Lovis Corinth

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLovis Corinth
Lovis Corinth Selbstporträt ohne Kragen.jpg
Biografia
Naixement (de) Franz Heinrich Louis Corinth
21 juliol 1858
Gvardeysk Tradueix
Mort 17 juliol 1925 (66 anys)
Zandvoort
Causa de mort Pneumònia
Lloc d'enterrament Südwestkirchhof Stahnsdorf Tradueix
Formació Acadèmia de Belles Arts de Munic
Académie Julian
Activitat
Ocupació Pintor, escultor, professor d'universitat, artista gràfic, dibuixant i litògraf
Ocupador Universitat de les Arts de Berlín
Gènere artístic Retrat
Moviment Expressionisme
Professors Franz Defregger i Ludwig von Löfftz
Alumnes David Friedmann, Sigfride Bille, Franz Mohr i Mina Arndt
Participà en
28 juny 1964documenta 3
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Charlotte Berend-Corinth (1903–)
Modifica les dades a Wikidata
Autorretrat amb esquelet, 1896.
Corinth amb la seva família, 1909.

Lovis Corinth (Gvardeisk, Kaliningrad, 21 de juliol de 1858 - Zandvoort, Holanda Septentrional, 17 de juliol de 1925) va ser un pintor, gravador i escultor alemany que va realitzar una síntesi de l'impressionisme i expressionisme.

Biografia[modifica]

Corinth va estudiar a París i a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic, i va ser un dels representants del moviment artístic Sezession. El seu estil, al principi impressionista, va evolucionar més tard cap a un expressionisme dramàtic i visionari. Guarda certes connexions amb Max Liebermann, si bé aquest últim és més relaxat i ornamental.

Entre les seves obres, destaquen: Ecce Homo (Pinacoteca de Basilea), l'Autorretrat amb esquelet (1896; Galeria Estatal de la Casa Lenbach) i La família del déu Mart (1910; Kunsthistorisches Museum de Viena), retrat del compositor Conrad Ansorge.[1] Va deixar a més una àmplia producció gràfica.

El seu únic exemple en museus d'Espanya és la pintura La model del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lovis Corinth Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. I, pàg. 630 (ISBN 84-239-4571-5)