Crudiveganisme

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El crudiveganisme és una dieta basada en aliments crus d'origen vegetal. Exclou tots els productes d'origen animal, i tots els aliments que per consumir-se necessitin ser sotmesos a cocció. Formen part d'ella verdures i fruites, fruita seca, cereals, i llegums germinats, altres llavors, olis vegetals, algues marines, bolets i les seves combinacions i preparats. Existeixen modalitats encara més restrictives d'aquesta dieta, com per exemple, l'alimentació a força de fruites, anomenada frutarianisme o frugivorisme.

Origen del terme[modifica]

L'expressió «crudiveganisme» deriva de la unió de dues paraules: «crudivorisme» i «veganisme». Expressions sinònimes són «veganisme crudívor» o «crudivorisme vegà».

Definició[modifica]

El crudiveganisme es refereixi a la alimentación basada en aliments d'origen vegetal que no han estat cuits, definin la cocció com un procés d'escalfament que supera els 46.7 °C (116 °F) de temperatura.  Temperatures superiors desnaturalitzen les proteïnes, desactiven els enzims, destrueixen algunes vitamines i modifiquen altres nutrients. Els cereals i les llegums es consumeixen després de remullar-los o germinar-los, ja que aquest procés els estova i activa els seus enzims. És necessari tenir en compte que algunes llavors, per exemple la soja, les guixeres o el garrofer bord són tòxics si no es cuinen. Uns altres, com les ametlles dolces, poden sintetitzar substàncies tòxiques si germinen en presència de llum. També hi ha fongs.

El crudiveganisme pur promou:

Motivacions[modifica]

Encara que hi ha indicis que en el passat, alguns grups van poder ser crudívors, com per exemple, els esenis, el crudivorisme ha estat difós a partir de finals del segle XIX, amb l'auge del higienisme.[1]

Raons de salut[modifica]

Aquesta dieta, segons els seus promotors, seria la millor per promoure i recuperar la salut,[2][3][4]

Segons la doctrina crudivegana, els comestibles que no són atractius al gust humà en el seu estat natural, com, per exemple, els cereals sense germinar i crus, no serien adequats per a l'òptim benestar de salut, ni tan sols consumits crus, en raó del disseny natural de l'ésser humà. La calor de la cocció, fins i tot en els aliments considerats com a «naturals» de l'ésser humà, com per exemple les fruites dolces i les fulles verdes tendres, destruiria els nutrients. Això ha estat desmentit per diversos estudis que asseguren que les verdures de fulles verdes posseeixen oxalats que inhibeixen l'absorció de nutrients com el ferro per la qual cosa es fa necessari remullar-los i coure'ls per a una correcta absorció[5][6]

Els partidaris dels aliments crus han d'assegurar-se d'obtenir i suplementar la vitamina B12, i no dependre de les fonts naturals com les algues o els aliments fermentats, ja que aquests no constitueixen una font efectiva d'aquesta vitamina.

Raons morals[modifica]

Els termes vegà i vegana es refereixen a l'estil de vida humà que respecta, com a mínim, la vida, la llibertat, la integritat psicofísica, i el gaudi natural de tots els animals, i els humans, abstenint-se de lesionar aquests drets, i en particular, ometre el consum de comestibles d'origen animal (amb excepció, òbviament, de la lactància) i l'ús de productes o serveis derivats de l'explotació animal, amb motiu d'entendre que una altra conducta és injusta i que ha d'abolir-se. La doctrina promotora de l'estil de vida vegà, i el moviment vegà, són coneguts com "veganisme". De les respectives definicions de les paraules "vegà" i "crudivegà" es deriva que no necessàriament el crudiveganisme és una espècie de veganisme, atès que el veganisme és una doctrina de respecte als animals i als humans, que inclou i excedeix l'específicament dietètic. Respecte de les raons morals, el crudiveganisme, normalment comparteix els fonaments ètics del veganisme.[7] No cal confondre crudiveganisme amb crudivorisme, doncs el primer es refereix a una doctrina que inclou l'alimentació crua i el respecte per tot el viu, mentre que el crudívor es centra en el consum d'aliments crus sense més, això inclou per exemple la carn, i s'aparta per tant, de les raons morals del menjar vegà.

Gandhi era un promotor del crudiveganisme:

« Del examen del cuerpo humano se deduce que el hombre está condicionado por la Naturaleza para alimentarse solo de vegetales. Existe la mayor afinidad entre los órganos del cuerpo humano y los de los animales que se alimentan de frutos. El mono, por ejemplo, es muy similar al hombre en cuanto a forma y estructura, y es un animal que se alimenta de frutos. [...] Yo siempre he propiciado la dieta puramente vegetariana, pero la experiencia me ha enseñado que, a fin de mantenerme en perfecta forma, esa dieta debe incluir leche y ciertos productos lácteos, como la cuajada, la mantequilla y el ghi. Esto significa un desvío de mi idea original. […] Pero estoy convencido de que en el vasto reino vegetal debe de haber alguna planta que, a la vez que suplante las sustancias necesarias que extraemos de la leche y de la carne, no tenga los inconvenientes de estas, ni éticos ni de ninguna otra clase. [...] La dieta vegetariana no tiene precio para mí. Siento que el progreso espiritual demanda en algún momento que dejemos de matar a nuestros prójimos para satisfacer nuestros deseos corporales. [...] Por tanto, la única base para tener una población vegetariana y proclamar el principio vegetariano es, y debe ser, la moral. [...] El valor ético de los alimentos crudos no tiene parangón. Desde el punto de vista económico, estos alimentos tienen posibilidades que no ofrece ningún alimento cocido. En consecuencia, procuro obtener la generosa ayuda de todos los médicos y los legos interesados en reformar dietas. »
— Mahatma Gandhi[8]

Raons ecològiques[modifica]

Una de les justificacions ambientals principals és que aquest règim no consumeix energia, ni per la cocció, ni per al transport, i redueix també la necessitat de material per empaquetar.

Menjar vegetals crus implica que no és necessari conrear pinsos i farratges per alimentar el bestiar, per la qual cosa la superfície dedicada per a ells podria dedicar-se a altres usos o fins i tot deixar-se sense explotar.

Crítiques[modifica]

Les crítiques al crudivorisme provenen punt de fonts acadèmiques com de col·lectius vegetarians, per exemple, els que sostenen els llocs d'internet Beyond Vegetarianism i Let Them Eat Meat.[9][10] La crítica fonamental es refereix als dubtes que un règim crudívor sigui suficientment nutritiu a llarg termini.

Algunes persones que en el seu moment van abraçar el crudivorisme van renegar més tard d'ell, com Susan Schenck, qui va publicar un llibre promovent la dieta crudivegana, The live food factor, i un temps després va publicar un altre llibre totalment oposat, Beyond broccoli: creating a biologically balanced diet when a vegetarian diet doesn't work.

Lierre Keith, després d'un parell de dècades de veganisme, va escriure un llibre declarant que el veganisme no li havia funcionat, anomenat The vegetarian myth: food, justice, and sustainability.

Richard Wrangham, antropòleg britànic que va ser alumne de Jane Goodall i professor de la Universitat Harvard, diu:[11]

« Yo pensaba que los orígenes del hombre se explicaban porque empezó a comer carne. […] Sin embargo, tras un replanteamiento de ese principio convencionalmente aceptado, lo que creo ahora es que cocinar fue el avance fundamental que convirtió al mono en hombre. La preparación de los alimentos es el rasgo característico y distintivo de la dieta alimenticia del hombre. Al cocinarlos, no solo se consigue que los alimentos dejen de ser peligrosos y resulten más fáciles de comer sino que también nos garantizamos grandes cantidades de energía en comparación con un régimen de alimentos crudos, lo que hace innecesaria la ingestión de grandes volúmenes de comida. »
— Richard Wrangham[12]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gandhi’s Health Guide (‘guía de Gandhi para la salud’). California: The Crossing Press.
    Gandhi; sus propuestas sobre la medicina, la salud y la sexualidad. Barcelona: Amat, 2005; págs. 141-148, 161, 181 y 232.
  2. Cousens, Gabriel MD: There is a cure for diabetes: the tree of life 21-day+ program. Berkeley (California): North Atlantic Books, 2008.
  3. Diamond, Harvey; y Diamond, Marilyn: La antidieta. Edición original: Fit for life. 1985. Traducido al castellano por Marta I. Guastavino. Buenos Aires: Urano, 1992.
  4. En una entrevista a Annette Larkins ―donde se la llama «la mujer sin edad»― ella afirma que tiene setenta años de edad, que lleva 27 años como crudivegana, que su dieta consiste en «frutas, nueces, verduras y semillas», consume incluso brotes y jugos de frutas y verduras, jamás se practicó una cirugía estética y sus genes no son buenos: su madre murió a los 47 años víctima de cáncer de mama, su abuela murió de cáncer de mama, su abuelo tuvo diabetes. «Ageless woman Annette Larkins interview», video en el sitio web YouTube.
  5. Impact of thermal processing on legume allergens: [1].
  6. Oxalate content of foods and its effect on humans: [2]
  7. Aboglio, Ana María (2009): Veganismo; práctica de justicia e igualdad. Buenos Aires: De los Cuatro Vientos, 2009; página 225: «Comida vegana cruda (vegan raw food)».
  8. Gandhi’s Health Guide (‘guía de Gandhi para la salud’). California: The Crossing Press.
    Gandhi; sus propuestas sobre la medicina, la salud y la sexualidad. Barcelona: Amat, 2005; págs. 141-148, 161, 181 y 232.
  9. “Beyond Vegetarianism”
  10. “Let them eat meat”
  11. Richard Wrangham (1999): «Light my fire: cooking as key to modern human evolution», artículo en la revista Science Daily del 10 de agosto de 1999.
  12. Richard Wrangham: «Las grandes rectificaciones de los científicos más prestigiosos», artículo en el diario El Mundo (Madrid) del 6 de enero de 2008.

Bibliografia[modifica]