Batalla de les Alcubles

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Batalla de Les Alcubles)
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla de Les Alcubles
— Front oriental —
Primera guerra carlina
Dates 7 de setembre de 1836
Escenari Les Alcubles
Resultat Victòria carlina
Batalla de Les Alcubles (País Valencià)
Batalla de Les Alcubles
Batalla de Les Alcubles
Batalla de Les Alcubles
Coord.: 39° 47′ 50″ N, 0° 42′ 6″ O / 39.79722°N,0.70167°O / 39.79722; -0.70167
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) José Grases y Seguí Bandera de la Creu de Borgonya Lluís Llangostera
Forces
1000 infants
200 genets
600 infants
100 genets
Baixes
500 homes

La batalla de Les Alcubles de 7 de setembre de 1836 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.

Antecedents[modifica]

En el front d'Aragó i el Maestrat, l'execució del líder carlí Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar.[1]

En juliol de 1836, després del tercer setge de Gandesa en el que va provar l'artilleria fabricada a Cantavella, Ramon Cabrera es retirà a de nou a Cantavella, on va rebre nous reforços de Llíria, amb els quals va formar la divisió del Túria, comandada per Lluís Llangostera i Casadevall.[2]

El 4 de setembre Llangostera, que comandava una força de 1000 infants i 200 genets, conformant dos batallons d'infanteria i dos d'esquadrons de cavalleria[2] conegué que el brigadier José Grases y Seguí, amb tres batallons, un total de 600 homes i 100 cavalls es dirigia a Manzanera, i s'hi va dirigir.[3]

La batalla[modifica]

El 4 de setembre Lluís Llangostera i Casadevall havia pres posicions a Manzanera, però José Grases y Seguí va rebutjar la batalla, retirant-se a les Alcubles a reposar-se i la matinada del 7 de setembre fou sorprès en un barranc per Llangostera, causant més de 500 baixes i perdent la munició i armament.[4]

Conseqüències[modifica]

José Grases y Seguí aconseguí escapar amb només catorze genets, i Lluís Llangostera i Casadevall fou ascendit a mariscal de camp per aquesta acció.[5]

Referències[modifica]

  1. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  2. 2,0 2,1 Flávio, 1870, p. 231.
  3. Flávio, 1870, p. 232.
  4. Flávio, 1870, p. 232-233.
  5. Flávio, 1870, p. 233.

Bibliografia[modifica]