Batalla de Villarrobledo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Villarrobledo
Expedició Gómez
Primera Guerra Carlina
Data 20 de setembre de 1836
Localitat Villarrobledo
Resultat Victòria liberal
Batalla de Villarrobledo (Espanya)
Batalla de Villarrobledo
Batalla de Villarrobledo
Batalla de Villarrobledo
Coord.: 39° 16′ 0″ N, 2° 36′ 0″ O / 39.26667°N,2.60000°O / 39.26667; -2.60000
Bàndols
Bandera de la Creu de Borgonya Carlins Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Liberals
Comandants en cap
Bandera de la Creu de Borgonya Miguel Gómez Damas
Bandera de la Creu de Borgonya Ramon Cabrera
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Isidro de Alaix
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Diego de León


Gravat del general Miguel Gómez Damas, un dels principals protagonistes de la Batalla de Villarrobledo

La Batalla de Villarrobledo és una batalla de la Primera Guerra Carlina lliurada a Villarrobledo (Albacete) el 20 de setembre de 1836.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Expedició Gómez

El general carlí Miguel Gómez Damas, que havia pres Oviedo, sortí, amb vuit batallons d'infanteria i quatre peces d'artilleria, però pràcticament sense cavalleria[1] en expedició per prendre Madrid, i es dirigí a l'encontre de Ramon Cabrera per unir les seves forces, que incloïen a Josep Miralles Marín el Serrador i Joaquín Quilez en l'intent, disposant d'un total d'onze batallons d'infanteria.[2] Arribà el 16 de setembre de 1836 i el 19 a Villarrobledo, molt proper de la carretera de la Cort. Isidro Alaix, que coneixia tots els moviments del general carlí, malgrat disposa de forces inferiors a les de l'enemic, sortí al seu encontre, amagant-se en un espès olivarer immediat a la població, i aconseguí sorprendre la host del general Gómez a l'aurora del dia 20.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Els carlins començaren a defensar-se en els punts avançats de la població, d'on eren desallotjats pels cristins. Miguel Gómez Damas pogué, per fi, reunir el gruix de les seves tropes als afores de la població, on formaren. Isidro Alaix, envalentit, al front de 4 batallons i els 200 hússars, comandats per Diego de León y Navarrete, trencaren el foc, però una càrrega impetuosa, de la cavalleria carlina empentà als hússars, que, atraient al seu segon amagatall dos esquadrons enemics, es llançaren tant oportuna i decididament mentre León els empenyia sobre la seva infanteria, i arribà a arrabassar el mateix pel seu cantó dret la línia enemiga, situant-se a rereguarda de les primeres masses per on aquella es prolongava.

En aquestes, les dues columnes d'infanteria, portades per Alaix lateralment al pas de càrrega, es col·locaven ensems sobre el flanc mencionat dels carlins, resultant que les seves masses es veieren paredades pel front i rereguarda. Estava decidida la batalla; no restava altra recurs que la dispersió, i es pronuncià per l'ala esquerra, sent enrotllats i tallats pel brau León dos batallons, que els mateixos genets carlins desordenaren.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Les forces se sostingueren en retirada per batallons en columna tancada, en direcció a l'Ossa de Montiel, renunciant a encaminar-se a Madrid. Mercès al fet que el general Ramon Cabrera cobrí la retirada dels carlins, Gómez va poder arribar a Còrdova, després de deixar 1.200 presoners i perdre 2.000 fusells i bagatges.[3]

Isidro Alaix aconseguí per la seva victòria el títol de vescomte de Villarrobledo.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Flávio, 1870, p. 233.
  2. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  3. Flávio, 1870, p. 236.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]