Veganisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Icona del veganisme que s'empra per etiquetar productes en els quals no s'han utilitzat animals.

El veganisme és una ideologia, oposada a l'especisme, que es basa en el respecte pels animals, rebutja el consum i l'ús d'aquests i pretén excloure totes les formes d'explotació i maltractament dels animals tant en l'alimentació com en qualsevol altre propòsit.[1][2][3]

L'alimentació vegana consisteix a seguir una dieta vegetariana estricta o vegetalista, que exclou qualsevol producte o subproducte d'origen animal, inclosos els ous, la llet i la mel.[2][4] La dieta vegana és l'opció més sostenible pel medi ambient i s'equipara a la dieta mediterrània quant als beneficis per a la salut.[5][6]

Etimologia[modifica]

La paraula veganisme és un manlleu de l'anglès veganism que és la contracció de la paraula vegetarianisme (vegetarianism).[2][7] Donald Watson i Elsie Shrigley, fundadors de la Societat Vegana del Regne Unit, van encunyar aquesta paraula el 1944 a partir d'un suggeriment de George A. Henderson i Fay Ken després d'una reunió en què van parlar del vegetarianisme que no consumia làctics i del seu estil de vida.[8][9]

No va ser fins al 1949 que Leslie J Cross va proposar una definició de veganisme:[7]

« El veganisme és el principi d'emancipació dels animals envers l'explotació dels humans. »
— Leslie J Cross

El dia 1 de novembre de 1994 la Vegan Society va fer els 50 anys; d'aleshores ençà, l'1 de novembre se celebra el Dia Mundial/Internacional del Veganisme.

« "El veganisme és una filosofia de vida que exclou totes les formes d'explotació i crueltat envers el regne animal i inclou una reverència a la vida. En la pràctica s'aplica seguint una dieta vegetariana pura, que empeny a l'ús d'alternatives per a totes les matèries derivades parcialment o totalment d'animals." »
— Donald Watson, membre fundador de la Societat Vegana (Vegan Society).

Aquesta definició és similar a les utilitzades per altres societats veganes.[10][11][12]

« En aquest Memoràndum la paraula "veganisme" denota una filosofia i una forma de vida que té per objecte excloure - tan lluny com això sigui possible i pràctic - totes les formes d'explotació i crueltat envers els animals emprats per aliments, roba o qualsevol altre fi; i per extensió, promou el desenvolupament i la utilització d'alternatives que estiguin lliures de l'ús d'animals en benefici dels éssers humans, dels animals i del medi. »
— Definició del veganisme segons el Memorandum del 20 de novembre de 1979 de la Societat Vegana (Vegan Society)[13]

Demografia[modifica]

El percentatge de persones veganes està augmentant a nivell mundial. Als Estats Units representa l'1-2 % de la població (2012); al Regne Unit, un 2 % (2007); a Alemanya, aproximadament un 1 % (2014); i a Austràlia, un 1 % (2013).[14]

Ètica[modifica]

Activista en una parada informativa al carrer, amb la inscripció: "La carn és un assassinat. Fes-te veggie!".

Justícia animal[modifica]

El veganisme ètic considera que els humans i la resta d'animals són moralment equivalents i, per tant, descarta que els humans tinguin un valor moral superior. Com a conseqüència, creuen que l'ús d'animals per a fins humans no està moralment justificat, ja que segons aquesta perspectiva implica sempre explotació animal i violació dels seus drets, i considera que el veganisme és l'únic posicionament consistent amb el principi ètic d'igualtat entre animals humans i no humans.[15]

En relació amb l'alimentació, el veganisme ètic es desmarca del vegetarianisme, ja que considera que no hi ha una diferència coherent entre excloure el consum de carn i el consum de làctis i ous —ja que els animals, en la indústria làctica i la indústria dels ous, sovint viuen més temps, són tractats d’una manera pitjor i la seva vida acaba a l'escorxador de la mateixa manera que els animals de la indústria càrnia.[15] També argumenten que la indústria làctia manté moltes connexions amb la indústria càrnia, ja que una gran part de la producció de vedella prové d'aquesta indústria; i la producció de llet comporta també altres conductes immorals, com separar els vedells de les seves mares pocs dies després de néixer.[16]

El veganisme és considerat l'estil de vida que acompleix de manera íntegra la perspectiva abolicionista dels drets dels animals.[15] Alguns documentals que tracten de l'ètica del veganisme són Earthlings i Peaceable Kingdom (El Regne Tranquil).

Justícia climàtica[modifica]

Producció agrícola a Catalunya, principals productes (2018). Dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

El veganisme aspira també a la preservació del medi ambient, i a evitar les conseqüències humanes del canvi climàtic, com són l'augment de refugiats climàtics o la fam mundial.[17][18][19] El veganisme contribueix a la reducció de la petjada de carboni, ja que eliminar els productes d'origen animal pot generar entre un trenta i un noranta per cent menys de gasos amb efecte d'hivernacle en la dieta, tenint en compte a més a més que entre el vint i el cinquanta per cent de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle són causades per l'alimentació.[20][21][6] Una dieta vegana també redueix la superfície agrícola, ja que la font de proteïna vegetal requereix entre 4 i 200 vegades menys terreny que la proteïna animal, per la qual cosa es contribueix a reduir també la desforestació.[22][23] A Catalunya el 16 % de la superfície agrícola està destinada a la producció de farratges (aliment per a bestiar) i representa el 56 % de la producció dels principals productes agrícoles catalans.[24][25] Pel que fa al consum d'aigua, en una dieta vegana pot ser entre 1,5 i 6 vegades menor que en una d'omnívora.[26] Per tot l'anterior i amb la previsió de què la població mundial segueixi augmentant, el Programa Mediambiental de les Nacions Unides afirma el següent:[27]

« Una reducció substancial de l'impacte [mediambiental] només serà possible amb un canvi substancial en la dieta mundial, lluny dels productes animals. »
— Programa Mediambiental de les Nacions Unides (2010)

Religió[modifica]

El jainisme és una religió mil·lenària en la qual se segueix el principi Ahimsa, cosa que duu els seus membres a adoptar una dieta vegetariana estricta i a tractar tots els éssers amb empatia i amabilitat.

Salut[modifica]

La dieta vegana s'associa a índexs de massa corporal menors, major resistència a la insulina, a nivells més baixos de colesterol i de pressió arterial com també a menor risc de malalties cardiovasculars i diabetis.[14][28][29] La dieta vegana pot reduir el risc de diversos càncers, com el de còlon, estómac, pròstata i qualsevol càncer específic femení.[30][14]

Una varietat d'ingredients vegans

En el report "Postura oficial de l'Associació Americana de Dietètica sobre les dietes vegetarianes"[31] s'afirma públicament el següent:

« "La postura de l'Associació Americana de Dietètica i de l'Associació de Dietistes del Canadà és que les dietes vegetarianes adequadament planificades són saludables i nutricionalment adequades, i proporcionen beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de determinades malalties. Les dietes veganes i ovo-lacto-vegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incloent-hi la gestació i la lactància. Les dietes veganes i ovo-lacto-vegetarianes adequadament planificades satisfan les necessitats nutritives dels nadons, els nens i els adolescents i promouen un creixement normal." »
— A.D.A.

L'Associació Dietètica de Nova Zelanda ha adoptat i ha avalat l'article sobre la postura de les dietes vegetarianes publicat per l'Associació Dietètica Americana.[32]

Les dietes veganes ben planificades són més saludables que no pas les dietes ovo-lacto-vegetarianes[33] en l'aspecte que redueixen les possibilitats de risc de: càncer de còlon, atacs de cor, colesterol alt a la sang, pressió alta a la sang, càncer de pròstata, infarts, osteoporosi entre altres malalties.[33][34] Un estudi d'investigadors suecs suggereix que una dieta vegana lliure de gluten pot millorar la salut de pacients amb artritis reumatoide.[35][36] Una investigació feta per un equip del Centre de Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i per la Universitat de Califòrnia de San Francisco mostra que els nivells d'un marcador clau biològic per a tumors de pròstata van caure considerablement quan els pacients van adoptar una dieta vegana.[37] Altres estudis insinuen que una dieta vegana minimitza el risc de càncer de mama.[38][39] La dieta vegetariana estricta és recomanada per al tractament de la gota.

També s'ha de tenir present que, en adoptar el veganisme com a estil de vida, les possibles mancances de calci,[40] iode[40] i vitamina B12[40] augmenten en comparació amb els que segueixen una dieta vegetariana no pura.

Dieta[modifica]

L'alimentació vegana és una dieta vegetariana estricta o vegetalista que es basa principalment en el consum de fruita, hortalisses, llegums, fruita seca i llavors, i rebutja els làctics, la mel, els ous i qualsevol producte derivat d'origen animal.[2][4][41] Una dieta vegana ben planificada, que inclou una àmplia varietat d'aliments d'origen vegetal i una font fiable de vitamina B12, proporciona una ingesta adequada de nutrients.[41]

Nutrients[modifica]

Aportació proteica[modifica]

En contra de la percepció popular que vegans i vegetarians no ingereixen prou quantitat de proteïnes, la major part dels experts[31] consideren que l'aportació proteica d'aquestes dietes pot cobrir àmpliament les necessitats d'una persona, sempre que s'escullin bé les fonts.[31] Entre altres, la soja o soia i la quinua o quinoa constitueixen fonts de proteïnes de valor nutritiu molt alt. Per una altra part, la combinació d'aliments d'origen vegetal com llegums, fruits secs i cereals resulta en la formació d'aminoàcids fàcilment absorbibles pel cos humà, com els de la carn i els seus derivats. En els llegums i fruits secs, l'aminoàcid limitant és la metionina, i, en cereals, l'aminoàcid limitant és la lisina. No és necessari combinar tots els aminoàcids essencials en un mateix menjar o dia.

Ferro[modifica]

Els aliments d'origen vegetal contenen únicament ferro no hemo, que s'absorbeix amb menor facilitat que el ferro hemo. El ferro no hemo és més sensible que el ferro hemo tant als inhibidors com als estimuladors de l'absorció de ferro.

En menjar aliments que contenen vitamina C juntament amb aliments vegetals que continguin ferro no hemo, s'estimula considerablement l'absorció del ferro. També l'àcid màlic (present en carabasses, prunes i pomes) i l'àcid cítric (que apareix en els cítrics) n'estimulen l'absorció. Cuinar amb els vells estris de cuina fets de ferro pot augmentar la ingestió d'aquest mineral entre un 100 i un 400%.[42] Fumar disminueix notablement la quantitat de vitamina C circulant en l'organisme.

Els inhibidors de l'absorció del ferro són: el fitat (soja), el calci, els tanins en elevades quantitats (te, cafè, espinacs, panses negres, magrana, caquis, codony, poma[43] i algunes infusions d'herbes), el cacau (xocolata), algunes espècies i la fibra.

El te, el cafè i els suplements de calci s'haurien de prendre unes quantes hores abans d'un menjar ric en ferro.[44]

La incidència d'anèmia per deficiència de ferro entre els vegetarians és semblant a la dels no vegetarians.[45][46][47]

Vitamina B12[modifica]

Al principi del veganisme, es creia que la vitamina B12 era absent en la dieta vegana perquè es creia que només era present en aliments d'origen animal.[48] Als anys 50 i 60 hi va haver diversos escàndols relacionats amb la deficiència de vitamina B12.[48] Més endavant, es va descobrir que la vitamina B12 és produïda per microorganismes que viuen en simbiosi a les arrels de les plantes.[49] També els bacteris que hi ha al tracte intestinal dels animals (inclosos nosaltres) poden fabricar vitamina B12,[50][51] però en aquest cas els estudis sobre la seva absorció en la nostra espècie no són clars.[52] Les persones que s'han sotmès a una cirurgia en parts concretes del budell prim o de l'estómac també són propenses a presentar una deficiència si no prenen suplements d'aquesta vitamina.[53] Les persones que practiquin el veganisme durant uns quants anys seguits i no prenguin suplements o aliments enriquits hauran de vigilar el nivell de vitamina B12 en la sang.[54] Aquest és un nutrient bàsic que és molt difícil de trobar en els vegetals, ja que es troba gairebé exclusivament en aliments d'origen animal.

La vitamina B12 és imprescindible per al funcionament neuronal. La deficiència lleu d'aquesta vitamina pot provocar anèmia, entumiment o formigueig en braços i cames, debilitat i pèrdua de l'equilibri; en associació amb altres deficiències comunes hi ha risc augmentat d'aprimament ossi i fractures. Quan és severa, la deficiència de vitamina B12 pot causar danys nerviosos irreversibles.[cal citació]

Alguns vegans consideren que amb el control adequat no hauria d'haver-hi problema, ja que la vitamina B12 pot trobar-se en aliments d'origen vegetal com per exemple l'espirulina,[55][56] l'herba xinesa Dang Gui (Angelica sinensis) (usada des de fa segles per tractar l'anèmia), en el llevat de cervesa (conreada en mitjà ric en B12) i en l'Àloe vera barbadensis, així com cereals per a esmorzar enriquits amb aquesta vitamina. Pel que fa a l'espirulina, algunes fonts no la consideren una font ideal de B12[57] en trobar-se en una forma no absorbible.

Segons la Vegan Society,[58] per garantir la quantitat suficient de vitamina B12, els vegans han de complir un dels tres punts següents:

  • consumir aliments enriquits dues o tres vegades al dia per obtenir almenys 3 micrograms (mcg o ug) de B12 diaris
  • prendre un suplement de B12 diari que proporcioni almenys 10 micrograms
  • prendre un suplement de B12 setmanal que proporcioni almenys 2.000 micrograms

Les recomanacions específiques per a cada vitamina depenen de l'edat, del sexe i d'altres factors (com l'embaràs).[53] No és perjudicial excedir les quantitats recomanades o combinar més d'una opció. L'absorció de B12 varia des d'un 50%, si es consumeix 1 mcg o menys, fins al 0,5% per a dosis de 1.000 mcgs (1 mg) o superiors. Per tant, com menor sigui la freqüència de consum de B12, major ha de ser la quantitat total per proporcionar la quantitat absorbida que es desitja perquè la B-12 s'absorbeix millor en petites quantitats.[59] Si masteguem el comprimit, gràcies a la saliva, la seva absorció és més gran.[60]

Per la seva banda, l'Institut de Medicina dels Estats Units ha recomanat a tots els adults de més de 50 anys (siguin o no vegetarians) que ingereixin suplements de B12 o aliments enriquits amb aquesta vitamina per cobrir les seves necessitats.[61][62]

Àcid gras DHA[modifica]

El DHA és un dels àcids grassos omega-3. És possible metabolizar DHA mitjançant la conversió en l'organisme de l'ALA, un altre àcid gras omega-3. La quantitat diària recomanada de DHA és de 220 mg diaris.[63]

Com a solució per aconseguir els nivells recomanats de DHA en el marc d'una dieta vegana s'han assenyalat dues possibilitats:[64]

  • Prendre una quantitat suficient d'aliments que continguin ALA (com l'oli de lli), alhora que es maximitza la conversió d'ALA en DHA. Això s'aconsegueix amb una dieta nutricionalment adequada, baixos nivells d'àcids grassos trans i baixos nivells d'àcids grassos omega 6.
  • Consumir suplements de DHA fets amb algues. En el mercat hi ha les marques següents: O-Mega-Zen3[65] i Vegan Omega-3 DHA.[66] Aquests suplements són especialment recomanats per a embarassades, lactants, nadons, ancians i persones amb problemes neurològics i diabètics.

Calci

Més informació: carbonat de calci.

El calci és necessari per mantenir la salut òssia i per a diverses funcions metabòliques, incloent-hi la funció muscular, contracció vascular i vasodilatació, transmissió nerviosa, senyalització intracel·lular i secreció hormonal. El noranta-nou per cent del calci del cos s'emmagatzema als ossos i les dents.

Es recomana als vegans consumir tres porcions al dia d'un aliment d'alt-calci, com ara llet fortificada, tofu fortificat, ametlles o avellanes, i prendre un suplement segons sigui necessari. Les fonts vegetals inclouen el bròquil, el nabiu, la bleda xinesa i la col; la biodisponibilitat del calci en espinacs és deficient. Els vegans han d'assegurar-se que consumeixen suficient vitamina D, que es necessita per a l'absorció del calci.

Medi ambient[modifica]

Les dietes basades en vegetals s'associen a un baix impacte ecològic, atès que la producció d'aliments vegetals pot generar molts menys gasos amb efecte d'hivernacle i requereix molt menys terreny, energia i consum d'aigua que la producció d'animals i els seus productes derivats.[21][22][67][68][69][26][20] Eliminar els aliments d'origen animal pot reduir entre dues i tres cinquenes parts el consum d'aigua i pot generar entre un trenta i un noranta per cent menys de gasos amb efecte d'hivernacle que una dieta omnívora.[6][21][26][70] Tanmateix, el consum d'energia i la petjada de carboni augmenta considerablement en els casos dels vegetals fora de temporada, produïts en hivernacles amb calefacció, conservats en congeladors i transportats amb avió.[68][27]

Font de proteïna

La quantitat de proteïna subministrada per l'alimentació dels animals i la proteïna del producte final és ineficient, manté una relació d'entre un 30 i un 40 %, i en el cas de la vedella d'un 5-8 %.[71][72] La petjada de carboni pot arribar a ser 150 vegades menor en la proteïna vegetal que en la proteïna d'animals remugants (vedella i xai), 17 vegades menor que en la proteïna del formatge, 14 vegades menor que en la del porc, 10 vegades menor que en la de llet i els ous, i 8 vegades menor que en la de l'aviram.[22] També ocupa menys superfície terrestre (juntament amb el marisc), concretament, fins a 200 vegades menys que la proteïna d'animals remugants, 8 vegades menys que la del porc, 5 vegades menys que la dels ous i els làctics; i 4 vegades menys que la de l'aviram.[22] La petjada hídrica dels llegums pot arribar a ser 1,5 vegades menor que en la llet, els ous i el pollastre; i 6 vegades menor que en la vedella.[26] Així doncs, la proteïna d'origen vegetal, en comparació amb la d'origen animal, pot generar menys gasos amb efecte d'hivernacle, ocupar menys superfície terrestre i requerir menys quantitat d'aigua.[22][26]

Altres aspectes[modifica]

Productes animals[modifica]

Roba i calçat[modifica]

Les persones veganes renuncien a les pells i els teixits d'origen animal (com la llana, la seda o el cuir) per a la roba, calçat i qualsevol objecte.

Medicina i cosmètica[modifica]

Les persones veganes eviten els productes que s'elaboren emprant l'experimentació amb animals.

Altres[modifica]

Els vegans també rebutgen la taxidèrmia i l'ús de la cera d'abella.

Lleure[modifica]

El veganisme s'oposa als parcs zoològics i als espectacles en els quals s'utilitzen animals, com els toros, les baralles de galls, determinats circs, carreres de gossos, equitació, o espectacles d'habilitat amb ocells, dofins, etc.

Mà d'obra animal[modifica]

El veganisme s'oposa a utilitzar els animals per a l'ús de la seva força, com per exemple els anomenats animals de càrrega.

Celebritats veganes[modifica]

Es reconeix com a primera celebritat vegana l'escriptora anglesa Mary Shelley.[73] En el món de l'espectacle, algunes veganes conegudes són les actrius Ellen Page,[74] Natalie Portman,[75] Pamela Anderson, la dissenyadora de moda Stella McCartney, la tatuadora Kat Von D i les cantants Miley Cyrus i Jessie J.[76] A Espanya, l'actriu Clara Lago[77] i Dani Rovira,[78] el músic Enrique Bunbury[79] i l'actor i cantant Pablo Puyol.[80]

En el món de l'esport, són veganes les tenistes Venus Williams, Serena Williams i Novak Djokovic, el culturista Patrik Baboumian, l'atleta Carl Lewis, el pilot Lewis Hamilton i el jugador de l'NBA Kyrie Irving.[81][82][83] A Espanya, l'atleta Elena Congost,[84] els futbolistes Aarón Ñíguez,[85] Carlos Cuéllar[86] i Héctor Bellerín.[87]

També ho és l'activista ecologista Greta Thunberg.[88]

Durant l'entrega de premis de la gala dels Oscar en la indústria cinematogràfica l'any 2020, l'actor Joaquin Phoenix (guardonat en la categoria de millor actor principal pel seu paper protagonista al thriller psicològic Joker (2019)) va fer un discurs a favor de les idees del moviment antiespecista, destacant el seu compromís amb el veganisme.[89]

Referències[modifica]

  1. «Definition of veganism» (en anglès). The Vegans Society. [Consulta: 21 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Neoloteca» (en català). Consell Supervisor del TERMCAT. [Consulta: 21 gener 2020].
  3. Gibert, Martin; Desaulniers, Élise. «Carnism». A: Thompson P.B. i Kaplan D.M.. Encyclopedia of Food and Agricultural Ethics, 2014. DOI https://doi.org/10.1007/978-94-007-0929-4_83. 
  4. 4,0 4,1 V. Chandra-Hioe, Maria; Lee, Caitlin; Arcot «What is the cobalamin status among vegetarians and vegans in Australia?». Internacional journal of food sciences and nutrition, 06-02-2019, pàg. 4. DOI: 10.1080/09637486.2019.1580681.
  5. van Dooren, C.; Marinussen, Mari; Blonk, Hans; Aiking, Harry; Vellinga, Pier «Exploring dietary guidelines based on ecological and nutritional values: A comparison of six dietary patterns». Food Policy, 2014, pàg. 41 i 43.
  6. 6,0 6,1 6,2 Goldstein, Benjamin; Foss Hansen, Steffen; Birkved, Mickey; Laurent, Alexis «Ethical aspects of life cycle assessments of diets». Food Policy, 2016, pàg. 146.
  7. 7,0 7,1 «History» (en anglès). The Vegan Society. [Consulta: 21 gener 2020].
  8. «Vegan Society: History» (en anglès). Vegan Society. [Consulta: 17 març 2020].
  9. Moore, Heather «Veganism». Encyclopedia of Animal Rights and Animal Welfare. Marc Bekoff, 2010, pàg. 573-577.
  10. «What is Vegan?». American Vegan Society.(anglès)
  11. «Introduction to Veganism». The Vegan Society of New Zealand. [Consulta: 30 octubre 2006].(anglès)
  12. «About Vegana». The Danish Vegan Society. [Consulta: 30 octubre 2006].(anglès)
  13. «Memorandum of Association of the Vegan Society» (en anglès). About Us p. 1. Vegan Society, 20-11-1979.(anglès)
  14. 14,0 14,1 14,2 Radnitz, Cynthia; Beezhold, Bonnie; DiMatteo, Julie «Investigation of lifestyle choices of individuals following a vegan diet for health and ethical reasons». Appetite, 90, 2015, pàg. 31-36. DOI: https://doi.org/10.1016/j.appet.2015.02.026.
  15. 15,0 15,1 15,2 E. Charlton, Anna; L. Francione, Gary «Abolitionist approach to animal rights». Encyclopedia of Animal Rights and Animal Welfare. Marc Bekoff, 2010, pàg. 44 a 48.
  16. Spencer, 1993, p. 317.
  17. Janssen, Meike; Busch, Claudia; Rödiger, Manika; Hamm, Ullrich «Motives of consumers following a vegan diet and their attitudes towards animal agriculture». Appetite, 105, 2016, pàg. 643-651. DOI: https://doi.org/10.1016/j.appet.2016.06.039.
  18. «¿Cuánto le cuesta una hamburguesa al medio ambiente?» (en castellà). Noticias ONU, 08-11-2018. [Consulta: 16 febrer 2020].
  19. Safran, Jonathan «Jonathan Safran Foer: why we must cut out meat and dairy before dinner to save the planet». The Guardian, 28-09-2018.
  20. 20,0 20,1 Poore, J.; Nemecek, T. «Reducing food’s environmental impacts through producers and consumers». Science, 01-06-2018.
  21. 21,0 21,1 21,2 Scarborough, Peter; Appleby, Paul N.; Mizdrak, Anja; Briggs, Adam D. M.; Travis, Ruth «Dietary greenhouse gas emissions of meat-eaters, fish-eaters, vegetarians and vegans in the UK». Climatic Change, 125, 2, 2014, pàg. 179-192. DOI: 10.1007/s10584-014-1169-1.
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Nijdam, Durk; Westhoek, Henk; Rood, Trudy «The price of protein: Review of land use and carbon footprints from life cycle assessments of animal food products and their substitutes». Food Policy, 2012, pàg. 760-770. DOI: 10.1016/j.foodpol.2012.08.002.
  23. Rejón, Raúl. «La destrucción de los bosques avanza sin freno por la ganadería y la producción de soja y palma» (en castellà). eldiario.es, 17-10-2018. [Consulta: 16 febrer 2020].
  24. «Producció agrícola. 2018» (en català). Idescat, 2018. [Consulta: 15 febrer 2020].
  25. «Superfície agrícola. 2018» (en català). Idescat, 2018. [Consulta: 15 febrer 2020].
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 Mekonnen, M. M.; Hoekstra, A. Y. «The green, blue and grey water footprint of farm animals and animal products». Value of Water Research Report Series. UNESCO-IHE, 2010.
  27. 27,0 27,1 UNEP. Working Group on the Environmental Impacts of Products and Materials to the International Panel for Sustainable Resource Management. Assessing the Environmental Impacts of Consumption and Production: Priority Products and Materials (en anglès), 2010. 
  28. Barnard, Neal D.; Cohen, J.; Jenkins, D.J.A.; Turner-McGrievy, G.; Gloede «A low-fat vegan diet and a conventional diabetes diet in the treatment of type 2 diabetes: A randomized, controlled, 74-wk clinical trial». American Journal of Clinical Nutrition, 89, 5, 2009, pàg. 1588-1596.
  29. Moore, Heather «Veganism». Encyclopedia of Animal Rights and Animal Welfare. Marc Bekoff, 2010, pàg. 574-576.
  30. Dinu, Monica; Abbate, Rosanna; Gensini, G.F.; Vasini, A.; Sofi, F. «Vegetarian, vegan diets and multiple health outcomes: A systematic review with meta-analysis of observational studies». Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 57, 17, 22-11-2017, pàg. 3640-3649. DOI: 10.1080/10408398.2016.1138447.
  31. 31,0 31,1 31,2 Unión Vegetariana Española (UVE)
  32. Papel de posició de l'associació Americana de dietes
  33. 33,0 33,1 Cancer Project / Cancer Prevention and Survival: La Comida Vegetariana Poderosa para la Salud
  34. McCarty, M. F. «Does a vegan diet reduce risk for Parkinson's disease?». Medical Hypotheses, 57, 3, setembre 2001, pàg. 318–323. DOI: 10.1054/mehy.2000.1321. ISSN: 0306-9877. PMID: 11516224.
  35. La dieta vegana reduce riesgos en sujetos con AR - DiarioMedico.com
  36. Gluten-free vegan diet induces decreased LDL and o...[Arthritis Res Ther. 2008] - PubMed Result
  37. Vegan diet may reverse cancer - Times Online
  38. «Vegan diet and breast cancer risk | Vegetarian Journal | Find Articles». archive.is, 28-06-2012.
  39. «OpEdNews|Beating Breast Cancer With A Healthy Vegan Diet» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2017].
  40. 40,0 40,1 40,2 German vegans are leaner but have low calcium and vitamin [B.sub.12] intakes from diet | Vegetarian Journal | Find Articles at BNET.com
  41. 41,0 41,1 «La dieta vegana bien planificada proporciona una nutrición adecuada, pero es dudoso que sea más beneficiosa» (en castellà). Nutrimedia, 2018. [Consulta: 19 gener 2020].
  42. El Hierro De Los Vegetales Verdes Varia De Acuerdo Al Utensilio De La Coccion
  43. ¿Qué son los taninos? | CONSUMER EROSKI
  44. Gleerup A, Rossander Hulthen L, Gramatkovski E, et al. Iron absorption from the whole diet: comparison of the effect of two different distributions of daily calcium intake. Am J Clin Nutr 1995; 61: 97-104.
  45. Messina MJ, Messina VL. The Dietitian's Guide to Vegetarian Diets: Issues and Applications Gaithersburg, MD: Aspen Publishers; 1996.
  46. Dietary intake and nutritional status of young veg...[Am J Clin Nutr. 2002] - PubMed Result
  47. Dietary intake and iron status of Australian veget...[Am J Clin Nutr. 1999] - PubMed Result
  48. 48,0 48,1 spencer, 1993, p. 317.
  49. Resuelven el misterio de la vitamina B12
  50. Vitamina B12
  51. Vegans and the B12 Deficiency Myth
  52. Vida Alternativa
  53. 53,0 53,1 MedlinePlus Enciclopedia Médica: Vitamina B12
  54. ¿Estoy bien de B12? - HazteVegetariano - nutrición, recetas vegetarianas y veganas
  55. El Secreto de la Spirulina
  56. La Spirulina
  57. Is Vitamin B12 Available from Spirulina or Intestinal Synthesis?
  58. Lo que todo vegano debe saber acerca de la vitamina B12
  59. Articles : What Every Vegan Should Know About B12
  60. Vitamina B12 o Cobalamina
  61. Dietary Reference Intakes for Thiamin, Riboflavin, Niacin, Vitamin B6, Folate, Vitamin B12, Pantothenic Acid, Biotin, and Choline (en anglès). National Academy Press Washington, D.C., 2000. 
  62. Front Matter | Dietary Reference Intakes for Thiamin, Riboflavin, Niacin, Vitamin B6, Folate, Vitamin B12, Pantothenic Acid, Biotin, and Choline | The National Academies Press (en anglès). DOI 10.17226/6015. 
  63. ISSFAL - fatty acids, lipids and health studies - Adequate Intakes
  64. «FileDen – Free File Hosting & Online Storage» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2017].
  65. Omega-Zen-3 at NuTru™
  66. Vegetarian / Vegan Omega-3 DHA from Algae, certified
  67. Vanham, D.; Hoekstra, A.Y.; Bidoglioa, G. «Potential water saving through changes in European diets» (en anglès). Environment International, 61, 16-09-2013, pàg. 45–56. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.envint.2013.09.011.
  68. 68,0 68,1 González, A.D.; Frostell, Bb.; Carlsson-Kanyama, A. «Protein efficiency per unit energy and per unit greenhouse gas emissions: Potential contribution of diet choices to climate change mitigation» (en anglès). Food Policy, 2011, pàg. 562-570. DOI: 10.1016/j.foodpol.2011.07.003.
  69. Hoekstra, Arjen; Chapagain, Ashok K. Globalization of Water Sharing the Planet’s Freshwater Resources. Blackwell Publishing Ltd, 2008. DOI 10.1002/9780470696224. 
  70. Blas, Alejandro; Garrido, Alberto; A. Willaarts, Bárbara «[https://www.mdpi.com/2073-4441/8/10/448 Evaluating the Water Footprint of the Mediterranean and American Diets]». Water, 8, 2016. DOI: https://doi.org/10.3390/w8100448.
  71. Bywater, A. C.; Baldwin, R. L. «Alternative strategies in food animal production». Animals, Feed, Food and People: An Analysis of the Role of Animals in Food Production, 42, 1980, pàg. 1-30.
  72. Gold, Mark. Global benefits of eating less meat (en anglès). Compassion in World Farming Trust, 2004. ISBN 1 900156 29 6. 
  73. Davis, John. «Shelley - the first celebrity vegan» (en anglès). VegSource, 05-01-2011. [Consulta: 15 març 2020].
  74. «Twitter. És tot el que està passant.». [Consulta: 25 febrer 2020].
  75. Sumner, Walter. «Is Natalie Portman Vegan?» (en anglès). Showbiz Cheat Sheet, 10-06-2019. [Consulta: 20 març 2020].
  76. «World Exclusive: Jessie J opens up about her Vegan Lifestyle» (en anglès). Plant Based News, 08-07-2019. [Consulta: 14 març 2020].
  77. Furundarena, Arantza. «Clara Lago: «Ser vegana me da tranquilidad de conciencia»» (en castellà). Diario Sur, 16-12-2019.
  78. Aniorte, Carmen «Dani Rovira: «Me siento como un puma desde que soy vegano»». Diario ABC, 27-12-2018.
  79. «Enrique Bunbury - Explica porque se volvió Vegano» (en castellà). Los Ángeles, CA, 09-10-2017. [Consulta: 20 març 2020].
  80. «Pablo Puyol y otras 'celebs' que se han apuntado a la dieta vegana» (en castellà). Hola!, 04-03-2017. [Consulta: 20 març 2020].
  81. Martínez Canal, Marta. Guía para el vegano (Im)Perfecto (en castellà). Vergara, 2019, p. 336. 
  82. «No podía soportar la matanza de animales: Djokovic revela por qué es vegano» (en castellà). tennisworldes, 04-02-2020. [Consulta: 14 març 2020].
  83. «Was Carl Lewis vegan during his Prime Time?» (en anglès). Kinder World, 31-05-2015. [Consulta: 14 març 2020].
  84. «Nadie entiende que seas vegana si eres atleta de élite. Todos te lo cuestionan: desde los médicos hasta la familia» (en castellà). Soycomocomo, 02-02-2018. [Consulta: 14 març 2020].
  85. Criado, José. «Carl Lewis, Djokovic, Hamilton o Irving, otros deportistas veganos como Aarón Ñíguez» (en castellà). Eldesmarque, 09-03-2020. [Consulta: 14 març 2020].
  86. González, Paula. «Músculos veganos: humanos comeplantas que baten récords mundiales» (en castellà). Vice, 13-01-2016. [Consulta: 20 març 2020].
  87. Moreno, Jonathan. «La dieta de Héctor Bellerín para evitar lesiones» (en castellà). As, 30-03-2018. [Consulta: 18 març 2020].
  88. Elcacho, Joaquim. «Greta Thunberg: el compromís amb el clima és vegà». Bio Eco Actual, 09-11-2019.
  89. «El comprometido discurso de Joaquin Phoenix en los Oscar 2020» (en castellà). [Consulta: 25 febrer 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Stephens Griffn, Nathan. Leslie Irvine. Understanding Veganism: Biography and Identity (en anglès). Boulder: Palgrave Macmillan, 2017 (Palgrave Studies in Animals and Social Problems). DOI 10.1007/978-3-319-52102-2. ISBN 978-3-319-52101-5. 
  • Wright, Laura. The Vegan Studies Project: Food, Animals, and Gender in the Age of Terror (en anglès). Athens: University of Georgia Press, 2015. ISBN 978-0-8203-4855-1. 
  • Spencer, Colin. The Heretic’s feast. A history of vegetarianism (en anglès). Londres: Fourth Estate, 1993. OCLC 624398162. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Veganisme