Batalla d'Albaida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Fortanet
Primera guerra carlina
Batalla d'Albaida (País Valencià)
Batalla d'Albaida
Batalla d'Albaida
Batalla d'Albaida
Coord.: 38° 50′ 30″ N, 0° 31′ 11″ O / 38.84167°N,0.51972°O / 38.84167; -0.51972
Tipus batalla
Data 25 de juliol de 1836
Coordenades 38° 50′ 30″ N, 0° 31′ 11″ O / 38.8416666667°N,0.519722222222°O / 38.8416666667; -0.519722222222
Escenari Albaida
Lloc Albaida
Estat Espanya
Resultat Victòria liberal
Front Front oriental
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) marquès de Villacampo Bandera de la Creu de Borgonya Joaquín Quilez
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla d'Albaida va ser un dels combats de la primera guerra carlina.

Antecedents[modifica]

A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però evacuà la vila 9 de desembre en direcció a Calanda on foren interceptats.[1] Ram de Viu, però, fou reconegut i capturat el 27 de desembre a Manzanera,[2] jutjat i afusellat a Terol el 12 de gener de 1834. Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat,[3] i intentà unir les seves forces amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell,[4] però va patir una severa derrota prop de Maials.[4] Carnicer va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Ramon Cabrera el comandament interí de les seves tropes, i en ser detingut pels cristins a Miranda de Ebro fou afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835,[3] i Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat.[4]

En previsió de la campanya d'hivern, Cabrera va ordenar al Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. La derrota del Serrador a la batalla de Soneixa, i les pèrdues sofertes van impedir que Cabrera, amb les seves forces reunides amb les de Quilez, pogués atacar l'Horta de València,[5] i va ordenar Quilez a atraure els liberals mentre ell i el Serrador atacaven la plana de Castelló. Quilez, que va sortir de la seva base de Xelva fou perseguit per la columna de Narváez des de Terol, i Cabrera per les de José Grases i Breton.[6]

La presecució de Quilez fou tan propera que es va haver de retirar per Tronxó cap a Figueroles per mirar de trobar-se amb Domènec Forcadell i Michavila, motivant que la brigada de reserva de Francisco Warleta s'afegís a la persecució, mentre Quilez passava per Mora de Rubielos cap a Llíria i a Segorb, i ocupant Albaida la tarda del 25 de juliol.[6]

La batalla[modifica]

Quilez fou sorpès i derrotat el 25 de juliol de 1836 a la batalla d'Albaida a mans de Luis de Salamanca Martínez de Pisón, el marquès de Villacampo.[7]

Conseqüències[modifica]

Quilez, en retirada a la seva base de Xelva fou perseguit pel general Soria, que es va dirigir a Villarroya, pensant que es Quilez es podria dirigir a Fortanet o Villarluengo, i sabent posterioement que el 4 d'agost es dirigiria a Fortanet, s'hi va avançar, derrotant-lo el 4 d'agost de 1836 a la batalla de Fortanet[8] i l'endemà, a Ramon Cabrera a la batalla de Villarluengo.[9]

Cabrera, amb les seves forces i les de Joaquín Quilez, i Josep Miralles Marín el Serrador es van unir a l'Expedició de Miguel Gómez Damas que intentà infructuosament prendre Madrid.[10]

Referències[modifica]

  1. Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
  2. «Personajes carlistas» (en castellà). Rafael Ram de Viu, Baró d'Herbers. Rutadecabrera.com.
  3. 3,0 3,1 Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659. 
  5. Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 203.
  6. 6,0 6,1 Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 204.
  7. «batalla d'Albaida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 208.
  9. Calbo y Rochina de Castro; Cabrera y Griñó, 1843, p. 211.
  10. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 

Bibliografia[modifica]