Batalla de Soneixa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Soneixa
Primera guerra carlina
Batalla de Soneixa (País Valencià)
Batalla de Soneixa
Batalla de Soneixa
Batalla de Soneixa (País Valencià)
Coord.: 39° 49′ 2″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.81722°N,0.42861°O / 39.81722; -0.42861
Data 17 de juliol de 1836
Coordenades 39° 49′ 02″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.8172222222°N,0.428611111111°O / 39.8172222222; -0.428611111111
Escenari Soneixa
Resultat Victòria liberal
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) José Grases y Seguí Bandera de la Creu de Borgonya Josep Miralles Marín
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla de Soneixa fou un dels combats de la Primera Guerra carlina.

Antecedents[modifica]

En previsió de la campanya d'hivern, Cabrera va ordenar a Josep Miralles Marín el Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. El Serrador,[1] amb 2.400 infants i 200 cavalls, va baixar del Maestrat, saquejant els pobles d'Alfara, Algar i Sot, arribant a Soneixa, on van entrar el 17 de juliol, d'on tots els homes aptes havien fugit, i els liberals s'havien refugiat a Segorb. Els carlins van saquejar i van calar foc a la població, i executaren algunes persones.[2]

La batalla[modifica]

El 17 de juliol,[3] mentre Josep Miralles Marín el Serrador es dirigia a Benassal,[4] el vicari de Torcas, José Soriano i altres soldats van guiar el general José Grases y Seguí, fins que van obrir foc sobre els carlins, que van fugir[2] perseguits pels liberals, que els van causar tres-centes baixes.[5]

Voluntaris liberals de les viles properes es van posar a les ordres de Grases, van fer un reconeixement del terreny i van matar una trentena de carlins més.[5]

Conseqüències[modifica]

La derrota de Soneixa i les pèrdues sofertes van impedir que Ramon Cabrera, amb les seves forces reunides amb les de Joaquín Quilez, pogués atacar l'Horta de València;[5] va ordenar Quilez atraure els liberals mentre ell i el Serrador atacaven la plana de Castelló. Quilez, que va sortir de la seva base de Xelva, fou perseguit per la columna de Narváez des de Terol, i Cabrera per les de José Grases i Breton.[6] Es van unir a l'expedició de Miguel Gómez Damas, que intentà infructuosament prendre Madrid.[7]

Després de la crema de Soneixa, la població va marxar a València i Segorb, tot i que el general Narváez, amb una columna de 3.500 soldats va reeixir allunyar els grans nuclis carlins,[2] i després d'una nova incursió carlina a la darreria de 1838, es va construir una muralla entre 1839 i 1840, que conserva encara part de les seues espitlleres defensives.[8]

Referències[modifica]

  1. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 176-180. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Muralla Carlista de Soneja» (en castellà). Bienes Inmuebles de la C.V. Generalitat Valenciana, 2009. [Consulta: 20 agost 2015].
  3. «Extracto de periódicos nacionales» (en castellà). El Español, 23-07-1836, pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2015].
  4. Miralles de Imperial, Adolfo. Crónica de la provincia de Castellón de la Plana (en castellà). Maxtor, 2010 (1868), p. 73. ISBN 8497618068. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Calbo y Rochina de Castro, 1845, p. 203.
  6. Calbo y Rochina de Castro, 1845, p. 204.
  7. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  8. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 183. 

Bibliografia[modifica]