Batalla de Nazar i Asarta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Nazar i Asarta
Primera Guerra Carlina
Batalla de Nazar i Asarta situat respecte Euskal Herria
Estella
Pamplona
Vitòria
Logronyo
Nazar i Asarta
White pog.svg Posicions carlines
Blue pog.svg Posicions liberals
Battle icon active (rifles).svg Batalla de Nazar i Asarta
Data 29 de desembre de 1833
Coordenades 42° 38′ 35″ N, 2° 15′ 56″ O / 42.64305556°N,2.26555556°O / 42.64305556; -2.26555556
Escenari Nazar i Asarta
Estat Espanya
Resultat Victòria liberal
Front Front del nord
Bàndols
Carlins Carlins Badera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins
Comandants en cap
Carlins Zumalacárregui Badera de guerra espanyola (1785-1931) Manuel Lorenzo
Badera de guerra espanyola (1785-1931) Marcelino de Oraá
Forces
3.000 infanteria
200 genets
3.000 infanteria
1 esquadró de cavalleria
2 peces d'artilleria
Baixes
50 morts 300 morts
Modifica les dades a Wikidata


Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

La batalla de Nazar i Asarta fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va reclamar el seu dret al tron.

A la pràctica la rebel·lió, que no van tenir el suport de l'exèrcit va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal, en general amb poc èxit, excepte al País Basc, Navarra i Logronyo, però sense arribar a controlar més que per poc temps les ciutats d'aquests territoris,[1] i la guerra començà el 6 d'octubre quan el general Santos Ladron de Cegama va prendre Logronyo, passant a Navarra per unir-se amb els revoltats,[2] sent capturat a la batalla de Los Arcos[3] i afusellat als pocs dies, sent substituït al comandament per Francisco Iturralde,[4] però la presència carlina quedà afeblida amb la campanya del liberal Pedro Sarsfield[5] i la derrota de la columna carlina que intentava prendre Santander a la batalla de Vargas.[6]

A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però fou capturat i executat pels liberals després de la batalla de Calanda.[7]

Tomás de Zumalacárregui va assumir el lideratge de la direcció dels contingents navarresos el 15 de novembre, i de les tres províncies basques tres setmanes després, reactivant la rebel·lió al nord, organitzant l'exèrcit carlí, unint els batallons d'Àlaba i Navarra i malgrat la manca de munició, els va fer entrar en combat.[8]

Zumalacárregui, amb 3.000 homes en 7 batallons, es va dirigir a Asarta, a la vall de la Berrueza, on va esperar l'arribada de les tropes de Manuel Lorenzo, a qui s'havia unit el 26 de desembre la columna de Marcelino de Oraá provinent d'Aragó.[9]

La batalla[modifica]

Marcelino de Oraá va atacar el 29 de desembre en dues columnes sobre Nazar, provocant la retirada de la cavalleria carlina, uns 200 homes, i de la infanteria després de tres càrregues a la baioneta, mentre Manuel Lorenzo atacava Asarta, on era Tomás de Zumalacárregui, que va aguantar l'atac,[10] però quan van quedar-se sense munició va ordenar la retirada.[8]

Conseqüències[modifica]

Els carlins es van retirar a Campezo i els liberals a Pamplona.[8] Tomás de Zumalacárregui, després de les victòries d'Abartzuza i Alsasua va canviar la tàctica de guerrilla dispersa, pel control efectiu del medi rural i de les comunicacions, especialment dels passos del Pirineu navarrès.

Referències[modifica]

  1. anònim, 1846, p. 274.
  2. anònim, 1846, p. 276.
  3. anònim, 1846, p. 277-279.
  4. anònim, 1846, p. 279.
  5. anònim, 1846, p. 280.
  6. Diario de las sesiones de Cortes (en castellà). Cortes de España, 1836, p. 12. 
  7. Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
  8. 8,0 8,1 8,2 «Nazar eta Asarta (1833-XII-29)» (en basc). Museo Zumalakarregi Museoa. [Consulta: 19 setembre 2015].
  9. anònim, 1846, p. 303.
  10. anònim, 1846, p. 303-304.

Bibliografia[modifica]

Coord.: 42° 38′ 35″ N, 2° 15′ 56″ O / 42.64305556°N,2.26555556°O / 42.64305556; -2.26555556