Batalla de Viana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de Viana
— Front del nord —
Primera Guerra Carlina
Escuadrones de Lanceros carlistas atacan a los Cazadores de la Guardia liberal en Viana.jpg
Esquadrons de llancers carlins ataquen als caçadors de la Guàrdia liberal a Viana. "Historia militar y política de Zumalacárregui, y de los sucesos de la guerra de las provincias del Norte, enlazados á su época y á su nombre" (José Vallejo, 1844)
Dates 4 de novembre de 1834
Escenari Viana
Resultat Victòria carlina
Batalla de Viana situat respecte Euskal Herria
Estella
Pamplona
Vitòria
Logronyo
Bilbao
Viana
White pog.svg Posicions carlines
Blue pog.svg Posicions liberals
Battle icon active (rifles).svg Batalla de Viana

Bàndols
Carlins Carlins Badera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins
Comandants en cap
Carlins Zumalacárregui Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Baró de Carondelet
Forces
600 infanteria
300 genets
240 cavalleria
Baixes
50 presoners


Mapa de tots els punts
OSM, Google, Bing
Descarrega format KML

La batalla de Viana fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

El final de la guerra amb Portugal amb la capitulació d'Évora Monte de 27 de maig de 1834, va permetre el reforçament de les tropes liberals, que es van concentrar a expulsar a Zumalacárregui del seu refugi de Améscoas. El 9 de juliol dom Carles va entrar a Navarra per Zugarramurdi, confirmant a Zumalacárregui com a comandant general,[1] i el general José Ramón Rodil el va intentar capturar, dividint les seves forces en diferents grups, comandats per Baldomero Espartero, Manuel Lorenzo, Marcelino de Oraá i Luis Ángel de Carondelet. Rodil es va decidir a atacar la vall de Baztan, però la junta carlina el va abandonar, i Zumalacárregui va atacar l'expedició a Viana.[2]

La batalla[modifica]

El 4 de novembre de 1834 Zumalacárregui va sorprendre a Viana les tropes de Luis Ángel de Carondelet y Castaños, baró de Carondelet, que es van retirar en desordre a Logronyo, tret de dues companyies que es van atrinxerar a l'ajuntament, mentre els llancers de Navarra es van enfrontar al camí Mendavia a la cavalleria de la Guàrdia Reial que també es van retirar.[3]

Conseqüències[modifica]

La derrota liberal del port d'Artaza el 22 d'abril de 1835 va permetre que el líder carlí assegurés la meitat occidental de Navarra, a més d'obrir les connexions amb les valls centrals de Guipúscoa als carlins amb Bergara i Oinati com a punts forts. Les derrotes isabel·lines van deixar tot el nord en mans carlistes i el general Valdés va crear una línia de contenció a l'Ebre, mantenint algunes poblacions de la costa. Zumalacárregui, que havia combinat la guerra amb la guerra de guerrilla, va decidir marxar sobre Madrid amb 30.000 soldats conquerint prèviament Àlaba, però el quarter general el va obligar a assetjar Bilbao. Zumalacárregui va ser ferit al setge i va morir nou dies després. Finalment els generals cristins Latre i Espartero van aixecar el setge l'1 de juliol.

Referències[modifica]

  1. «Primera Guerra Carlina» (en castellà). Gran Enciclopedia Navarra. [Consulta: 20 setembre 2015].
  2. Martinez Lopez, Pedro. Ensayo historico sobre las provincias Vascongadas y sobre la guerra que sostienen (en castellà). Dulac, 1836, p. 127. 
  3. Martinez Lopez, Pedro. Ensayo historico sobre las provincias Vascongadas y sobre la guerra que sostienen (en castellà). Dulac, 1836, p. 128. 

Coord.: 42° 30′ 36″ N, 2° 22′ 05″ O / 42.51°N,2.36805556°O / 42.51; -2.36805556