Setge de Cantavella

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgSetge de Cantavella
— Front oriental —
Primera guerra carlina
Cantavieja-Cabrera-Calbo.jpg
Vista de Cantavella des del camí a Mirambell, publicada en 1845
Dates 31 d'octubre de 1836
al 24 d'abril de 1837
Escenari Cantavella
Resultat Victòria carlina
Setge de Cantavella (Aragó)
Setge de Cantavella
Setge de Cantavella
Setge de Cantavella
Coord.: 40° 32′ 0″ N, 0° 24′ 0″ O / 40.53333°N,0.40000°O / 40.53333; -0.40000
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Evaristo San Miguel
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Agustín Nogueras
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Antonio Yoller
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Emilio Borso
Bandera de la Creu de Borgonya Magí Miquel
Bandera de la Creu de Borgonya Lluís Llangostera
Bandera de la Creu de Borgonya José María Arévalo
Bandera de la Creu de Borgonya Juan Cabañero
Baixes
200 homes

El Setge de Cantavella fou un dels episodis de la primera guerra carlina

Antecedents[modifica]

En el front d'Aragó i el Maestrat, l'execució del líder carlí Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[1] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[2]

Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[3] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[4]

Cantavella, en absència de Ramon Cabrera, estava defensada en aquell moment pel governador militar carlista Magí Miquel,[5] que contava només amb un batalló, una patrulla i la Companyia d'Artillería.[6] José María Arévalo, comandant general d'Aragó en absència de Cabrera, en saber dels plans liberals d'atacar Cantavella, ordenà Francesc Tallada i Forcadell i Lluís Llangostera i Casadevall atacar la riba del Túria per aconseguir queviures per resistir el setge.[7]

El setge[modifica]

Evaristo San Miguel sortí de Terol el 14 d'octubre,[8] unint-se-li Agustín Nogueras Pitarque des de Morella, va arribar el 20 d'octubre a Castelló amb tres batallons d'infanteria, un regiment de cavalleria i diverses peces d'artilleria, unint-se-li el 23 a Sant Mateu la brigada d'Antonio Yoller que incloïa artilleria, i el 27 la legió portuguesa d'Emilio Borso di Carminati.[9]

Magí Miquel va reclamar als atacants que no ataquessin la vila atès que era un dipòsit de presoners però San Miguel féu cas omís[9] José María Arévalo es dirigí a Cantavella amb Lluís Llangostera i Casadevall amb una força de socors, quedant el 31 d'octubre a Fontanete, separat de la vila per un barranc,[10] però Cantavella fou presa el mateix 31 d'octubre de 1836. Els 200 defensors, en clara inferioritat numèrica, quan va començar el foc d'artilleria es van refugiar en el fort exterior, i d'allà van intentar fugir pels barrancs per reunir-se amb la força de socors, però foren abatuts per les tropes liberals, i els presoners van obrir les portes de la ciutat als seus alliberadors.[8]

Privats els carlins del Maestrat de la seva capital i fàbrica d'artilleria,[11] Arévalo s'enfrontà a nombroses desercions fins que el 9 de gener de 1837 Ramon Cabrera, encara recuperant-se de les ferides, es presentà a Rubielos de Mora, recomposà les tropes i la moral [12] i atacà Torreblanca[13] i Llangostera derrotava als liberals en febrer a Bunyol[14] i en març a Burjassot,[12] arribant en una incursió fins a Oriola[15] i causant la substitució de San Miguel per Marcelino de Oraá Lecumberri com a comandant de l'exèrcit del Centre.[16]

Cantavella fou recuperada per Juan Cabañero y Esponera en 24 d'abril de 1837,[16] quan la seva guarnició es va rendir[17] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló.[18]

Conseqúències[modifica]

Immediatament després de la recuperació de Cantavella, Ramon Cabrera féu desmuntar l'artilleria i la va dur a Sant Mateu, que estava assetjant, obrint la muralla per on van entrar els carlins,[16] i Oraá només pogué evitar la presa de Benicarló.[19] Un cop capturada Morella pels carlins en gener de 1838, en estar completament emmurallada es va convertir en la capital carlina i s'hi van traslladar les instal·lacions de Cantavella.[17]

Referències[modifica]

  1. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  2. Flávio, 1870, p. 252.
  3. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  4. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894. 
  5. Flávio,, p. 266.
  6. «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
  7. Flávio, 1870, p. 265.
  8. 8,0 8,1 Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (CAA - CAR). Madoz, 1850, p. 410. 
  9. 9,0 9,1 Flávio, 1870, p. 266.
  10. Flávio, 1870, p. 268.
  11. Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014. 
  12. 12,0 12,1 Flávio, 1870, p. 271.
  13. Flávio, 1870, p. 280.
  14. Flávio, 1870, p. 286.
  15. Flávio, 1870, p. 299.
  16. 16,0 16,1 16,2 Flávio, 1870, p. 301.
  17. 17,0 17,1 Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279. 
  18. Pirala, 1842, p. 145.
  19. Pirala, 1842, p. 381.

Bibliografia[modifica]