Vés al contingut

Batalla de Villarluengo

Infotaula de conflicte militarBatalla de Fortanet
Primera guerra carlina
Batalla de Villarluengo (Aragó)
Batalla de Villarluengo
Batalla de Villarluengo
Batalla de Villarluengo

Villarluengo des de la pujada al Montesanto
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data5 d'agost de 1836
Coordenades40° 39′ 00″ N, 0° 31′ 00″ O / 40.65°N,0.516667°O / 40.65; -0.516667
EscenariVillarluengo
LlocVillarluengo (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria liberal
FrontFront oriental
Bàndols
liberals o cristins Carlins
Comandants
general Soria Ramon Cabrera


La batalla de Villarluengo va ser un dels combats de la primera guerra carlina.

Antecedents

[modifica]

A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però evacuà la vila 9 de desembre en direcció a Calanda on foren interceptats.[1] Ram de Viu però fou reconegut i capturat el 27 de desembre a Manzanera,[2] jutjat i afusellat a Terol el 12 de gener de 1834. Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat,[3] i intentà unir les seves forces amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell,[4] però va patir una severa derrota prop de Maials.[4] Carnicer va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Ramon Cabrera el comandament interí de les seves tropes, i en ser detingut pels cristins a Miranda de Ebro fou afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835,[3] i Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat.[4]

En previsió de la campanya d'hivern, Cabrera va ordenar al Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. La derrota i les pèrdues sofertes a la batalla de Soneixa van impedir que Cabrera pogués atacar l'Horta de València.[5]

Quilez, en retirada a la seva base de Xelva després de la derrota el 25 de juliol de 1836 a la batalla d'Albaida[6] a mans de Luis de Salamanca Martínez de Pisón, el marquès de Villacampo i perseguit per les columnes liberals de José Grases, Narváez, Francisco Warleta i Villacampo. El general Soria, es va dirigir a Villarroya, pensant que es Quilez es podria dirigir a Fortanet o Villarluengo, i sabent que el 4 d'agost es dirigiria a Fortanet, s'hi va avançar,[7] i els carlins foren derrotats.[8]

Batalla

[modifica]

L'endemà, Ramon Cabrera va reunir les restes de la tropa que havien pogut escapar de la batalla de Fortanet i les de Francesc Tallada i Forcadell i de José Puértolas i va presentar-se a Villarluengo, on els seus espies els havien dit que els liberals farien nit abans d'arribar a Castellote, sabent que no tenien provisions i haurien de sortir. Mentre Forcadell atacava el poble amb dos batallons, els liberals van sortir i dirigir-se a la dreta dels carlins apostats en les altures obrint-se foc, però Cabrera no va creure poder acabar amb els liberals per les encertades disposicions tàctiques i es va retirar.[9]

Conseqüències

[modifica]

Cabrera, amb les seves forces i les de Joaquín Quilez, i Josep Miralles Marín el Serrador es van unir a l'Expedició de Miguel Gómez Damas que intentà infructuosament prendre Madrid.[10]

Referències

[modifica]
  1. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
  2. «Personajes carlistas» (en castellà). Rafael Ram de Viu, Baró d'Herbers. Rutadecabrera.com. Arxivat de l'original el 2014-03-30. [Consulta: 30 agost 2015].
  3. 3,0 3,1 Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659. 
  5. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 203.
  6. «Batalla de Villarluengo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 208.
  8. Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (LAB - MAD). Madoz, 1850, p. 106. 
  9. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 211.
  10. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 

Bibliografia

[modifica]