Batalla de Calanda
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 6 de desembre de 1833 | ||
| Escenari | Calanda | ||
| Lloc | Calanda (província de Terol) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Front | Front oriental | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=icon}
.svg){kind=small}
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
La Batalla de Calanda fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Antecedents[modifica]
La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron.
A la pràctica la rebel·lió va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però davant de la dificultat de defensar la vila del governador de Tortosa Manuel Bretón que s'hi dirigia amb 600 homes i artilleria,[1] evacuà la vila 9 de desembre amb els seus 1.200 partidaris en direcció a Calanda i va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre,[2] mentre el coronel Linares es dirigia a Calanda per interceptar els carlins amb 800 homes i 27 genets.[1]
Batalla[modifica]
El 6 de desembre de 1833, en veure els liberals, els carlins de Ram de Viu que ocupaven l'ermita de Santa Bàrbara van obrir foc, retirant-se a les trinxeres muntades a Calanda, que ocupaven el gruix dels rebels, on reberen un atac frontal fins que sortiren en desbandada i foren capturats pels liberals.[1]
Conseqüències[modifica]
Ram de Viu va escapar, deixant dona i fills en mans dels liberals, però fou reconegut i capturat el 27 de desembre a Manzanera,[3] i jutjat i afusellat a Terol el 12 de gener de 1834. Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat,[4] i intentà unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell,[5] però va patir una severa derrota prop de la població de Maials.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
- ↑ Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 8.
- ↑ «Personajes carlistas» (en castellà). Rafael Ram de Viu, Baró d'Herbers. Rutadecabrera.com. Arxivat de l'original el 2014-03-30. [Consulta: 26 agost 2015].
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ 5,0 5,1 Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659.
Bibliografia[modifica]
- Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843.