Batalla de les Alcubles
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Les Alcubles Batalla de Les Alcubles | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 7 de setembre de 1836 | ||
| Coordenades | 39° 47′ 50″ N, 0° 42′ 06″ O / 39.797222°N,0.701667°O | ||
| Escenari | Les Alcubles | ||
| Lloc | les Alcubles | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria carlina | ||
| Front | Front oriental | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
La batalla de Les Alcubles de 7 de setembre de 1836 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.
Antecedents[modifica]
En el front d'Aragó i el Maestrat, l'execució del líder carlí Manuel Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament d'aquest front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar.[1]
En juliol de 1836, després del tercer setge de Gandesa en el que va provar l'artilleria fabricada a Cantavella, Ramon Cabrera es retirà a de nou a Cantavella, on va rebre nous reforços de Llíria, amb els quals va formar la divisió del Túria, comandada per Lluís Llangostera i Casadevall.[2]
El 4 de setembre Llangostera, que comandava una força de 1000 infants i 200 genets, conformant dos batallons d'infanteria i dos d'esquadrons de cavalleria[2] conegué que el brigadier José Grases y Seguí, amb tres batallons, un total de 600 homes i 100 cavalls es dirigia a Manzanera, i s'hi va dirigir.[3]
Batalla[modifica]
El 4 de setembre Lluís Llangostera i Casadevall havia pres posicions a Manzanera, però José Grases y Seguí va rebutjar la batalla, retirant-se a les Alcubles a reposar-se i la matinada del 7 de setembre fou sorprès en un barranc per Llangostera, causant més de 500 baixes i perdent la munició i armament.[4]
Conseqüències[modifica]
José Grases y Seguí aconseguí escapar amb només catorze genets, i Lluís Llangostera i Casadevall fou ascendit a mariscal de camp per aquesta acció.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488.
- ↑ 2,0 2,1 Flávio, 1870, p. 231.
- ↑ Flávio, 1870, p. 232.
- ↑ Flávio, 1870, p. 232-233.
- ↑ Flávio, 1870, p. 233.
Bibliografia[modifica]
- Flávio, E. Historia de don Ramón Cabrera (en castellà). Volum 1. Editorial de G. Estrada, 1870.