Portugal per promoure una dieta saludable recomana que la lactància dels nadons amb dieta vegana s'allargui més enllà del període recomanat de sis mesos fins als 2 anys durant el procés de diversificació alimentària. D'aquesta manera, es podria assegurar que els nadons i infants petits rebin subministraments adequats de proteïna d'alta qualitat de la llet. Les recomanacions del Comitè de Nutrició de la Societat Alemanya de Pediatria i Medicina de l'Adolescent rebutgen la dieta vegana per a nadons, tret que prenguin suplements dietètics, i recomanen evitar aquesta dieta també durant l'embaràs, la lactància i en infants i adolescents de qualsevol edat, perquè incrementa el risc de deficiències nutricionals.[30]

La dieta vegana s'ha associat a índexs de massa corporal menors, menor resistència a la insulina, nivells més baixos de colesterol i de pressió arterial com també a menor risc de malalties cardiovasculars i diabetis.[35][34] També s'ha documentat que pot reduir el risc de diversos càncers, com el de còlon, estómac, pròstata i qualsevol càncer específic femení.[16][35]

Nutrients[modifica]

Vitamina B₁₂[modifica]

Als anys 50 i 60 hi va haver diversos escàndols relacionats amb la deficiència de vitamina B₁₂ en persones veganes.[36] Aquesta vitamina és produïda per bacteris i no s'ha trobat en aliments vegetals en la seva forma bioactiva. Els aliments fermentats, les algues, llevats i el sòl no es consideren fonts fiables de vitamina B₁₂. Per tant, és necessari consumir aliments fortificats o suplements d'aquesta vitamina.[34][29][37][38] La recomanació general en adults és prendre un suplement de cianocobalamina diari de 25-100 micrograms, dos setmanals de 1.000 micrograms, o bé, un setmanal de 2.000 micrograms.[39][40]

Tot i que exigeixen diverses formes químiques de la vitamina B₁₂ al mercat, la cianocobalamina es considera la més indicada perquè és la forma més estudiada com a suplement, és segura a dosis altes, és la forma més estable, que resisteix millor a la temperatura, llum i les variacions del pH, i és la més econòmica i fàcil d'aconseguir.[40]

Les recomanacions específiques per a cada vitamina depenen de l'edat, del sexe i d'altres factors (com l'embaràs).[41] No és perjudicial excedir les quantitats recomanades o combinar més d'una opció. L'absorció de B12 varia des d'un 50%, si es consumeix 1 mcg o menys, fins al 0,5% per a dosis de 1.000 mcgs (1 mg) o superiors. Per tant, com menor sigui la freqüència de consum de B12, major ha de ser la quantitat total per proporcionar la quantitat absorbida que es desitja perquè la B-12 s'absorbeix millor en petites quantitats.[42] Si masteguem el comprimit, gràcies a la saliva, la seva absorció és més gran.[43]

Per la seva banda, l'Institut de Medicina dels Estats Units ha recomanat a tots els adults de més de 50 anys (siguin o no vegetarians) que ingereixin suplements de B12 o aliments enriquits amb aquesta vitamina per cobrir les seves necessitats.[44][45]

Proteïna[modifica]

Les principals fonts de proteïna vegetal es troben als llegums, entre els quals destaca la soja, també als cereals, fruits secs, llavors i derivats. La qualitat i digestibilitat de les proteïnes vegetals sol ser menor que les dels animals, tanmateix, és compensable amb una correcta planificació. Les dietes veganes que inclouen una varietat d'aliments proteics no s'espera que presentin un dèficit de proteïna. Es recomana però una consum de proteïna lleugerament superior que la resta de la població.[32][46]

D'una banda, la digestibilitat de la proteïna vegetal és menor per les barreres estructurals i els antinutrients que dificulten l'accés a les proteïnes. En vegetals crus, com cereals o llegums, es redueix un 10-20%. No obstant això, la digestibilitat augmenta de manera considerable a través de tècniques com el remull, fermentació, germinació, cocció, irradiació gamma, i tecnologies genòmiques.[32][46][47]

D'altra banda, les proteïnes vegetals solen ser limitades en algun aminoàcid essencial, la qual cosa en disminueix la seva qualitat. Els cereals, per exemple, tenen menor lisina, i els llegums menor metionina i cisteïna. Tanmateix, si es combinen dues fonts amb aminoàcis limitants diferents (per exemple, un cereal i un llegum), es complementen i proporcionen una proteïna de qualitat. Quan el temps entre àpats és relativament curt (al volant de 3 hores), no és necessari consumir-les simultàniament.[32][46]

La proteïna vegetal, en comparació amb la proteïna animal, s'associa amb una disminució de les malalties cardiovasculars, un creixement més lent del càncer i taxes de mortalitat més baixes. Així mateix, el consum de soja sol ser més elevat en les persones veganes, la qual cosa està relacionada amb una baixa incidència de càncer de pròstata.[32]

Ferro[modifica]

Els aliments d'origen vegetal contenen únicament ferro no hemo, que s'absorbeix amb menor facilitat que el ferro hemo. El ferro no hemo és més sensible que el ferro hemo tant als inhibidors com als estimuladors de l'absorció de ferro.

En menjar aliments que contenen vitamina C juntament amb aliments vegetals que continguin ferro no hemo, s'estimula considerablement l'absorció del ferro. També l'àcid màlic (present en carabasses, prunes i pomes) i l'àcid cítric (que apareix en els cítrics) n'estimulen l'absorció. Cuinar amb els vells estris de cuina fets de ferro pot augmentar la ingestió d'aquest mineral entre un 100 i un 400%.[48] Fumar disminueix notablement la quantitat de vitamina C circulant en l'organisme.

Els inhibidors de l'absorció del ferro són: el fitat (soja), el calci, els tanins en elevades quantitats (te, cafè, espinacs, panses negres, magrana, caquis, codony, poma[49] i algunes infusions d'herbes), el cacau (xocolata), algunes espècies i la fibra.

El te, el cafè i els suplements de calci s'haurien de prendre unes quantes hores abans d'un menjar ric en ferro.[50]

La incidència d'anèmia per deficiència de ferro entre els vegetarians és semblant a la dels no vegetarians.[51][52][53]

Àcid gras DHA[modifica]

El DHA és un dels àcids grassos omega-3. És possible metabolizar DHA mitjançant la conversió en l'organisme de l'ALA, un altre àcid gras omega-3. La quantitat diària recomanada de DHA és de 220 mg diaris.[54]

Com a solució per aconseguir els nivells recomanats de DHA en el marc d'una dieta vegana s'han assenyalat dues possibilitats:[55]

  • Prendre una quantitat suficient d'aliments que continguin ALA (com l'oli de lli), alhora que es maximitza la conversió d'ALA en DHA. Això s'aconsegueix amb una dieta nutricionalment adequada, baixos nivells d'àcids grassos trans i baixos nivells d'àcids grassos omega 6.
  • Consumir suplements de DHA fets amb algues. En el mercat hi ha les marques següents: O-Mega-Zen3[56] i Vegan Omega-3 DHA.[57] Aquests suplements són especialment recomanats per a embarassades, lactants, nadons, ancians i persones amb problemes neurològics i diabètics.

Calci

Més informació: carbonat de calci.

El calci és necessari per mantenir la salut òssia i per a diverses funcions metabòliques, incloent-hi la funció muscular, contracció vascular i vasodilatació, transmissió nerviosa, senyalització intracel·lular i secreció hormonal. El noranta-nou per cent del calci del cos s'emmagatzema als ossos i les dents.

Es recomana als vegans consumir tres porcions al dia d'un aliment d'alt-calci, com ara llet fortificada, tofu fortificat, ametlles o avellanes, i prendre un suplement segons sigui necessari. Les fonts vegetals inclouen el bròquil, el nabiu, la bleda xinesa i la col; la biodisponibilitat del calci en espinacs és deficient. Els vegans han d'assegurar-se que consumeixen suficient vitamina D, que es necessita per a l'absorció del calci.

Medi ambient[modifica]

Les dietes basades en vegetals destquen per la seva sostenibilitat, atès que la producció d'aliments vegetals pot generar molts menys gasos amb efecte d'hivernacle i molt menys ús de terreny, energia i d'aigua que la producció d'animals i els seus derivats.[25][58][59][60][61][62][63][64] Eliminar els aliments d'origen animal pot reduir entre dues i tres cinquenes parts el consum d'aigua i pot generar entre un trenta i un noranta per cent menys de gasos amb efecte d'hivernacle que una dieta omnívora.[8][58][63][65] Tanmateix, el consum d'energia i la petjada de carboni augmenta considerablement en els casos dels vegetals fora de temporada, produïts en hivernacles amb calefacció, conservats en congeladors i transportats amb avió.[61][66]

Font de proteïna

La quantitat de proteïna subministrada per l'alimentació dels animals i la proteïna del producte final és ineficient, manté una relació d'entre un 30 i un 40 %, i en el cas de la vedella d'un 5-8 %.[67][68] La petjada de carboni pot arribar a ser 150 vegades menor en la proteïna vegetal que en la proteïna d'animals remugants (vedella i xai), 17 vegades menor que en la proteïna del formatge, 14 vegades menor que en la del porc, 10 vegades menor que en la de llet i els ous, i 8 vegades menor que en la de l'aviram.[59] També ocupa menys superfície terrestre (juntament amb el marisc), concretament, fins a 200 vegades menys que la proteïna d'animals remugants, 8 vegades menys que la del porc, 5 vegades menys que la dels ous i els làctics; i 4 vegades menys que la de l'aviram.[59] La petjada hídrica dels llegums pot arribar a ser 1,5 vegades menor que en la llet, els ous i el pollastre; i 6 vegades menor que en la vedella.[63]

Altres aspectes[modifica]

Productes animals[modifica]

Roba i calçat[modifica]

Les persones veganes renuncien a les pells i els teixits d'origen animal (com la llana, la seda o el cuir) per a la roba, calçat i qualsevol objecte. Pero això es fan servir materials sintètics o d'origen vegetal com el cotó, els derivats del petroli o nous materials com cuirs vegetals.

Medicina i cosmètica[modifica]

Les persones veganes eviten els productes que s'elaboren emprant l'experimentació amb animals. Están molt relacionats els cosmètics vegans amb la cosmètica cruelty free.

Altres[modifica]

Els vegans també rebutgen la taxidèrmia i l'ús de la cera d'abella. Inclús no consumeixen algunes cerveses o vins perque en el seu procés d'elaboració fan servir ingredients d'origen animal con l'ou o la bufeta de peix.

Lleure[modifica]

El veganisme s'oposa als parcs zoològics i als espectacles en els quals s'utilitzen animals, com els toros, les baralles de galls, determinats circs, carreres de gossos, equitació, o espectacles d'habilitat amb ocells, dofins, etc.

Mà d'obra animal[modifica]

El veganisme s'oposa a utilitzar els animals per a l'ús de la seva força, com per exemple els anomenats animals de càrrega.

Història[modifica]

Abans que s'encunyés el terme vegan al Regne Unit el 1944, els principis del veganisme ja existien, per exemple, entre els seguidors del Jainisme, que eviten produir qualsevol mena de dany als animals. Algunes persones veganes destacades són l'escriptora britànica Mary Shelley (1797-1851) i el seu marit poeta Percy Bysshe Shelley (1792–1822). També el doctor britànic William Lambe (1765–1848).[4][69]

En el món de l'espectacle, alguns vegans coneguts són els actors Joaquin Phoenix,Elliot Page,[70] Natalie Portman,[71] Pamela Anderson, la dissenyadora de moda Stella McCartney, la tatuadora Kat Von D i la cantant Jessie J.[72] A Espanya, l'actriu Clara Lago[73] i Dani Rovira,[74] el músic Enrique Bunbury[75] i l'actor i cantant Pablo Puyol.[76]

En el món de l'esport, són veganes les tenistes Venus Williams, Serena Williams i Novak Djokovic, el culturista Patrik Baboumian, l'atleta Carl Lewis, el pilot Lewis Hamilton i el jugador de l'NBA Kyrie Irving.[77][78][79] A Espanya, l'atleta Elena Congost,[80] els futbolistes Aarón Ñíguez,[81] Carlos Cuéllar[82] i Héctor Bellerín.[83]

També ho és l'activista ecologista Greta Thunberg.[84]

Durant l'entrega de premis de la gala dels Oscar en la indústria cinematogràfica l'any 2020, l'actor Joaquin Phoenix (guardonat en la categoria de millor actor principal pel seu paper protagonista al thriller psicològic Joker (2019)) va fer un discurs a favor de les idees del moviment antiespecista, destacant el seu compromís amb el veganisme.[85]

Notes[modifica]

  1. Aquest és el posicionament d'associacions de nutrició com la l'Associació Americana de Dietètica, l'Associació de Dietistes de Canadà, la Societat Italiana de Nutrició Humana, l'Associació Dietètica de Nova Zelanda i el Consell Nacional de Salut i Investigació Mèdica d'Austràlia.[27][28][29][30]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 TERMCAT «veganisme». Neoloteca [Consulta: 25 març 2022].
  2. North, Madelon; Kothe, Emily; Klas, Anna; Ling, Mathew «How to define “Vegan”: An exploratory study of definition preferences among omnivores, vegetarians, and vegans». Food Quality and Preference, 93, 2021. DOI: 10.1016/j.foodqual.2021.104246.
  3. Greenebaum, Jessica «Veganism, Identity and the Quest for Authenticity.». Food, Culture & Society, 15, 2012, pàg. 129-144. DOI: 10.2752/175174412x13190510222101.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Mancilla, Alejandra. «Veganism». A: Paul B. Thompson i David M. Kaplan. Encyclopedia of Food and Agricultural Ethics (en anglès). Dordrecht: Springer, 2016. 
  5. Horta, Oscar «Discrimination Against Vegans». Res Publica, 24, 2018.
  6. 6,0 6,1 Charlton, Anna E.; Francione, Gary L. «Abolitionist approach to animal rights». Encyclopedia of Animal Rights and Animal Welfare. Marc Bekoff, 2010, pàg. 1-4.
  7. Janssen, Meike; Busch, Claudia; Rödiger, Manika; Hamm, Ullrich «Motives of consumers following a vegan diet and their attitudes towards animal agriculture». Appetite, 105, 2016, pàg. 643-651. DOI: 10.1016/j.appet.2016.06.039.
  8. 8,0 8,1 8,2 Goldstein, Benjamin; Foss Hansen, Steffen; Birkved, Mickey; Laurent, Alexis «Ethical aspects of life cycle assessments of diets». Food Policy, 2016, pàg. 146.
  9. 9,0 9,1 9,2 «History» (en anglès). The Vegan Society. [Consulta: 21 gener 2020].
  10. Moore, Heather «Veganism». Encyclopedia of Animal Rights and Animal Welfare. Marc Bekoff, 2010, pàg. 573-577.
  11. Jallinoja,, Piia; Vinnari, Markus; Niva, Mari «Veganism and Plant-Based Eating: Analysis of Interplay between Discursive Strategies and Lifestyle Political Consumerism». The Oxford Handbook of Political Consumerism, agost 2018, pàg. 5. DOI: 10.1093/oxfordhb/9780190629038.013.52.
  12. Greenebaum, Jessica; Dexter, Brandon «Vegan men and hybrid masculinity». Journal of Gender Studies, 27, 6, 2018, pàg. 637-648. DOI: https://doi.org/10.1080/09589236.2017.1287064.
  13. Modlinska, Klaudia; Adamczyk, Dominika; Maison, Dominika; Wojciech, Pisula «Gender Differences in Attitudes to Vegans/Vegetarians and Their Food Preferences, and Their Implications for Promoting Sustainable Dietary Patterns–A Systematic Review». Sustainability, 12, 16, 2020. DOI: https://doi.org/10.3390/su12166292.
  14. González Berruga, Manuel Á. «Vegetarianismo y Veganismo en la Formación e Investigación en Educación Física y el Deporte. Una Perspectiva desde Ecuador». Revista Científica Hallazgos21, 7, 1, 2022, pàg. 22-41.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Šimčikas, Saulius «Is the Percentage of Vegetarians and Vegans in the U.S. Increasing?». Animal Charity Evaluators, 16-08-2018.
  16. 16,0 16,1 Radnitz, Cynthia; Beezhold, Bonnie; DiMatteo, Julie «Investigation of lifestyle choices of individuals following a vegan diet for health and ethical reasons». Appetite, 90, 2015, pàg. 31-36. DOI: 10.1016/j.appet.2015.02.026.
  17. «Según la consultora Lantern, España cuenta actualmente con 5,1 millones de veggies». Reason Why, 29-09-2021.
  18. «The Green Revolution 2019» (en castellà). Lantern. [Consulta: 26 març 2022].
  19. Reinhart, RJ «Snapshot: Few Americans Vegetarian or Vegan» (en anglès). Gallup, 01-08-2018.
  20. Carlin, Aine «Why don’t vegans eat honey? You asked Google – here’s the answer» (en anglès). The Guardian, 2016.
  21. Spencer, 1993, p. 317.
  22. Zamir, Tzachi «Veganism». Journal of Social Philosophy, 35, 2004, pàg. 367-379. DOI: 10.1111/j.1467-9833.2004.00238.x.
  23. «Neoloteca». Consell Supervisor del TERMCAT. [Consulta: 21 gener 2020].
  24. 24,0 24,1 «La dieta vegana bien planificada proporciona una nutrición adecuada, pero es dudoso que sea más beneficiosa» (en castellà). Nutrimedia, 2018. [Consulta: 19 gener 2020].
  25. 25,0 25,1 van Dooren, C.; Marinussen, Mari; Blonk, Hans; Aiking, Harry; Vellinga, Pier «Exploring dietary guidelines based on ecological and nutritional values: A comparison of six dietary patterns». Food Policy, 2014, pàg. 41 i 43.
  26. Parker, Haley W; Vadiveloo, Maya K «Diet quality of vegetarian diets compared with nonvegetarian diets: a systematic review». Nut Rev, 2019. DOI: 10.1093/nutrit/nuy067.
  27. «Postura de la Asociación Americana de Dietética y de la Asociación de Dietistas de Canada» (en castellà). Medicina naturista, 2005.
  28. Papel Arxivat 2008-07-06 a Wayback Machine. de posició de l'associació Americana de dietes
  29. 29,0 29,1 «Position paper on vegetarian diets from the working group of the Italian Society of Human Nutrition». Nutrition, Metabolism & Cardiovascular Diseases, 27, 12, 2017, pàg. 1037-1052. DOI: 10.1016/j.numecd.2017.10.020.
  30. 30,0 30,1 30,2 German Nutrition Society «Vegan Diet - Position of the German Nutrition Society (DGE)». Ernaehrungs Umschau international, 2016. DOI: 10.4455/eu.2016.021.
  31. «Vegan-vegetarian diets in pregnancy: danger or panacea? A systematic narrative review» (en anglès). BJOG, 2015. DOI: 10.1111/1471-0528.13280.
  32. 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 «Intake and adequacy of the vegan diet. A systematic review of the evidence» (en anglès). Clinical nutrition, 2021.
  33. German vegans are leaner but have low calcium and vitamin [B.sub.12] intakes from diet | Vegetarian Journal | Find Articles at BNET.com
  34. 34,0 34,1 34,2 Melina, Vesanto; Craig, Winston; Levin, Susan «Position of the Academy of Nutrition and Dietetics: Vegetarian Diets» (en anglès). Journal of the Academy of Nutrition and Dietetics, 01-12-2016. DOI: 10.1016/j.jand.2016.09.025.
  35. 35,0 35,1 Dinu; Abbate, Rosanna; Gensini, Gian Franco; Casini, Alessandro; Sofi, Francesco «Vegetarian, vegan diets and multiple health outcomes: A systematic review with meta-analysis of observational studies» (en anglès). Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 57, 17, novembre 2017, pàg. 3640-3649. DOI: 10.1080/10408398.2016.1138447.
  36. spencer, 1993, p. 317.
  37. Norris, Jack «Vitamin B12». Vegan health: Evidence-Based Nutrient Recommendations.
  38. «Vitamina B₁₂». Gran enciclopèdia catalana, 01-02-2010.
  39. «Piràmide alimentació vegana» (en català). UVE, 2018.
  40. 40,0 40,1 Martínez Argüelles, Lucía. Vegetarianos con ciencia (en castellà). Arcopress Ediciones, 2016. 
  41. MedlinePlus Enciclopedia Médica: Vitamina B₁₂
  42. Articles : What Every Vegan Should Know About B12
  43. Vitamina B₁₂ o Cobalamina
  44. Dietary Reference Intakes for Thiamin, Riboflavin, Niacin, Vitamin B6, Folate, Vitamin B12, Pantothenic Acid, Biotin, and Choline (en anglès). National Academy Press Washington, D.C., 2000. 
  45. Front Matter | Dietary Reference Intakes for Thiamin, Riboflavin, Niacin, Vitamin B6, Folate, Vitamin B12, Pantothenic Acid, Biotin, and Choline | The National Academies Press (en anglès). DOI 10.17226/6015. 
  46. 46,0 46,1 46,2 Allgeier, Courtney; Weiler, Mary; Lieblein-Boff, Jacqueline C.; Hertzler, Steve «Plant Proteins: Assessing Their Nutritional Quality and Effects on Health and Physical Function». Nutrients, 12, 12, 2020. DOI: 10.3390/nu12123704.
  47. Day, Li; Cakebread, Julie A.; M. Loveday, Simon «Food proteins from animals and plants: Differences in the nutritional and functional properties». Trends in Food Science & Technology, 119, 2022, pàg. M. Loveday. DOI: https://doi.org/10.1016/j.tifs.2021.12.020.
  48. «El Hierro De Los Vegetales Verdes Varia De Acuerdo Al Utensilio De La Coccion». Arxivat de l'original el 2008-10-14. [Consulta: 21 agost 2008].
  49. ¿Qué son los taninos? | CONSUMER EROSKI
  50. Gleerup A, Rossander Hulthen L, Gramatkovski E, et al. Iron absorption from the whole diet: comparison of the effect of two different distributions of daily calcium intake. Am J Clin Nutr 1995; 61: 97-104.
  51. Messina MJ, Messina VL. The Dietitian's Guide to Vegetarian Diets: Issues and Applications Gaithersburg, MD: Aspen Publishers; 1996.
  52. Dietary intake and nutritional status of young veg...[Am J Clin Nutr. 2002] - PubMed Result
  53. Dietary intake and iron status of Australian veget...[Am J Clin Nutr. 1999] - PubMed Result
  54. «ISSFAL - fatty acids, lipids and health studies - Adequate Intakes». Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 21 agost 2008].
  55. «FileDen – Free File Hosting & Online Storage» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-04-05. [Consulta: 28 desembre 2017].
  56. «Omega-Zen-3 at NuTru™». Arxivat de l'original el 2008-09-14. [Consulta: 21 agost 2008].
  57. Vegetarian / Vegan Omega-3 DHA from Algae, certified
  58. 58,0 58,1 Scarborough, Peter; Appleby, Paul N.; Mizdrak, Anja; Briggs, Adam D. M.; Travis, Ruth «Dietary greenhouse gas emissions of meat-eaters, fish-eaters, vegetarians and vegans in the UK». Climatic Change, 125, 2, 2014, pàg. 179-192. DOI: 10.1007/s10584-014-1169-1.
  59. 59,0 59,1 59,2 Nijdam, Durk; Westhoek, Henk; Rood, Trudy «The price of protein: Review of land use and carbon footprints from life cycle assessments of animal food products and their substitutes». Food Policy, 2012, pàg. 760-770. DOI: 10.1016/j.foodpol.2012.08.002.
  60. Vanham, D.; Hoekstra, A.Y.; Bidoglioa, G. «Potential water saving through changes in European diets» (en anglès). Environment International, 61, 16-09-2013, pàg. 45–56. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.envint.2013.09.011.
  61. 61,0 61,1 González, A.D.; Frostell, Bb.; Carlsson-Kanyama, A. «Protein efficiency per unit energy and per unit greenhouse gas emissions: Potential contribution of diet choices to climate change mitigation» (en anglès). Food Policy, 2011, pàg. 562-570. DOI: 10.1016/j.foodpol.2011.07.003.
  62. Hoekstra, Arjen; Chapagain, Ashok K. Globalization of Water Sharing the Planet’s Freshwater Resources. Blackwell Publishing Ltd, 2008. DOI 10.1002/9780470696224. 
  63. 63,0 63,1 63,2 Mekonnen, M. M.; Hoekstra, A. Y. «The green, blue and grey water footprint of farm animals and animal products». Value of Water Research Report Series. UNESCO-IHE, 2010.
  64. Poore, J.; Nemecek, T. «Reducing food's environmental impacts through producers and consumers». Science, 01-06-2018.
  65. Blas, Alejandro; Garrido, Alberto; A. Willaarts, Bárbara «[https://www.mdpi.com/2073-4441/8/10/448 Evaluating the Water Footprint of the Mediterranean and American Diets]». Water, 8, 2016. DOI: 10.3390/w8100448.
  66. UNEP. Working Group on the Environmental Impacts of Products and Materials to the International Panel for Sustainable Resource Management. Assessing the Environmental Impacts of Consumption and Production: Priority Products and Materials (en anglès), 2010.  Arxivat 2019-09-10 a Wayback Machine.
  67. Bywater, A. C.; Baldwin, R. L. «Alternative strategies in food animal production». Animals, Feed, Food and People: An Analysis of the Role of Animals in Food Production, 42, 1980, pàg. 1-30.
  68. Gold, Mark. Global benefits of eating less meat (en anglès). Compassion in World Farming Trust, 2004. ISBN 1 900156 29 6. 
  69. Davis, John. «Shelley - the first celebrity vegan» (en anglès). VegSource, 05-01-2011. Arxivat de l'original el 2017-12-31. [Consulta: 15 març 2020].
  70. «Twitter. És tot el que està passant.». [Consulta: 25 febrer 2020].
  71. Sumner, Walter. «Is Natalie Portman Vegan?» (en anglès). Showbiz Cheat Sheet, 10-06-2019. [Consulta: 20 març 2020].
  72. «World Exclusive: Jessie J opens up about her Vegan Lifestyle» (en anglès). Plant Based News, 08-07-2019. [Consulta: 14 març 2020].
  73. Furundarena, Arantza. «Clara Lago: «Ser vegana me da tranquilidad de conciencia»» (en castellà). Diario Sur, 16-12-2019.
  74. Aniorte, Carmen «Dani Rovira: «Me siento como un puma desde que soy vegano»». Diario ABC, 27-12-2018.
  75. «Enrique Bunbury - Explica porque se volvió Vegano» (en castellà). Los Ángeles, CA, 09-10-2017. [Consulta: 20 març 2020].
  76. «Pablo Puyol y otras 'celebs' que se han apuntado a la dieta vegana» (en castellà). Hola!, 04-03-2017. [Consulta: 20 març 2020].
  77. Martínez Canal, Marta. Guía para el vegano (Im)Perfecto (en castellà). Vergara, 2019, p. 336. 
  78. «No podía soportar la matanza de animales: Djokovic revela por qué es vegano» (en castellà). tennisworldes, 04-02-2020. [Consulta: 14 març 2020].
  79. «Was Carl Lewis vegan during his Prime Time?» (en anglès). Kinder World, 31-05-2015. [Consulta: 14 març 2020].
  80. «Nadie entiende que seas vegana si eres atleta de élite. Todos te lo cuestionan: desde los médicos hasta la familia» (en castellà). Soycomocomo, 02-02-2018. [Consulta: 14 març 2020].
  81. Criado, José. «Carl Lewis, Djokovic, Hamilton o Irving, otros deportistas veganos como Aarón Ñíguez» (en castellà). Eldesmarque, 09-03-2020. [Consulta: 14 març 2020].
  82. González, Paula. «Músculos veganos: humanos comeplantas que baten récords mundiales» (en castellà). Vice, 13-01-2016. [Consulta: 20 març 2020].
  83. Moreno, Jonathan. «La dieta de Héctor Bellerín para evitar lesiones» (en castellà). As, 30-03-2018. [Consulta: 18 març 2020].
  84. Elcacho, Joaquim. «Greta Thunberg: el compromís amb el clima és vegà». Bio Eco Actual, 09-11-2019.
  85. «El comprometido discurso de Joaquin Phoenix en los Oscar 2020» (en castellà). [Consulta: 25 febrer 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Stephens Griffn, Nathan. Leslie Irvine. Understanding Veganism: Biography and Identity (en anglès). Boulder: Palgrave Macmillan, 2017 (Palgrave Studies in Animals and Social Problems). DOI 10.1007/978-3-319-52102-2. ISBN 978-3-319-52101-5. 
  • Wright, Laura. The Vegan Studies Project: Food, Animals, and Gender in the Age of Terror (en anglès). Athens: University of Georgia Press, 2015. ISBN 978-0-8203-4855-1. 
  • Spencer, Colin. The Heretic’s feast. A history of vegetarianism (en anglès). Londres: Fourth Estate, 1993. OCLC 624398162. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Veganisme